MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

lunes, 2 de febrero de 2009

EL DIA TRES DE FEBRER(FEBRERO) DE L´ANY 1912, VA NEIXAR UN NEN...


EN AQUESTAS FOTOGRAFIES, EL MEU PARE TENIA 2 ANYS. L´ANY 1914

ACI EL MEU PARE, TENIA UNS 50 ANYS


DIMARTS, 3 DE FEBRER DE 2009.

Bon día:

El día 3 de Febrer de l´any 1912 la llar(hogar), dels Srs. Celestino i Victorina , es va omplir d´al-legria amb l´arribada d´un nen.Aquest nen es el meu pare.

Aquella llar estaba situada en el barri del Clot deBarcelona.

Aquell nen era el pare del meu germà i meu.

I amb record d´ell escric la manera com el recordo.

Va ser un bon pare.

Tot un senyor, educat i recta.Potser massa recta amb mi.

Ell volia que jo fós tota una senyoreta.

De vegades amb deia:-Camina més femenina.Sembles un caballot.

Amb mi fa ser molt sobreprotector.
A mi m´encantaba anar a passejar amb ell, perque aprenia moltas coses.

Recordo quan anavem a veura als Jocs Florals, que donaven la Flor Natural, al poeta premiat.

Però tambè va ser molt tendre.De petiteta amb ben dinat, amb cantava cançons.I tambè m´ensenyava a recitar.

En aquest moment, venen a la meva ment, les imatges de quan estava al taller de casa.Construin els mobles.

I ell aleshores eran tan feliç.Sempre amb deia qu´era un enamorat del seu ofici.Ell mateix disenyaba es mobles.

El pare sense tenir una carrera, valia molt.

Li agradava la Poesia, les Belles Arts. Havia estudiat dibuix i Pintura a Llotje.

Dirigia Teatre al Teatre d´Aficionats del Centre de Lourdes de Barcelona.I tambè feia Teatre a l´Agrupaciò Cultural Folklorica de Barcelona.

El pare, amb va ensenyar a resar.

Gràcies amb ell vareig adquiri molta cultura catalana.

Tenia amics escriptors.

A mi m´esenyaba a recitar versos de Mossen Cinto Verdaguer i de Joan Maragall.

El meu pare per mi va ser un mestre.

De vegades tambè discutia amb ell.Però això es normal.

Quan vareig vindre a viure a Valencia, a finals de l´any 1975.Es va enyorar molt de nosaltres.Sobretot dels nens.

Però venia amb la mare a passar temporadas.

I un día, concretamen el 19 de Febrer de l´any 1991, a l´edat de 79 anys, la seva ánima s´en va pujar el Cel.

El vers que poso a continuaciò li vareig escriure al poc temps d´haberse mort.Aleshores la mare encare vivia.






PARE QU ´ ESTAS EL CEL,



EL MEU ANGEL DE LA GUARDA,



LA TEVA LLEVOR FEMENINA,



ET DONA LES GRACIES PER HABERME ENGENDRAT,



I A LA DOLÇA MARE,



GRÀCIES PER DONAR-ME LA VIDA,



GRACIES PER NO HABER-ME ABORTAT.


Com cada dia desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró









1 comentario:

  1. UNA BON RECORDATORI DEL AVI QUE SEMPRE ESTARÁ EN EL MEU COR.
    PER CERT, EL NBALIKE ES PUBLICITAT, NO EL DEIXER ENTRAR A COMENTAR.
    jordi.

    ResponderEliminar