EN AQUESTAS FOTOGRAFIES, EL MEU PARE TENIA 2 ANYS. L´ANY 1914
ACI EL MEU PARE, TENIA UNS 50 ANYS
Aquella llar estaba situada en el barri del Clot deBarcelona.
Aquell nen era el pare del meu germà i meu.
I amb record d´ell escric la manera com el recordo.
Va ser un bon pare.
Tot un senyor, educat i recta.Potser massa recta amb mi.
Ell volia que jo fós tota una senyoreta.
De vegades amb deia:-Camina més femenina.Sembles un caballot.
Amb mi fa ser molt sobreprotector.
A mi m´encantaba anar a passejar amb ell, perque aprenia moltas coses.
Recordo quan anavem a veura als Jocs Florals, que donaven la Flor Natural, al poeta premiat.
Però tambè va ser molt tendre.De petiteta amb ben dinat, amb cantava cançons.I tambè m´ensenyava a recitar.
En aquest moment, venen a la meva ment, les imatges de quan estava al taller de casa.Construin els mobles.
I ell aleshores eran tan feliç.Sempre amb deia qu´era un enamorat del seu ofici.Ell mateix disenyaba es mobles.
El pare sense tenir una carrera, valia molt.
Li agradava la Poesia, les Belles Arts. Havia estudiat dibuix i Pintura a Llotje.
Dirigia Teatre al Teatre d´Aficionats del Centre de Lourdes de Barcelona.I tambè feia Teatre a l´Agrupaciò Cultural Folklorica de Barcelona.
El pare, amb va ensenyar a resar.
DIMARTS, 3 DE FEBRER DE 2009.
Bon día:
El día 3 de Febrer de l´any 1912 la llar(hogar), dels Srs. Celestino i Victorina , es va omplir d´al-legria amb l´arribada d´un nen.Aquest nen es el meu pare.
Bon día:
El día 3 de Febrer de l´any 1912 la llar(hogar), dels Srs. Celestino i Victorina , es va omplir d´al-legria amb l´arribada d´un nen.Aquest nen es el meu pare.
Aquella llar estaba situada en el barri del Clot deBarcelona.
Aquell nen era el pare del meu germà i meu.
I amb record d´ell escric la manera com el recordo.
Va ser un bon pare.
Tot un senyor, educat i recta.Potser massa recta amb mi.
Ell volia que jo fós tota una senyoreta.
De vegades amb deia:-Camina més femenina.Sembles un caballot.
Amb mi fa ser molt sobreprotector.
A mi m´encantaba anar a passejar amb ell, perque aprenia moltas coses.
Recordo quan anavem a veura als Jocs Florals, que donaven la Flor Natural, al poeta premiat.
Però tambè va ser molt tendre.De petiteta amb ben dinat, amb cantava cançons.I tambè m´ensenyava a recitar.
En aquest moment, venen a la meva ment, les imatges de quan estava al taller de casa.Construin els mobles.
I ell aleshores eran tan feliç.Sempre amb deia qu´era un enamorat del seu ofici.Ell mateix disenyaba es mobles.
El pare sense tenir una carrera, valia molt.
Li agradava la Poesia, les Belles Arts. Havia estudiat dibuix i Pintura a Llotje.
Dirigia Teatre al Teatre d´Aficionats del Centre de Lourdes de Barcelona.I tambè feia Teatre a l´Agrupaciò Cultural Folklorica de Barcelona.
El pare, amb va ensenyar a resar.
Gràcies amb ell vareig adquiri molta cultura catalana.
Tenia amics escriptors.
A mi m´esenyaba a recitar versos de Mossen Cinto Verdaguer i de Joan Maragall.
El meu pare per mi va ser un mestre.
De vegades tambè discutia amb ell.Però això es normal.
Quan vareig vindre a viure a Valencia, a finals de l´any 1975.Es va enyorar molt de nosaltres.Sobretot dels nens.
Però venia amb la mare a passar temporadas.
I un día, concretamen el 19 de Febrer de l´any 1991, a l´edat de 79 anys, la seva ánima s´en va pujar el Cel.
El vers que poso a continuaciò li vareig escriure al poc temps d´haberse mort.Aleshores la mare encare vivia.
PARE QU ´ ESTAS EL CEL,
EL MEU ANGEL DE LA GUARDA,
LA TEVA LLEVOR FEMENINA,
ET DONA LES GRACIES PER HABERME ENGENDRAT,
I A LA DOLÇA MARE,
GRÀCIES PER DONAR-ME LA VIDA,
GRACIES PER NO HABER-ME ABORTAT.
Com cada dia desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
UNA BON RECORDATORI DEL AVI QUE SEMPRE ESTARÁ EN EL MEU COR.
ResponderEliminarPER CERT, EL NBALIKE ES PUBLICITAT, NO EL DEIXER ENTRAR A COMENTAR.
jordi.