Recordant als meus pares, en Joan Llagostera i la Carme Vilaró

Pare que estàs al Cel
El meu angel de la guarda,
La teva llavor femenina,
Et dona gràcies per haber-me engendrat,
I a la dolça mare,
Gràcies per portar-me a la vida,
Gràcies per no haber-me abortat.

I ara el vers que amb vares escriu-re per la meva 1ª Comunió el 30 de Maig de 1957

A món cor de nena,
Avui heu entrat,
I de gràcia plena,
Tot ell a quedat,
Al llarg de la vida,
Vui teniu-se amb mi,
I amb Vós ben unida,
Faré el meu camí
I de aquest pá i vi de l´Eucaristía,
Que jo assaboría,
Tan plena d´amor aquest bell matí,
La seva dolcesa,
Amb sia l´arquimesa,
Que dugui el meu cor,
Tot temps a venir.
Cada vegada que vaig a combregar, es com si fós la 1ª vegada i amb el pensament recito aquest vers.
El pare no feia faltas d´ortografia. Pot-ser a mi en calgui anar a classes de catalá.Montserrat Llagostera