Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 24 de enero de 2009

AQUESTA ENTRADA VA DEDICADA ALS CANTANTS D´HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA)



Bon dia:

De vegades a través del youtube, veig videos de Cantautors de L´Hospitalet de Llobregat, que es la Ciutat Pubilla, dintre la Ciutat de Barcelona.

Jo que fa tans anys que visc a Valencia, devegadas sento "morriña de la meva terra".

Un dia, buscan videos del gran compositor de sardanes Toni Albors, autor de la sardana entre moltíssimas més Hospitalet Ciutat Pubilla, amb vareig topar per casualitat, amb el video Guitarra, del que es compositor y cantautor el seu fill el Mestre Toni Albors.

Amb aquest video, podia veure la Rambla de l´Hospitalet.

I aixi vaig coneixa altres cantans de la Ciutat de l´Hospitalet de Llobregat.Com són Meritxell Naranjo. Dani el Flaco,Tomás Pinel, Noelia del Pozo.I segú que m´en deixo molts altres.

Jo sóc filla de Gràcia, a l´Hospitalet de Llobregat hi vareig estar un parell de vegades en Concursos de Sardanas, quan era de La Colla Sardanista Vallvidrera. Alli hi viu familia, concretament a Bellvitge, i també he anat de visita.

Pero tinc molta simpatia per aquesta Ciutat Pubilla, bressol de grans músics.

I encare que fa un mes que ja ha passat Nadal. Poso en aquesta entrada el video que reuneix a alguns cantans de l´HOSPITALET DE LLOBREGAT.

Desde Valencia, vos dic AMUNT CANTANTS DE L´HOSPITALET DE LLOBREGAT(BARNA.)

I COM SEMPRE, PAU, AMOR I ARMONIA.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 22 de enero de 2009

MARE, PER MI LA PARAULA MES BONICA


AQUEST VIDEO DE DIANGO VA DEDICAT A LES DONES DE LES QUE PARLO EN AQUEST ESCRIT

Bones tardes:
MARE (madre), per mi la paraules més bonica.
LA MARE TERRA
LA MADRE, li deiam a la monja, que ens donava religiò.
I LA MADRE TERESA DE CALCUTA.
Quina paraula més dolça, MARE, MAMA.
Per mi LA VERGE MARIA, també m´inspira AMOR, TENDRESA, ella la MARE DE JESUS.
I amb quin amor recordo la meva MARE.
I les mares que no són biológiques,però que porten dins del seu cor tot el su amor i cuidan de les criatures, les MESTRES DE PARVULARIS, LES DE LAS GUARDERIAS I LES MESTRES (MAESTRAS), QUE DONEN LA SEVA VIDA ENSENYAN I EDUCAN ELS FILLS DELS ALTRES, ELLAS TAMBE SON COM MARES.
BENEIDAS SIGUEU DONES VALENTAS.
Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.
Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 21 de enero de 2009

AFANY DE SUPERACIO


Bon día:

Centrada en aquest moment en l´avui 21 de Gener del 2009.

Son les 10,15 del matí.

I parlo del meu afany de superaciò.

De cada dia apendre coses noves.

Aquest matí, només m´hi axecat, a les 7,30 del matí.M ´hi posat a fer crucigramas.

M´agrada molt fer trevallar el "coco".

No faig servir mai les calculadores.

Quand vaig a comprar acostumo calcular mentalment el preu de les coses i quan arrivo a la caixa.

Casi sempre acerto.

Com podeu veure.No viatjo només el passat.Sino que tambè procuro viure el present.

Donar gràcies a Dèu, per està en aquest mòn, encare que devagades, com humana que sóc, m´entristeixi, per la situació que està passant aquesta societat.

El estar com a voluntaria de Cáritas, també amb manté i el ajudar els demés, amb dona un bon sentit de la vida.

Penso que en aquest món en contes de espitjant-se(ampujarnos), ens tindiem que donar tots la mà.

Però, amb afany de superar-me una mica cada dia dintre de les meves posibilitats, també es pot contribuir, posar un petit grà de sorra, en aquesta platja tan enorme que es aquesta Terra.

De vegades m´asento, respiro fondo, i amb poso a pensar en un món ple de Pau.

I penso amb les persones qu´estimo, qu´ están lluny i els desitjo que estiguin bè, que siguin feliços.

Si el ser humà tenim aquet dò tan gran del pensamen i l´imaginació.Penso que es pot emplear positivament.

I quan veig la T.V. amb aquestes Guerres, també penso i els trasmeteixo pensaments de PAU.

Pot-ser això meu es una utopia, però està Plena de Bona Voluntad. I si en aquet Univers hi han personas, que tinguin les creencias que tinguin, encare no siguin les meves, i pensin en La Pau, els nostres pensaments, es poden unir per el BE.

I no ers penseu que no tinc feina,en tinc molta.Com ama de Casa.Encare que no sigui ni agraida.Encare que sigui una feina invisible.Però jo li trovo molt de mèrit.

I cada día vull que sigui un día nou.Amb un afany de superaciò.

SOC REPETITIVA PAU, AMOR, ARMONIA, PER TOT EL MON.

Desde Valencia, amb carinyo. Montserrat Llagostera Vilaró





martes, 20 de enero de 2009

L´ANY 1962, QUAN TENIA 13 ANYS, ERA TAN ROMANTICA

JO L´ANY 1962,TENIA 13 ANYS, EN UN RACO DEL PATI DE CASA MEVA. QUE N´ERA DE ROMANTICA!!!
AMB AQUETS T.B.O.S, AMB GASTAVA, PART DE LES MEVES PROPINETES.

Bones tardes.


Avui viatjo cap a l´any 1962.


Jo tenia 13 anys.


A Espanya estaven de moda els cantans EL DUO DINAMICO, JOSE GUARDIOLA, ANDY ROUSSEL, GELU, LITA TORELLO, ELVIS PRESLEY, PAUL ANKA.


I jo feia els deures(deberes), escoltan la radio, amb els corresponents renys dels meus pares.


Amb deian: Nena, això no es manera d´estudiar.Però jo era tan romántica.


I es que a les meves orelles(oidos), sonaben tan dolças les cançons.


I jo somiaba, somiaba desperta, amb el meu noi ideal.


Un noi galan, més gran que jo, que amb cuidés i protegis.


Ja ho veieu si n´era de bleda(acelga).


Ara amb donaria a mi mateixa dos mastegots(cachetes), i en contes de tanta tonteria a jugar més a ninas.


Però es clar ara tinc 59 anys i la vida a canviat molt.


Ara algunes coses en canviat per bé.L´home i la dona, ja estudien junts i la gent es més realista.


I aleshores, amb 13 anys, agafaba una escombra(escoba) i amb posaba a ballar.L´escombra feia de novio. I l´imaginació transformaba aquell tros de canya amb palla seca,amb un princep alt ros amb els ulls blaus.


I amb gastaba les propinetes de cada semana, compran els T.B.O.S DE LA COLECCION CLARO DE LUNA. Es deian TU CANCION HECHA HISTORIA.I aquets T.B.O.S., incluian la foto del cantant de moda i de la cançò.M´enrecordo d´una que es deia ORO NEGRO.I portava la lletra de la canço del mateix nom, i la fotografia d´en JOSE GUARDIOLA.


Ja n´era de "somia truitas", ja.


I tan romántica i sentimental, que les llágrimas amb rodavan per les galtes, quan escoltava cançons d´amor.


Però no es penseu, que era jo sola no.Moltes altres nenes eran com jo.


Entre classe i classe ens explicavan les nostres il-lusions.I com idealitzaban els nois.


Jo fins i tot escribia poseias, que amagaba perque el meu pare no me les trovès.


Una estrofa era:


LOS SUEÑOS DE JOSE,


SE HICIERON REALIDAD,


SI MIS SUEÑOS FUERAN REALES,


!OH QUE GRAN FELICIDAD¡




Ara escribin tot això, penso que no viviem en aquest planeta.


A mi amb deian que sempra estava a l a LLUNA DE VALENCIA.


I això que aleshores vivia a Barcelona.


I ara que toco molt de peus a terra.Visc a Valencia.Però no estic a la Lluna.
Desitjo com cada día un MON PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró






lunes, 19 de enero de 2009

RECORDS DE QUAN EL MEU GERMÀ M´ENSENYABA A LLEGIR


AMB UN LLIBRE COM AQUEST, EL MEU GERMÀ AMB VA ENSENYAR LES PRIMERES LLETRES

EL MEU GERMA I JO, ALESHORES ELL M´ENSENYABA A LLEGIR


EL MEU GERMA, LA MEVA MARE I JO, QUE TINDRIA UN TRES ANYS



Hola, Bones tardes:




Avui retrocedeixo, cap al any 1953.




