La tieta Maria, quand se li va morir la seva gata "Tita". Va adoptar un cadell. El gosset era fill d´un pastor alemán i una caçadora. Tenía tota la planta de llop, però les orelles eran caigudas. .Las tieta Maria, era vidúa i havia pujat al seu nebot i marit meu, com si fós la seva mare, ja que els tres anys se li va morir. I com que aquells anys vivia sola, i era sorda, el gos li va fe molta companyia. Nosaltres l´any 1975, varem venir a viura a Valencia. I ella venia a casa a passar-hi temporadas amb el seu gos. Nosaltres aleshores, teniam un gat siamés el Tom, i el pobre Tom terniam que tancar-lo, i quand treiam a passejar el gos el deixabem anar, perque com que la convivencia no era continua, no s´haguessin adaptat. Però un parell d´anys que estiguerem a L´Eliana a un chalet, aleshores corrien lliures i el gat perseguia el gos.
La tieta Maria, que era molt catalanista, tant que devegades s´enfadava amb mi i amb deia que jo ja m´havia fet valenciana, li havia posat Drall, perque en catalá Dall es l´eina dalladora d´un camp, però li va afegir la r. Els primers anys, el Drall, va compartir, els jocs amb els meus fills Pere i Jordi. Doncs quand va neixa l´Albert, ja era molt vellet i només va viure un any.
Ai!!! Drall,Drall...I quantas "perrerias" amb vas fer! I com et mimavem i t´estimavem! Un día que t´haviem portat a la perruqueria i semblavas un pelutxe de cotò, com el burret Platero, va i te m´escapas i et tiras a l´acequia del riu vell de Valencia, això ja fa més de 20 anys. Quand arrivarem a casa, la tieta en comptes de renyar-te, amb va tirar a mi la caballeria per sobre, sort que no en tinc rés de gelosa i m´estimo els animals que també son criatures de Dèu, que sino...!
T´en anares al Cel dels gossos l´any 1983 ó 84. Deixant un buit molt grós a la tieta.
La tieta, la nostra tieta Maria, vingué a viure seguit amb nosaltres a Valencia, ara fa sis, anys. I morí en els meus braços, el dia 17 d´ocubre del 2006. Trasladarem les seves cendres al Cementiri de Montjuich de Barcelona, amb el seu Pere, espòs que ella havia estimat tant, i també com ella volia, l´enterrarem amb la foto del su gos i la bandera catalana.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario