Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 29 de agosto de 2009

LA MAGIA DE LA MUSICA- NARCISO YEPES


Hola bones tardes:
Hola buenas tardes:

Avui estic a Valencia, aquest matí hem anat a la platja. I al tornar a casa m´he posat a veure i escoltar al youtube a NARCISO YEPES.
Avui estic a Valencia, esta mañana hemos ido a la playa y al volver a casa me he puesto a ver y a escuchar en el youtube a NARCISO YEPES.

Para mi verlo y escucharlo es como trasladarme a un mundo mágico, lleno de Paz y Armonia.
Per mi veurel i escoltarlo es com trasladar-me a un món màgic plé de Pau i Armonia.

Encare que fa algún temps va deixar aquest món, sempre será un músic inolvidable.
Aunque hace tiempo dejó este mundo, siempre será un músico inolvidable.

Ahora intentaré bajar un video de él en esta entrada.
Ara intentaré baixar un video d´ell, en aquesta entrada.

Espero que el disfruteo tan com jo.
Espero que lo disfruteis tanto como yo.

Desde Valencia amb carinyo.
Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 26 de agosto de 2009

PETITETA D´ESTATURA-PEQUEÑITA DE ESTATURA

MENUDETA I FINA, SEMBLAVA UNA NINA DE PORCELANA, AIXI ERA LA TERESINA.
FOTO DELS PARES D´EN GABRIEL EL DIA DEL SEU CASAMEN


Bon día:
Buenos días:





Petiteta d´estatura, pero amb una gran al-legria i bondad, així era la mare d´en Gabriel, el meu marit, neta com l´or, trevalladora i carinyosa.
Pequeñita de estatura. pero con una gran alegria y bondad, así era la madre de Gabriel, mi marido, limpia como el oro, trebajadora y cariñosa.





Axí me la describia , la Maria, tieta d´en Gabriel que li va fer de mare, doncs quina llástima!, la Teresina, aixi es deia, es va morir quan ell tenia 2 anyets i mig.
Así me la describia la Maria, tieta de Gabriel que le hizo de madre, pues ¡que lástima!,la Teresina, así se llamaba, murió cuando el tenia 2 añitos y medio.




Esta entrada de blog la dedico a estas personas pequeñas de estatura, pero grandes como personas.
Pequeñas, pero de gran bondad
Pequeñas, pequeñas pero de gran generosidad.
Pequeñas, pero que hacen buenas acciones para la humanidad.

Aquesta entrada de blog la dedico a aquestas persones petitas d´estatura, però grands com personas.
Petites, però de gran bondad.
Petites, però amb gran generositat.
Petites, però que fan bones acciones per la humanitat.




PAU, AMOR I ARMONIA.Desde Valencia amb carinyo.
PAZ AMOR Y ARMONIA.Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró

FUI AMADO, POR ESTO EXISTO


ELS MEUS PARES QUAN EREN JOVES, ARA JA ESTAN ELS DOS AL CEL

Bones tardes:
Buenas tardes:Color del texto

Ara estic copian un párraf d´un llibre de Cáritas.
Ahora estoy copiando un párraColor del textofo de un libro de un Libro de Cáritas.

Es en castellà.
Es en castellano.

FUI AMADO POR ESTO EXISTO

Fui amado para que yo pudiera amar, pero no sólo fui amado para que yo pudiera ser. Alguien pensó en mí con amor y empezé a existir. Alguien empezó a soñar en mí, compuso mi boceto y empezó a trabajar en el primorosamente.Fueron mis padres, claro, su amor me trajo a la vida. Yo era una nada, pero su gran amor me sacó de esa nada.

FUI AMADO, en mi caso AMADA, por esto existo.(Martin Buber).

A dalt poso les fotografies dels meus pares de joves.
Arriba pongo las fotografías de mis padres de jóvenes.
Amb carinyo desde Valencia, vos desitjo PAU, AMOR I ARMONIA
Con cariño desde Valencia, os deseo PAZ, AMOR Y ARMONIA.Montserrat Llagostera Vilaró




martes, 25 de agosto de 2009

NUMEROS O PERSONAS.


Bones tardes:

Buenas tardes:


Aquesta Societat i algunas Empresas están tractan a las personas com si fossin números.
Esta Sociedad y algunas Empresas están tratando a las personas como si fueran números.


No hi ha aquell contacte directe entre Empresaris i trevalladors.
No hay aquel contacto directo entre Empresarios y trabajadores.


Al final el trabajo se convierte para algunas personas como un castigo, en vez de ser un aliciente que además está remunerado.
Al final el trevall es converteix per algunas personas en un càstig, en comtes de ser un alicient que a més a més estigui remunerat.


¿De qué a servido tantas envidias y tantos trepas, para ir al final todos al paro.?
¿De qué en servit tantas envejas i tants trepas, per al final anar tots al paro?.


Yo creo que valdria la pena una Sociedad más humana y relajada sin tanta competencia y que que volvieran a resurgir antiguos valores.
Jo crec que valdría la pena una societat més humana i relaxada sense tanta competencia i que tornessin a resurgir antics valors.


