Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

martes, 10 de enero de 2017

41 ANYS A VALENCIA- 41 AÑOS EN VALENCIA

DICIEMBRE DE 1975, ESTA SOY YO AL PRINCIPIO DE VIVIR EN VALENCIA DONDE ME HICIERON ESTA FOTOGRAFÍA
Y ESTA SOY YO ESTAS NAVIDADES, 41 AÑOS DESPUES DE HABER VENIDO A VIVIR EN VALENCIA
FELIÇ ANY NOU:

Diuen que no serveix per res recordar, tenim que netejar els records, que només hi ha que viurer el present.
Jo no vull olvidar, m´agrada recordar, perque el meu present te que veurer molt en el meu passat.
No vui  borrar, son les meves págines viscudes, on hi ha una mica de tot.
Recordo aleshores quan  amb els nens petits vinguerem a Valencia, anar vivin el día a día, fen el nostre caminet.
Hi hagut situacions de tota mena, pero la Fe amb Deu, jo sempre dic que per mi es la millor terapia, m´ajudat a tirar endavan, al costat del meu estimat company, vull dir marit, el día 28 d´aquest més fara 47 anys que ens varem casar.
He conegut a diversitat de persones, bones i no tan bones, de totes menes i colors, lo de colors ho dic perque soc voluntaria de Cárites.
De vegades reconec que he sentit rabia per coses, pero practican el perdó m´he lliberat.
Si aprenguessim a relativitzar les coses, en aquest mon no hi haurie tantes envejes que fan mal a les persones, seriem més solidaris i ens alegreriem del be del proxim, aixó dona benestar i pau interior.
PAU I BE
Desde Valencia amb carinyo

FELIZ AÑO NUEVO:
Dicen que no sirve de nada recordar, tenemos que limpiar los recuerdos, que solo hay que vivir el presente.
Yo no quiero olvidar, me gusta recordar, porque mi presente tiene que ver mucho con mi pasado.
No quiero borrar, son mis páginas vividas, donde hay un poco de todo.
Recuerdo entonces cuando los niños eran pequeños vinimos a Valencia, yendo día a día haciendo nuestro caminito.
Ha habido situaciones de toda manera, pero la Fe en Dios, yo siempre digo que para mi es la mejor terapia, me ha ayudado a ir hacia adelante, al lado de mi compañero, quiero decir marido, el día 28 de Enero hará 47 años que nos casamos.
He conocido diversidad de personas, buenas y no tan buenas, de todas maneras y colores, lo de colores los digo porque soy voluntaria de Cáritas.
A veces reconozco que he sentido rabia por cosas, pero practicando el perdón  me he liberado.
Si aprendiéramos a relativizar las cosas, en este mundo  no habría envidias que hacen daño a las personas, seríamos más solidarios y nos alegraríamos del bien del prójimo, esto da bienestar y paz interior. 
PAZ Y BIEN
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró




24 comentarios:

  1. Estimada Montse, ahir precisament també vaig tenir el mateixos pensaments que tú, doncs fa 41 anys que vaig venir a Tarragona, amb els meus nens petits. Que joves erem!
    Saps, penso igualment, el records no els vull esborrar. Hi ha gent que em diuen que no tinc que pensar en el passat, però em nego a oblidar. El passat sigui bo, sigui dolent, va existir i m'agrada pensar que vaig tenir un avis meravellos, que vivían al barri de Gràcia on vaig ser molt feliç. Vaig ser una nena molt estimada per ells i això et deixa un bon gust de boca preciós.
    La fe amb Déu també ens ajuda a ser feliç i a portar les coses molt millor. De vegades em sap greu quan hi ha persones que es burlen dels que tenim fe, però jo penso que no son tan feliços com nosaltres.
    Ahhhh, a veure si torno a escriure al blog. Ho he tingut massa oblidat i gràcies a ell us vaig conéixer a molts de vosaltres.
    Feliça Any Nou! I un bridis per l’amistat!
    Mariaisabel

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Maria Isabel, penso que els que s´enriuen de la nostre Fe ¿no será que tenen envejeta?
      Es cert, jo amb el face me fet mes gandulaota per el blog.
      Brindem per l´amistad.

      A veurer si tornes a escriurer.Petons, Montserrat

      Eliminar
  2. Los recuerdos nos ayudan a vivir, es bueno recordar. Te ves muy bonita en ambas fotografías.

