MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

martes, 20 de enero de 2009

L´ANY 1962, QUAN TENIA 13 ANYS, ERA TAN ROMANTICA

JO L´ANY 1962,TENIA 13 ANYS, EN UN RACO DEL PATI DE CASA MEVA. QUE N´ERA DE ROMANTICA!!!
AMB AQUETS T.B.O.S, AMB GASTAVA, PART DE LES MEVES PROPINETES.

Bones tardes.


Avui viatjo cap a l´any 1962.


Jo tenia 13 anys.


A Espanya estaven de moda els cantans EL DUO DINAMICO, JOSE GUARDIOLA, ANDY ROUSSEL, GELU, LITA TORELLO, ELVIS PRESLEY, PAUL ANKA.


I jo feia els deures(deberes), escoltan la radio, amb els corresponents renys dels meus pares.


Amb deian: Nena, això no es manera d´estudiar.Però jo era tan romántica.


I es que a les meves orelles(oidos), sonaben tan dolças les cançons.


I jo somiaba, somiaba desperta, amb el meu noi ideal.


Un noi galan, més gran que jo, que amb cuidés i protegis.


Ja ho veieu si n´era de bleda(acelga).


Ara amb donaria a mi mateixa dos mastegots(cachetes), i en contes de tanta tonteria a jugar més a ninas.


Però es clar ara tinc 59 anys i la vida a canviat molt.


Ara algunes coses en canviat per bé.L´home i la dona, ja estudien junts i la gent es més realista.


I aleshores, amb 13 anys, agafaba una escombra(escoba) i amb posaba a ballar.L´escombra feia de novio. I l´imaginació transformaba aquell tros de canya amb palla seca,amb un princep alt ros amb els ulls blaus.


I amb gastaba les propinetes de cada semana, compran els T.B.O.S DE LA COLECCION CLARO DE LUNA. Es deian TU CANCION HECHA HISTORIA.I aquets T.B.O.S., incluian la foto del cantant de moda i de la cançò.M´enrecordo d´una que es deia ORO NEGRO.I portava la lletra de la canço del mateix nom, i la fotografia d´en JOSE GUARDIOLA.


Ja n´era de "somia truitas", ja.


I tan romántica i sentimental, que les llágrimas amb rodavan per les galtes, quan escoltava cançons d´amor.


Però no es penseu, que era jo sola no.Moltes altres nenes eran com jo.


Entre classe i classe ens explicavan les nostres il-lusions.I com idealitzaban els nois.


Jo fins i tot escribia poseias, que amagaba perque el meu pare no me les trovès.


Una estrofa era:


LOS SUEÑOS DE JOSE,


SE HICIERON REALIDAD,


SI MIS SUEÑOS FUERAN REALES,


!OH QUE GRAN FELICIDAD¡




Ara escribin tot això, penso que no viviem en aquest planeta.


A mi amb deian que sempra estava a l a LLUNA DE VALENCIA.


I això que aleshores vivia a Barcelona.


I ara que toco molt de peus a terra.Visc a Valencia.Però no estic a la Lluna.
Desitjo com cada día un MON PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró






2 comentarios:

  1. Montse, cuántos recuerdos encuentro en tu artículo. En Argentina también estaban de moda, claro era la época, y los escuchábamos por radio y cuando nos dejaban los bailábamos en las famosos asaltos (bailes en casa de familia). Es buenos tener frescos lindos recuerdos.Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Ya ves Norma.
    Ejercito las memória viajando en el pasado.
    Pero cada día intento aprender cosas nuevas.Tambien me encantan los Crucigramas.

    ResponderEliminar