UN VERS DE JOAN MARAGALL- DIUMENGE

AQUESTA FOTOGRAFIA DE JOAN MARAGALL, QUAN ERA MOLT JOVE, L´HE TRETA DEL LLIBRE-JOAN MARAGALL-OBRES COMPLETES-EDITORIAL SELECTA DE BARCELONA

LA POESIA L´HE COPIAT D´AQUEST LLIBRE

Bona nit:Perque ja són les 8 de la tarda.

No he sortit de casa.

M´he posat a fullejar un llibre de Joan Maragall.

He escollit aquesta poesia, per posarla en el blog

DIUMENGE

QUI NO TINGA A LA FINESTRA

DOS TESTOS DE FLORS GERMANS,

UN AUCELL DINS D´UNA GÀBIA,

I UN COR ENAMORAT,

NO SAP LO QUE ÉS BENAURANÇA

NI PODRÀ SABER-HO MAI.

I A FE US DIC QUE ES BELLA COSA

EL DIUMENGE, AL DEVETLLA´S

VEURE EN LES FLORS LA ROSADA,

SENTIR L´AUCELL REFILAR

I PER GUADIR-LO AMB L ´AIMIA,

UN JORN DE FESTA AL DAVANT:

AMB L´AIMIA QUE US ESPERA

ABOCADA AL FINESTRAL

AMB EL VESTIT DELS DIUMENGES

QUE ÉS AQUELL DE COLORS CLARS

JOAN MARAGALL

Que passeu una bona nit.Vos desitjo, amb carinyo, desde Valencia.

Montserrat llagostera Vilaró

DIUMENGE DE RAMS

SI PUNXEU AMB EL RETOLI, LES IMATGES SURTEN MES GRANDS

LA CEREMONIA DE LA BENEDICCIO DE LES PALMES, COM PODEU VEURE, HI HAN ESCOLANETAS (MONAGUILLAS)

JO, AMB LA PALMETA I EL RAM D´OLIVERA

Bones tardes:

Aquest migdia he anat a beneir la palma i una branca d´olivera, que h´hen donar a la Parróquia.

Desprès he estat a la Missa.

I he fet unes fotografies a D.Ramón que es el Rector de la meva Parróquia del Santísimo Cristo de la Luz.

Estic molt contenta de que per fi hagi, escolanetas(monaguillas), a veure si poc a poc, les dones podem anar sent més participativas.

Jo quand es queixan de que no hi han vocacions, dic que perque no deixan que les dones estudien al seminari i tambè puguin ser sacerdotices hi ha persones que posan al crit al Cel.

Doncs rés més.

Com sempre desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde València, amb carinyo.Montserrat llagostera Vilaró

QUE DIVERTIT, COM HE RIGUT I HE JUGAT AMB LA MEVA NETA

AMB UNA MÀQUINA DE RETRATAR DE JUGUET:-YAYA, AHORA TE HAGO YO UNA FOTO

QUE DIVERTIT¡¡¡, TOTES DUES SENTADES A TERRA

LA MEVA NETA I JO, JUGANT A LAS PRINCESITAS

LA LUCIA, AMB EL NOSTRE FILL ALBERT, QUE A MÉS DEL SEU TIET, ES EL SEU PADRI

Bones tardes, casi casi , bona nit.

Són les 19,30. Aquesta tarda hem anat a casa el nostr fill Jordi.

M´ho he passat "pipa", jugant amb la meva neta Lucia.

Per una estoneta he tornat a ser criatura.

La que manava era ella.

Amb deia: Mira, mira yaya, tu haz esto, tu haz lo otro.

I jo l´obeia.

Amb tres anys i mig parla molt clar.

Ara jo li començo a parlar en valencià.

He estat a punt de demanar un babero per mi.

Sóc tan feliç quand estic amb ella.

Jo, que he tingut tres nois.La nena ha sigut un règal del Cel.

Que bonica que es l´inocencia¡

Que bonics són els avis que disfrutan amb bondat dels seus nets.

Que bònics els anuncis de La Casa Tarradellas, que surtan els nens, en una casa pairal amb els seus avis¡

A mi devegades m´hen posat l´etiqueta de "bleda".Jo sempre vaig de bona fe.

