AVUI PARLO DELS MEUS RECORDS DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

AQUESTA SÓC JO LLEGIN LES DUES ULTIMES PAGINES DE LA PLAÇA DEL DIAMANT EN EL CENTRE PUNTO COM DE XIRIVELLA (VALENCIA), FA DOS ANYS.


LA MARE I JO UN DIUMENGE DE RAMS A LA PLAÇA DEL DIAMANT DE GRÀCIA(BARCELONA).JO TINDRIE UNS SET ANYS. L´ANY 1956

LA PLAÇA DEL DIAMANT FOU ESTRENADA A VALENCIA L´ANY 1982, EN VERSIO CATALANA

Bon día:

Avui parlo dels meus records de quan era petita.

De tal com era aleshores la Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant, està molt aprop del c/.Menéndez Pelayo,(ara Torrent de l´Olla),situat en el Barri de Gràcia.

Aleshores estava rodejada d´uns bordillos escalonats.I jo quan era molt m´agradava pasejari per sobre, agafada de la mà de la meva mare.

Un diumenge de Rams el meu pare amb va fer la fotografia que poso en aquesta entrada.

La Plaça del Diamant te molts bons records per mi.

Desde que per la Festa Major, hi feian el embalat on anave a veure els pallassos i les titellas, jocs de mans...I de més gran una vegada a ballar.

Més tard ja casada, avans de vindre a viure a Valencia, hi portava els meus fills Pere i Jordi, acompanyada de la meva mare.

Al cap d´uns anys de viure a Valencia, estrenaren la pel-licula La Plaça del Diamant, en versiò catalana.

Vareig anari amb la meva mare.I la mamà no parave de dirme.-Nena mira, aci surt d´extra una coneguda.-I un noi ens va dir:-Senyores volen fer favor de callar .Ja,ja

Ara fa uns dos anys a la Setmana de la Dona, en el Centro Punto Com. de XIRIVELLA (Valencia), vareig llegir les dues ultimes págines d´el llibre de Mercè Rodorerda LA PLAÇA DEL DIAMANT.

PAU, AMOR I ARMONIA.Acavo per avui.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

HOY ESCRIBO EN CASTELLANO. DESDE CARITAS MI APOYO A LOS INMIGRANTES

FOTOGRAFIA SACADA DE LA PORTADA DE UNA REVISTA DE CARITAS

Buenos días:

Hoy estoy un poco triste. Pensando en estas personas, que lo dejaron todo.

Estas personas que vinieron a España.Llenos de esperanza y ahora tienen que regresar a sus paises con las manos vacias.

Estas personas que no consiguieron papeles y que podrian en un futuro negarles la asistencia médica.

Yo estoy de acuerdo que haya controles de la delincuencia.

Pero todo el mundo tiene derecho a una vida digna.

Los españoles fuimos emigrantes.

Y a todas las personas nos gusta sentirnos acogidas.

Desde Cáritas, en las distinas Parróquias atendemos a las personas, que viven en nuestro barrio y piden ayuda,sin importarnos sus ideas religiosas, ni su raza, ni sus idiomas.

Y cuántas veces nos sentimos compungidos, por no haber podido ayudar todo lo que queremos.

Nuestra mayor alegria y recompensa es ver, cuando una familia va tirando adelante y poquito a poco va dejando de necesitar ayuda.

Y yo la fuerza psicológica, la impregno con mi Fe Cristiana.Pienso:-Señor dame fuerzas. Al fin ya al cabo la Mayor manifestación de la Fe en Cristo es : AMAOS LOS UNOS A LOS OTROS COMO YO OS HE AMADO.

Tengo mucha esperanza, en que las cosas se vayan arreglando para estas personas y todo el Pais.

Y sobretodo los que tengan que regresar a su tierra.Que se vayan con el recuerdo del trato amable y de apoyo que recibieron de CARITAS y de otras O.N.G.S. PARA ELLOS MIS ORACIONES.

Y COMO CADA DIA PAZ, AMOR Y ARMONIA, PARA TODA LA HUMANIDAD.

Desde Valencia, con todo mi cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

BENVINGUTS- BIENVENIDOS

Bon día:

Dono la benvinguda a totes les persones de bona voluntad, que vulguin llegir aquest blog.

No tinc anims de lucre, ni de publicitat.

Simplement amb manifesto com una persona, que a través d´ aquestes sencillas entradas es posa en contacte amb altre gent.

Sóc auténtica.

Qui entri pot veure el meu perfil.

Quasi cada dia.Escric una estoneta aquests pensaments que van fluint.Coses del present, del passat.

Avui mateix, he tingut una estona molt agradable en els tallers psicologia.

Son uns tallers.On anem algunes mestressas de casa (amas de casa) del Barri.

La veritat es que s´apren molt.

I som de totes les edats.

Es tan bonic compartir les classes.Coneixer gent nove.De totes les ideas.

Jo continuo amb les meves.Respetan sempre les de les altres.

Sóc una persona que respeta i també m´agrada que amb respetin.

Admeteixo críticas.Doncs les críticas, sempre que es facin amb un respeta son constructives.

Estimo a les persones.Per el sol fet de ser-ho.No m´importen les races, ni els idiomes.Ni les cultures.

Jo escric en catalá, perque penso en aquest idioma.I com que l´escritura va del pensament al teclat( la escritura va del pensamiento al teclado).Amb sento més auténtica.

Però ja he dit i recalco que sóc i amb considero ciudadana del mòn,(ciudadana del mundo).

Ara m´en vaig a fer el dinar.

PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

AVUI UNA MICA D´HUMOR AMB DOS PAGINES DE LA REVISTA PATUFET DE L´ANY 1970

SI QUIEREN VER LAS IMAGENES MAS GRANDES.PINCHAR CON EL RATON

Bones tardes:

Ara m´ha vingut de gust posar aquesta vinyeta de la Revista Patufet del l´any 1970.

I es que de tan en tan m´agrada recordar l ´humor d´aquesta Revista Popular Catalana.

Quan viviem a Barcelona, compravem el T.B.O, el PATUFET, també devagades el CAVALL FORT i aleshores també sortia La Codorniz i Hermano Lobo. Però jo tinc encuadernats, alguns T.B.O.S i la Revistas PATUFET, de les que de quan en quan, poso alguna vinyeta.

El humor tambè ens dona positivitat. Es tan bò riure una mica.

Jo sóc una mica de tot, riallera i devegades ploranera, sentimental, tova(blanda).

Però com m´agrada veure riure a la gent.Sobretot la risa sana.

AMB EL MILLOR DELS MEUS SONRIURES, VOS DESITJO PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL DIA TRES DE FEBRER(FEBRERO) DE L´ANY 1912, VA NEIXAR UN NEN...

EN AQUESTAS FOTOGRAFIES, EL MEU PARE TENIA 2 ANYS. L´ANY 1914

ACI EL MEU PARE, TENIA UNS 50 ANYS

DIMARTS, 3 DE FEBRER DE 2009.

Bon día:

El día 3 de Febrer de l´any 1912 la llar(hogar), dels Srs. Celestino i Victorina , es va omplir d´al-legria amb l´arribada d´un nen.Aquest nen es el meu pare.

Aquella llar estaba situada en el barri del Clot deBarcelona.

Aquell nen era el pare del meu germà i meu.

I amb record d´ell escric la manera com el recordo.

Va ser un bon pare.

Tot un senyor, educat i recta.Potser massa recta amb mi.

Ell volia que jo fós tota una senyoreta.

De vegades amb deia:-Camina més femenina.Sembles un caballot.

Amb mi fa ser molt sobreprotector.
A mi m´encantaba anar a passejar amb ell, perque aprenia moltas coses.

Recordo quan anavem a veura als Jocs Florals, que donaven la Flor Natural, al poeta premiat.

Però tambè va ser molt tendre.De petiteta amb ben dinat, amb cantava cançons.I tambè m´ensenyava a recitar.

En aquest moment, venen a la meva ment, les imatges de quan estava al taller de casa.Construin els mobles.

I ell aleshores eran tan feliç.Sempre amb deia qu´era un enamorat del seu ofici.Ell mateix disenyaba es mobles.

El pare sense tenir una carrera, valia molt.

Li agradava la Poesia, les Belles Arts. Havia estudiat dibuix i Pintura a Llotje.

Dirigia Teatre al Teatre d´Aficionats del Centre de Lourdes de Barcelona.I tambè feia Teatre a l´Agrupaciò Cultural Folklorica de Barcelona.

El pare, amb va ensenyar a resar.

Gràcies amb ell vareig adquiri molta cultura catalana.

Tenia amics escriptors.

A mi m´esenyaba a recitar versos de Mossen Cinto Verdaguer i de Joan Maragall.

El meu pare per mi va ser un mestre.

De vegades tambè discutia amb ell.Però això es normal.

Quan vareig vindre a viure a Valencia, a finals de l´any 1975.Es va enyorar molt de nosaltres.Sobretot dels nens.

Però venia amb la mare a passar temporadas.

I un día, concretamen el 19 de Febrer de l´any 1991, a l´edat de 79 anys, la seva ánima s´en va pujar el Cel.

El vers que poso a continuaciò li vareig escriure al poc temps d´haberse mort.Aleshores la mare encare vivia.

PARE QU ´ ESTAS EL CEL,

EL MEU ANGEL DE LA GUARDA,

LA TEVA LLEVOR FEMENINA,

ET DONA LES GRACIES PER HABERME ENGENDRAT,

I A LA DOLÇA MARE,

GRÀCIES PER DONAR-ME LA VIDA,

GRACIES PER NO HABER-ME ABORTAT.

Com cada dia desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

MES FOTOS DE L´ESTADA A RUBIELOS DE MORA.

UN CARRER DE RUBIELOS DE MORA

29-1-2009, EL GABRIEL I JO DEVANT DE L´HOSTAL

JO , EN EL MENJADOR DE L´HOSTAL 28-1-2009

UN RECO DEL MENJADOR DE L´HOSTAL MASIA DEL CURA , 28-1-2009

EL NOSTRE FILL ALBERT I JO, 28-1-2009

EN GABRIEL,EL NOSTRE FILL ALBERT I JO A LA SALA D´ESTAR DE L´HOSTAL MASIA DEL CURA, 28-1-2009

Bon día: Avans d´ahir el Pere amb va portar les fotos, fetas per ell a Rubielos de Mora.

La llástima es que no en tinc cap que surti ell.

Ja vareig explicar, que varem estar la L´HOSTAL MASIA DEL CURA.

Els bonics records, val la pena guardarlos.Per poguer disfrutarlos, en els moments baixos.

Per mi els bons records. SON ELS MISTERIS DE GOIG de la PERSONA.

Ja ho sé que devagades vaig una mica a contra corrent. Sóc molt espontánea.

Per això el meu blog es diu PENSAMENTS I MEMORIAS D´UNA ROSA D´ABRIL.

El que vos puc dir es que sóc auténtica.

Desitjo un bon día per tots.

PAU AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

LA FE CRISTIANA, PER MI UN DELS TRESORS QUE AMB VAREN TRASMETRE ELS MEUS PARES

SENSE JO SAPIGUERO, PER MI EL PARE VIDAL VA SER COM UN PSICOLEG.ACI DONAN-ME LA COMUNIO, EL DIA DEL MEU CASAMENT-28-1-1970

Bon día:

Avui es diumenge.Son les 10, 45 del mati.

I mentres el Gabriel a baixat a jugar a futbol amb alguns veins.

Jo estic sentada, devan del ordenador.

I buscan dins del meu cervell, les meves memòrias.M´hi retrovat, amb els meus comencements de la FE.

Al contrari del que diuen algunes persones que la FE els hi va ser imposada, per mi va ser com una lliberaciò.

Ja vareig explicar, alguna altre vegada, que jo, de joveneta sense sapiguero, feia servi el meu Confesor de psicóleg.

Avans es deia Director Espiritual.

Era el Pare Vidal.

Tan bona persona com era.

Si estaba preocupada per la feina, si tenia coses en el meu pensamen que no volia explicar a casa, li deia amb ell.Les seves paraules eran:Dèu t´estima Montserrat, confia amb ell.

I sortia del confessionari amb una Pau Interior molt gran.Aquell capellà, el Pare Joan Vidal il´any 1970, ens va casar en el Gabriel i a mi.

Jo fa uns anys vareig tindre crisis de Fe, això es normal.Fins que m´en vaig donar conte, que la FE, per mi havia sigut un Tresor. Els Evangelis amb semblan Preciosos.

La FE per mi tambè es psicologia.

Per exemple, a mi no m´agobia, molt el contrari amb llibera.

En els moments de dolor, en els moments de desenganys, quan algunes persones ens hen fet mal, per mi no hi ha res com el PARE NOSTRE(PADRE NUESTRO)Perdonanos, como nosotros perdonamos...

Jo respeto els Budistas, els admiro.De fet amb vareig emocionà amb la Pel-licula 7 años en el Tibet. Tambè tinc uns amics que sòn com a germans i de Religiò Musulmana I els respeto moltíssim.Però jo tinc uns principis, per mi preciosos. Uns principis que hen sigut les einas de la meva vida.

Jo no amb poso amb la vida privada dels capellans, son personas.

En camvi les ensenyansas que trobo a la meva Parròquia, el està en Cáritas, amb dona una Pau Interior molt gran. Devegadas tambè sofrimen, quan veig que no puc ajudar tot el que voldria.

Jo, trovo a Jesús entre els pobres, entre els que sufreixen, i quan un nen imigran amb fa un petò, per mi es que si besés el NEN JESUS.

Per mi LA FE ES TERAPEUTICA.

Per això, quan diuen que Creure agobia.Jo dic no.LA FE CRISTIANA PER MI ES UNA LLBERACIÓ.Es le Camí que hi escollit.Es el Camí que hi retrobat ara de gran, LLIURAMEN(LIBREMENTE).

Desde Valencia.Amb tot el meu carinyo.PAU, AMOR I ARMONIA, desitjo per tot el mòn,TINGUIN LA RELIGIO QUE TINGUIN, CREGUIN O NO CREGUIN.

Montserrat Llagostera Vilaró