    Feliz Año.

    ResponderEliminar
  3. Los recuerdos están ahí, forman parte de nuestra vida. Pienso como tu y coincido prácticamente en todo. Estabas guapísima y sigues estando por fuera y por dentro. Sabes que te considero una gran mujer.
    Feliz año para ti y tu familia.
    Un fuerte abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Concha Signes, fue una suerte conocerte personalmnente y fue gracias a los blogs.
      Yo a ti tambien te considero una gran persona
      Un abrazo, Montserrat

      Eliminar
  4. Los recuerdos los llevamos dentro en nuestra memoria y en nuestro corazón. Estás muy guapa en las dos fotos porque lo eres y tambien por dentro.. Petons

    ResponderEliminar
  5. Hola Anna Jorba Ricart
    Gracias por tu visita
    ¡Feliz Año 2011, Montserrat

    ResponderEliminar
  6. Tenías unos ojos preciosos.
    Feliz año nuevo.
    Besos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Veronica.ASún no llevaba gafas para todo el día.
      ¡Feliz Año Nuevo! Besos

      Eliminar
  7. A mi també m'agrada recordar, sobretot les coses bones, els mals records sempre els podem deixar de banda, que la memòria sol ser selectiva...
    Noia, semblaves una artista i com que diuen que "quien tuvo retuvo", després de quaranta-un anys ets una àvia que fa molta patxoca!!!
    Petonets Montserrat, que tinguis un Bon Any Nou per gaudir-lo amb la familia!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies M.Roser.
      En aquest Post he expresat els meus sentiments.
      Jo també et desitjo un Bon Any.
      A la primera foto tenía només 26 anys i a la segona 67 anys.
      Gracies M Roser.
      Petons

      Eliminar
  8. Nada hay que borrar del pasado e intentar vivir lo mejor el presente, ya ves sigues siendo guapa en las dos tomas, un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Mari-Pi-R.
      Tdo han sido expweriencias que me han hecho crecer.
      Besos, Montserrat

      Eliminar
  9. Recordar e vivir...Buenos o malos momentos, pero la vida nos da oportunidades...que luego recordamos.

    besote guapa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Así es Manuel López Paz
      Gracias por tu visita.
      Un abrazo, Montserrat

      Eliminar
  10. ¡Estás bellísima! También ahora porque eres muy guapa, pero mucho más en persona que en fotografía: pero esa foto de de joven es ya joyita.

    Estoy totalmente de acuerdo con lo que expresas en tu pogs, para mirar hacia delante, es saludable echar una mirada al pasado.

    Un abrazo, reina. Y se muy -muy feliz.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Marina, yo no soy muy fotogénica, pero esta foto me la hizo un profesional en su estudio de fotografía.
      Yo también deseo que seas feliz, biquiños, Montserrat

      Eliminar
  11. Hola Montserrat una mica tar però feliç 2017, és curiós tu catalana ,anys a València . Jo valenciana
    63 anys a Catalunya ,la meva estimada però també estimo a València
    una abraçada.

    Hola Montserrat un poco tarde pero feliz 2017 ,hay que ver las cosas de la vida, tu en mi tierra y jo en la tulla , en fin las dos son una maravilla Un abrazo..

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Amparo.
      Així es es, jo a Barcelona vivia al Barriu de Gracia, vaig a intentar entrar en el teu blog.Un petó, Montserrat

      Eliminar
  12. Você esta linda nas duas fotografia. Muito bela.
    Adorei.
    Uma ótima semana!
    Abração !

    ResponderEliminar
  13. Hola tocaia: doncs o encara et paso al davant, perquè el proper 15 de maig farà 47 anys que vàrem marxar del poble y ens tralladàvem a Cornella, un any, a Esplugues 15 anys i a Sant Just 31 anys. Ya ha plogut un munt desde llavors., eh?
    Un petonet GUAPA!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Montserrat Sala.
      çLa vida que ens fa anar per aci i per allá.
      Gracies per visitarme.
      Els anys passan molt depressa.
      Petonets, Montserrat

      Eliminar
  14. Montserrat, muy interesante tu entrada...nos haces pensar mucho. eras una joven de belleza sobresaliente. Has conocido muchos hechos y personas.

    ResponderEliminar