Com he dit en el apartat anterior les etiquetas me les arrenco.Prefereixo ser una mica infantil e inocenta, que ja ni ha prou de maldat i de males noticies.

Per tant ara poso en aquesta página les fotografies fetas una fa estona.

Com sempre vos desitjo PAU I BE.

Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

POR MUCHO QUE QUERAMOS, NO PODEMOS AGRADAR A TODO EL MUNDO

LA PALOMA DE LA PAZ, PINTADA POR EL GRAN PINTOR PABLO PICASSO

Buenos días:

Hoy escribo en castellano, para que más personas puedan entender mi reflexión.

Desde pequeña fui educada y enseñada, a reprimir mis opiniones.

Digamos, que mi generación.Hemos sido, la que hemos tenido que dar toda clase de explicaciones a los padres. Y si hemos preguntado luego a nuestros hijos, a veces hemos sido tratados de "cotillas".

Yo soy una persona que me gusta mucho la paz y muchas veces he preferido callarme, con las personas mayores, cuando venian a pasar temporadas a mi casa, que contestar, e incluso me esforzaba por cambiar de actitud para que los otros estuvieran más a gusto.

Por ejemplo, si unos eran más tranquilos, yo procuraba empatizar con ellos, cosa que no me costaba mucho, porque va en mi carácter.

Cuando venia la persona más estresada y que no podia parar, ni dejar parar, entonces yo procuraba ponerme a su altura y entonces si que iba contra mi personalidad y que pasaba, que yo interiormente lo pasaba muy mal, y sobretodo sino podia contestarle, para que no se enfadase.

Y mi pobre cabeza, siempre estaba dando vueltas, y preguntándose¿Se habrá enfadado, esta persona o personas?.Y esto amigas/os, bloquea mucho y además baja la autoestima.

Cuando una persona tiene unos valores de bien, no tiene porque sentirse culpable por todo.

Un día respirando y meditando, me dije :-Montse sé tu misma.

Cuando me refiero a ser yo misma, es a mi personalidad.No a ser egoista.

Por ejemplo.Si yo tengo unos valores cristianos y me siento bien con ellos, me da lo mismo que se rian de mi.No hago mal a nadie.

Si me gusta la tranquilidad y pongo nerviosos a las personas con estrés, mientras yo cumpla con mis obligaciones, es su problema.

Si yo obro con buena fe y alguien se tomas las cosas a mal y me ponen etiquetas, arranco estas etiquetas y paso totalmente de ellas.Y además, cada vez soy menos rencorosa.

Y os puedo decir que desde que he tomado esta actitud.Me bloqueo mucho menos, hago muchas más actividades.Y me siento en Paz conmigo misma.

La autoestima me ha aumentado mucho y puedo ayudar y aprender mucho más.

Y termino con uno de los Mandamientos que dió Jesús a sus discipulos: AMARAS AL PROJIMO COMO A TI MISMO.

PAZ, AMOR, ARMONIA. Desde Valencia, os deseo con mucho cariño.

Montserrat Llagostera Vilaró

UNA FOTOGRAFIA DEL DIUMENGE DE RAMS DE L ´ANY 1972

EL MEU PARE, EL MEU FILLET PERE I JO, L´ANY 1972

Bones tardes:

Practicant la meva aficiò favorita, que es mirar fotografies antigas. Ha vingut a les meves mans, una per mi molt tendre.

Està feta el diumenge de Rams de l´any 1972. El meu fill Pere tenia 1 any i mig.jo, 23 anys recent fets i el meu estimat pare 60.Encare que a la foto sembla mes grand.

Aleshores, viviem a Gràcia, els meus pares a Menéndez y Pelayo (Torrent de l´Olla) i el Gabriel, el nostre fillet Pere Gabriel i jo, al carrer Encina, tocant a la Plaça del Nord, molt aprop dels Lluisos de Gràcia.

A mi m´agrada recordar els moments bonics del passat, viure el present i el futur amb esperança. De cap manera estic d´acord amb que es perdre el temps recordar coses del passat.

I més jo que se seleccionarlas.

Diuen que les noies ens assemblem amb els pares, i jo conforme amb vaig fent grand m´en dono compte, que si que jo sóc la llavor femenina del meu pare.

Com ell m´agrada la calma, la poesía, les belles arts.

Com ell sòc una romàntica empedernida.

Inclùs quand era joveneta una professora, concretament Doña Prudencia, li va dir en el meu pare, que tots dos teniam la mateixa manera de redactar.Ell li havia fet una carta parlant-li de mí.

I comque el diumenge que bé, es el diumenge de Rams, poso la fotografia del meu fillet, amb el seu avi (que a més a més era el seu padri) i jo qu´era tan joveneta.

El pare sempre creia com jo en el més enllà.

Pare meu allà on estiguis, aquesta entrada te la dedico a tu.( o a vostè), com el tractavem el meu germà i jo.

Desde Valencia, amb carinyo, desitjo PAU I BE, Montserrat Llagostera Vilaró.

PER MOLTS ANYS, JORDI

AQUESTA FOTO ES DEL FEBRER DE L´ANY 1977.ACI EL JORDI ENCARE NO TENIA TRES ANYS

Hola de nou:

Aquesta entrada la dedico al meu fill Jordi.

Avui fa 35 anys.

I he posat una fotografia del any 1977, encare no tenia 3 anys.

Com ha passat el temps.

Estic orgullosa d´haverlo portat el món, dono gràcies a Dèu.

Ell es una de les millors coses que m´han passat a la meva vida.

Res més.PER MOLTS ANYS JORDI¡.

PAU I BE, amb carinyo desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

UNA ESCAPADA A BARCELONA

L´AUCA DEL SENYOR ESTEVE.EN EL CARRER PETRITXOL .SI PU8NXEU AMB EL RATOLI, LES FOTOS ES FAN GRANDS

JO DEVANT DE L´ESGLESIA DEL PI

L´ESGLESIA DEL PI

ES UNA IMATGE DE LA MARE DE DÈU DE LA MERCE.

FOTOS DEL CARRER PETRITXOL

LA SALA PARES, TAMBE ESTA SITUADA EL CARRER PETRITXOL

Bon día :
Ahir de bon matí, anarem en cotxe, el Gabriel, el nostre fill Albert i jo a Barcelona.
El motiu era la classe de Master D´INGENIERIA DE MATERIALS, de duraciò de 3 horas que desde fa alguns anys, dona per aquestes dates a L´ESCOLA D´INGENIERS INDUSTRIALS DE BARCELONA.
El cas es que encare que va ser un viatge molt precipitat.Jo hi vareig treure profit.
Al arrivar a Barcelona, vaèm passar per el Torrent de l´Olla. Vaig veure la meva ex veina Pepita, que entrave a casa seva. Vaig baixar a saludarla.Vem parlar de la casa que vareig neixa jo que estaà al costat de casa seva.I amb explicar les reformes que havien fet, i que ara i vivien un matrimoni amb dos nens.
Dinàrem a CAN EL PA I TRAGO, i seguidament ens va deixar el noi i a mi a les Rambles i ell s´en anar cap a la Zona d´Universitats, prop del Palau Reial, on està l´ESCOLA D´INGENIERS .
I el noi i jo passejarem per les Rambles, sota la pluja(amb paraigüas, es clar).Renoi com plovia¡¡.
Tambè vareig entrar a l´OPTICA RAIG, situada al carrer Pelai on tants anys havia trevallat el meu pare.En van dir que ara era d´un altre Empresa.
I passejàrem per l´estimat carrer PETRITXOL
Amb quin delit, vaig entrar a la SALA PARES, on fan Exposicions de Pintura.
L´ultima vegada que hi vareig estar, encara la dirigia el Sr. JOAN ANTONI MARAGALL.La Srta. que hi ara amb va dir que ara era el fill del Sr JOAN ANTONI, el qui portava la direcciò.
Ai quands records, mare meva.!Vareig fer unes pocas fotos.I fins amb vareig retratà devant de l´ESGLESIA DEL PI.
Vàrem entrar a la Boqueria a comprar unas botifarras blanques i llardons(a Valencia de llardons, no s´en trovan).
Desprès d´una estona de passejar, amb el metro, vem anar cap a buscar el Gabriel.
I cap a Barcelona altre vegada.
Desde Valencia, vos desitjo PAU I BE.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró