Continuo recordant a les persones que foren molt importants per mi en la meva infantesa.
El Dr. Enric Renau, pare, era gendre del escriptor, Josep Maria Folch i Torras, fou el meu pediatra desde que vaig neixar i desprès metge de capçalera, fins que amb vareig casar l´any 1970, als vint anys.
El recordo com si el veigés ara, era tant agradable, era calvo, pero amb cabells al costat, si hagués dut al cap afeitat hauria recordat al actor que interpretava a kojac.
A casa ens l´apreciaban molt. I el meu pare, que li habia fet algúns mobles, coneixia a tots els seus fills i a la seva muller la Sra. Nuria Folch.
Recordo que de petiteta, alguna vegada havia vingut a visitar-me amb un dels seus fills, crec que era en Jordi. Alguna vegada ja de més gran, també amb va visitar el seu fill Enric.
Una vegada vareig estar a la torre del Palau de Plegamans amb els meus pares i germà,junt amb l´Agrupaciò Cultural Folklórica de Barcelona.
Després de casar-me quand el meu fill Pere tenia un any també m´el va visitar un parell de vegadas. Quand va morir, la seva vidúa li va enviar una fotografia gran al meu pare, perque el meu pare l´havia apreciat molt., i la va posar al seu despatx.
Alguns psicólegs diuen que no hem d omplir´, la nostra memoria recordant al passat, però jo sóc tossuda i penso que aquets records són enriquidors per el meu present.
Amb quin carinyo guardo les historietes exemplars escritas per D. Josep Maria Folch i Torres, tan dures i entendridores a la vegada i quasi sempre amb un final feliç. De vedades ara que amb els meus 58 anys i avia d´una nena de dos anys, encare les llegeixo. I aci a Valencia, on visc ara de vegades en parlo de Josep Maria Folch i Torres. Montserrat Llagostera
El Dr. Enric Renau, pare, era gendre del escriptor, Josep Maria Folch i Torras, fou el meu pediatra desde que vaig neixar i desprès metge de capçalera, fins que amb vareig casar l´any 1970, als vint anys.
El recordo com si el veigés ara, era tant agradable, era calvo, pero amb cabells al costat, si hagués dut al cap afeitat hauria recordat al actor que interpretava a kojac.
A casa ens l´apreciaban molt. I el meu pare, que li habia fet algúns mobles, coneixia a tots els seus fills i a la seva muller la Sra. Nuria Folch.
Recordo que de petiteta, alguna vegada havia vingut a visitar-me amb un dels seus fills, crec que era en Jordi. Alguna vegada ja de més gran, també amb va visitar el seu fill Enric.
Una vegada vareig estar a la torre del Palau de Plegamans amb els meus pares i germà,junt amb l´Agrupaciò Cultural Folklórica de Barcelona.
Després de casar-me quand el meu fill Pere tenia un any també m´el va visitar un parell de vegadas. Quand va morir, la seva vidúa li va enviar una fotografia gran al meu pare, perque el meu pare l´havia apreciat molt., i la va posar al seu despatx.
Alguns psicólegs diuen que no hem d omplir´, la nostra memoria recordant al passat, però jo sóc tossuda i penso que aquets records són enriquidors per el meu present.
Amb quin carinyo guardo les historietes exemplars escritas per D. Josep Maria Folch i Torres, tan dures i entendridores a la vegada i quasi sempre amb un final feliç. De vedades ara que amb els meus 58 anys i avia d´una nena de dos anys, encare les llegeixo. I aci a Valencia, on visc ara de vegades en parlo de Josep Maria Folch i Torres. Montserrat Llagostera
No hay comentarios:
Publicar un comentario