A mi m´agradan que tractin a les persones com a personas, no com a números.
A mi me gusta que traten a las personas como personas, no como números.


I vosaltres que en penseu?.
¿Y vosotros que pensáis?


PAU I BÈ.
PAZ Y BIEN.

Amb carinyo desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró.

domingo, 23 de agosto de 2009

UN DIA ESTUPENDO A BENICARLÓ







Hola:Son les 20,10 m. h. del vespre.

Acabem d´arrivar a Valencia i desseguida m´he posat a escanejar fotos que hem fet aquesta tarda con familiares de Benicarló.
Acabamos de llegar a Valencia y enseguida me he puesto a escanear fotos que hemos hecho esta tarda con familiares de Benicarló.


Ha sigut un día estupendo.
Ha sido un día estupendo.


Els avis del meu marit eran de Benicarló.
I l´avia d´aquest familiars era cosina germana de la seva avia.
Los abuelos de mi marido eran de Benicarló.
Y la abuela de estos familiares era prima hermana de su abuela.

El Gabriel de petitet hi anava a passar alguns estius junt amb la seva avia.
I desde aleshores ens hem continuan relacionan i veien de tan en tan.
El Gabriel de pequeño iba a pasar algunos veranos junto con su abuela.
Y desde entonces hemos continuado realcionando y viendo de vez en cuando.

Aquesta entrada del meu blog la dedico a aquets moments agradables que de veritat valen la pena recordar.
Esta entrada de mi blog la dedico a estos momentos agradables que de veras vale la pena recordar.
Desde Valencia, vos desitjo que passeu una bona nit.
Desde Valencia, os deseo que paseis una buena noche.Montserrat llagostera Vilaró.















sábado, 22 de agosto de 2009

TORNEN ELS RECORDS-VUELVEN LOS RECUERDOS

MES DE NOVEMBRE DE L´ANY 1964, JO TENIA 15 ANYS

Bon día:
Buenos días:


Avui DIUMENGE, 23 D´AGOST DEL 2009, m´ha vingut a la memòria el record d´un día del mes de Novembre de l´any 1964, cuando yo tenía 15 años.
Hoy DOMINGO, 23 de AGOSTO DEL 2009, me ha venido a al memória el recuerdo de un día del mes de Noviembre del año 1964, cuando yo tenía 15 años.


Aquel día fui a una boda.Se casaban Rosa Maria y Rafael.
Ella era una amiga y compañera de costura de mi madre y novia de un Jefe de mi trabajo.
Aquell día vareig anar a un casament.Es casaban Rosa Maria i Rafel.
Ella era una amiga i companya de costura de la meva mare i novia d´un Jefe de la meva feina.


Per mi va ser un día meravellòs.Tan presumida com era.anava tota cofoia amb el meu vestit entalladet de color verd fosc, de màniga curta i les sabates de xarol de talò d´agulla., amb un bolso tambè de xarol. A la fotografia porto un abrig i guants de pell.Feia molt de fred al carrer.
Para mi fue un día maravilloso.Tan presumida como era, iba toda contenta con mi vestido entalladito, de color verde oscuro de manga corta y los zapatos de charol de tacón de aguja, con un bolso también de charol.


Aquel día me sentí como la princesita que soñaba con los cuentos de hadas.Entonces era la época de los piropos y a mi me echaban muchos.¡Santa inocencia, la de aquellos tiempos!
Aquell día amb vareig sentir com la princeseta que somiaba amb els contes de fades.Aleshores era l´época dels piropos i a mi m´en deian molts.Santa inocencia la d´aquells temps!


M´ho vareig passar molt bè en el convit. I sempre recordarè aquest día i en els nuvis amb carinyo.
Me lo pasé muy bien aquel día y siempre recordaré este día y a los novios con cariño.


Que tingueu un día ple de PAU, AMOR I ARMONIA
Que tengais un día lleno de PAZ, AMOR Y ARMONIA.


Os deseo desde Valencia.
Vos desitjo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

JORGE BUCAY-DÉJAME QUE TE CUENTE


Hola Bon día:
Buenos días:


Aquets días que estat sense ordenador, m´he dedicat més a la lectura.
Estos días que he estado sin ordenador me he dedicado más a la lectura.


Un libro que ha sido para mi un placer leer se titúla DÉJAME QUE TE CUENTE, cuyo autor es JORGE BUCAY. Un llibre que per mi ha sigut un plaer llegir es DÉJAME QUE TE CUENTE, el seu autor es JORGE BUCAY.


JORGE BUCAY, es un metge terapéuta argentí, i aquest llibre es una meravella.
JORGE BUCAY, es un médico terapéuta argentino y este libro es una maravilla.


Se trata de una serie de cuentos.Como dice el Los Cuentos que me enseñaron a vivir.
Es trata de una serie de contes com diu ell Los Cuentos que me enseñaron a vivir.


Vos invito a que el llegiu.
Os invito a que lo leais.


Que tingueu un bon fi de setmana.
Que tengais un buen fin de semana.


Desde Valencia amb carinyo
Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró