LA KAKI DEL SEO BO, AMB EL SEU MARIT I EL MEU PARE, EL MES DE JULIOL DEL ANY 1936. JO VAREIG NEIXA L´ANY 1949. I ES VA MORIR AL ANY 1952.
FOTO AFEGIDA EL DIA 20 DE DESEMBRE DEL 2008
EL DIBUIX DE BENEJAM DE LA ABUELA DE LA FAMILIA ULISES, PODRIA SE BEN BÈ LA CARICATURA DE "LA KAKI DEL SEU BO"
Eras la padrina del meu germà Joan, que quand vareig neixar tenia set anys i tu 83 o 84. Diuen que es molt dificil recordar fets d´abans dels 3 anys. Però jo et recordo com si fós ara, i amb una memoria fotografica extraordinaria.
Et puc visuatlizar, quand amb una paciencia de budista, anaves desgranant la magrana, sentada amb una cadira de fusta, al taller d´ebanisteria que teniam a la nostra vivenda, que era una planta baixa del torrent de l´olla. I quand totes dues assegudes, guaitavan al carrer per la petita finestreta, que estave a mitad i ma esquerra de la porta vidriera. Et veig fent punt de mitja,vestida de negra,amb el teu monyo de cabell blanc, recollita al darrera. L´avia de l´historieta D.Ulises del T.B.O. sembla la teva caricatura i com ella et menjaves algunes lletres quand parlavas, això es el que deia al pare, jo era massa petita com per fixar-me en la teva dialectica. El que també recordo es la taronja que de vegades portaves amagada a la butxaca. De cop i volta un día et vareig començar a dir la kaki del seu bó, seria per els carmelets que amb donaves. Ja veus kaki, que encare que no tinguessis cap vincle de sang amb nosaltres, doncs eras la tia vidúa de l´oncle del meu pare tots t´estimaven molt. Crec això no ho ser amb massa certesa que el teu connom era Masfarné.Si, Carme Masfarné. Un día, vares tancar els ulls, als 87 anys, sense donar feina. Jo vareig trobar un buit. A vegades deian als pares que m havie tornat una mica rareta d´anyorament. Jo tenia quasi cuatre anys.
Passats uns anys, un día vareig veura un tubo de cartó que el meu pare hi guardava els maquillatjes de fer teatre, i li vareig dir.- Pare aqui la kaki hi guardava diners. El pare es va quedar bocavadat. Evidenment el cervell d´una criatura te molts misteris. De vegades ens pensem que no s´enteran de les coses i son més vius que ningú
Ai¡ La meva kaki del seu bó.Com a creient tinc l´esperança que estás al Cel. Però, si no es aixi, viurás en el meu record, mentres tingui enteniment., perque ets el més tendra de la meva infantesa. Montserrat Llagostera
Et puc visuatlizar, quand amb una paciencia de budista, anaves desgranant la magrana, sentada amb una cadira de fusta, al taller d´ebanisteria que teniam a la nostra vivenda, que era una planta baixa del torrent de l´olla. I quand totes dues assegudes, guaitavan al carrer per la petita finestreta, que estave a mitad i ma esquerra de la porta vidriera. Et veig fent punt de mitja,vestida de negra,amb el teu monyo de cabell blanc, recollita al darrera. L´avia de l´historieta D.Ulises del T.B.O. sembla la teva caricatura i com ella et menjaves algunes lletres quand parlavas, això es el que deia al pare, jo era massa petita com per fixar-me en la teva dialectica. El que també recordo es la taronja que de vegades portaves amagada a la butxaca. De cop i volta un día et vareig començar a dir la kaki del seu bó, seria per els carmelets que amb donaves. Ja veus kaki, que encare que no tinguessis cap vincle de sang amb nosaltres, doncs eras la tia vidúa de l´oncle del meu pare tots t´estimaven molt. Crec això no ho ser amb massa certesa que el teu connom era Masfarné.Si, Carme Masfarné. Un día, vares tancar els ulls, als 87 anys, sense donar feina. Jo vareig trobar un buit. A vegades deian als pares que m havie tornat una mica rareta d´anyorament. Jo tenia quasi cuatre anys.
Passats uns anys, un día vareig veura un tubo de cartó que el meu pare hi guardava els maquillatjes de fer teatre, i li vareig dir.- Pare aqui la kaki hi guardava diners. El pare es va quedar bocavadat. Evidenment el cervell d´una criatura te molts misteris. De vegades ens pensem que no s´enteran de les coses i son més vius que ningú
Ai¡ La meva kaki del seu bó.Com a creient tinc l´esperança que estás al Cel. Però, si no es aixi, viurás en el meu record, mentres tingui enteniment., perque ets el més tendra de la meva infantesa. Montserrat Llagostera
No hay comentarios:
Publicar un comentario