Quand el meu germà, que amb porta 7 anys i mig. Tenia 12 anys i jo 4 i mig.




El meu germà tenia un sencill llibre per apendre a llegir, de quan era petit.




Era un llibre il-lustrat per el dibuixant Benejam.




Es deia KIKI Y LOLO, CON SUS LETRAS.




Y amb aquest petit llibre, el meu germanet m´anava ensenyant les primeras lletres.




I jo era bastan dura de pelar.




I el meu germà s´enfadava i amb deia :-B DE BURRO, B DE BURRO.




Això va ser el començamen. Perque al cap d´un temps vareig apendre a llegir molt depressa.




Desprès amb vareig convertir en molt bona lectora, sobretot de T.B.O.S., ja, ja, ja.




Pero la veritat es que m´encanta llegir.




Aquest llibre crec que el te ell, pero viu a Barcelona.




Jo n´he trobat un d´igüal a Internet i le escanejat per posar-lo al blog.




I amb aquest record de la meva infantesa, acavo per avui.




PAU, AMOR I ARMONIA.




Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró








domingo, 18 de enero de 2009

FOTOS FETAS AQUEST MIGDIA

DON RAMON, BENEIN ELS ANIMALS, UN PER UN.





GENT QUE FAN CUA PER BENEIR ELS ANIMALS



EL PIPO I JO 18-1-2009




EL MEU PIPO, EL MEU PELUXE.FOTO FETA AVUI, 18-1-2009





EL MEU PIPO, FOTO FETA A LA UNA DEL MIGIDIA DEL DIA 18-1-2009






Hola bones tardes:







Aquest migdia he anat a veure com D. Ramón, el rector de la meva Parróquia del Cristo de La Luz, de Valencia, beneia els animals.







Per fi mi estranat com a "fotografa" i jo mateixa he aprés a col-locar de la máquina al scaner, les fotografies.També he fet noves fotos al Pipo i al Gabriel me n´ha fet un altre amb ell.






Cada vegada que aprenc a fer una cosa nova, amb sento com una nena que estrena sabates.Amb fa molta il-lusiò.







Que acabeu de passar un bon día.







Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.

.FOTOS DELS ANIMALETS QU´ HEN COMPARTIT LA MEVA VIDA DESDE L´ANY 1972




EL GOS DRALL, AMB ELS NOSTRES FILLS PERE I JORDI, L´ANY 1985. AQUELL ANY ES VA MORIR. VA VIURE 11 ANYS.


EL TOM, AMB EL NOSTRE FILL ALBERT. L´ANY 1983



ELS BESSONS ZIPÌ I ZAPE, EL PELROIG(ZIPI),VAN VIURE 17 ANYS I EL ZAPE 18 ANYS




EL NOSTRE GATET PIPO, AMB LA NOSTRE NETA,SETEMBRE 2008. FEIA POC QUE L´HAVIEM ADOPTAT
Bon día:

Ahir va ser San Antoni Abad.

Avui beneirán els animalets.

I jo vui fer un petit homenatje els gats i gos, qu´ hen compartit la meva vida desde l´any 1972.

Jo m´estimo els animals.

I crec que si s´els tracta bè.Són molt agraits.

Inclús els gats són dolços.

L´any 1972, vàrem comprar el gat Tom, al carrer Petrixol de Barcelona i ens va viure 18 anys.Va ser un gat molt estimat.

L´any 199o, la tieta Maria ens va portar a Valencia els bessons Zipi i Zape.Ella els havia recollit recent nescuts, d´un carrer del Poble Sec de Barcelona.

Varen viure 17 i 18 anys respectivamen.

El mes de Setembre de l´any passat adoptarem el nosatre Pipo.

El Pipo es un "terremoto". Pero quan es posa dolç, ens fa unes llepedetas!.

També venia a temporadas a Valencia el gos Drall, que era de la tieta Maria, que aleshores viva a Barcelona.

El Drall, era preciós.Fill d´una gossa de raça lloba i gòs de raça caçador.Es per això que tenia les orelles caigudes.Va morí l´any 1985.
El-logian a les persones qu´ estiman els animals, i desitjan un mòn de PAU I BE.

Desde Valencia vos desitjo un bon día.Montserrat Llagostera Vilaró