Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 10 de mayo de 2015

HA PASSAT EL TEMPS COM SI RES- HA PASADO EL TIEMPO COMO SI NADA

MIS DOS HIJOS MAYORES PERE I JORDI EN LA ELIANA, EL VERANO DEL AÑO 1975

BON DIUMENGE:

Aquest matí estic recordan que aquell estiu a La Eliana del any 1975.va ser un estiu decisiu, perque el mes de Decembre d´aquest mateix any vinguérem a Valencia per motius de treball del meu marit.
Va ser un sacrifici molt gran deixar la nostra terra Barcelona i la nostra familia, pero aci s´ens obrien noves expectatives de futur.
Ens  han passat moltes coses i hem conegut a moltes persones molt diferentes les unes de les altres.
Les experiencies m´han fet madurar i creixer molt al costat del meu marit i dels meus fills.
Aci va neixer el nosttre tercer fill l´Albert i la nostra neta ja es valencianeta.
Dono gràcies a Deu perque gaudeixo cada día de les coses que m´envolten.
I conclueixo aquest Post amb aquesta frase "Ja fa quaranta anys que vàrem venir a Valencia i ha passat el temps com si res".

Desde Valencia amb carnyo

BUEN DOMINGO:

Esta mañana estoy recordando que aquel verano en La Eliana del año 1975, fue un verano decisivo, porque el mes de Diciembre de este mismo a Valencia por motivos de trabajo de mi marido.
Fue un sacrificio muy grande dejar nuestra Barcelona y nuestra familia, pero aqui se abrían nuevas expectativas de futuro.
Aquí nació nuestro tercer hijo Albert y nuestra nieta ya es valencianita.
Doy gracias a Dios porque gozo cada día de las cosas que me rodean.
Y concluyo este Post co esta frase "Ya hace cuarenta años que vinimos a Valencia y ha pasado el tiempo como si nada"

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



18 comentarios:

  1. Hola Montserrat,segur c`as estat feliç,dons tu portes dintre la felicitat

    ResponderEliminar
  2. Hola Julio Fuillerat.
    Hi han hagut estones de tot, com pasa estiguem a on estiguem.Jo sóc feliç perque se apreciar les coses que m´envolten i donar gràcies a Deu.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar




  3. Hola Montserrat, sens dubte que us va costar deixar Barcelona i la família , però ja veus ... la vida és un moviment per avançar a tenir arrelades millor les coses , el treball, el sosteniment i veure créixer els fills .
    Et felicito per ser com ets .
    Un gran abraçada per a tu i la teva bella família.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies Sor Cecilia.
      I aixis ha sigut amb el taraná de cada día.
      A casa t´estimem.
      Molts petons, Montserrat

      Eliminar
  4. És que el temps passa volant Montserrat, ja ens agradaria poder-lo parar de tant en tant...
    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola M Roser.
      El bonic es poguer recordar el passat, sense deixar de viurer el present.
      Moltes gràcies i petonets, Montserrat

      Eliminar
  5. Hola Guapa:

    Seguro que han sido excelentes años.

    Besote.

    ResponderEliminar
  6. Hola Manuel López Paz.
    Han pasado muy deprisa con muchos acontecimientos.
    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  7. Hola, Montserrat

    Las recordaciones, es el seguimiento de la Vida
    Un abrazo, de Brazil

    ResponderEliminar
  8. Hermosos tus tres hijos, hermosa familia han logrado con Gabriel,...la base?...amor y armonía. Cariños y muchos peton s (jajaja, quise decir besos)

    ResponderEliminar
  9. Hola Norma.
    Muy bien petons, besios, besets, todo es lo mismo.
    Yo te mando muchos, Montserrat

    ResponderEliminar
  10. Montserrat, me alegro de que todo os haya ido bien, además es una zona e idioma muy parecidos.
    Un saludo muy cordial de Goriot.

    ResponderEliminar
  11. Hola Goriot:
    Es cierto del idioma solo cambian algunas palabras, pasa como el castellano en diversas zonas.Besines, Montserrat

    ResponderEliminar
  12. Hola Montserrat, el tiempo pasa muy deprisa, pero lo principal esa familia tan bella que tienes.
    Un beso.

    ResponderEliminar
  13. Muchas gracias Julia.
    Es cierto y tu también.
    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  14. ¡Hola Montsiña!!!

    Y echaba de menos tu casa y me alegro de estar aquí leyendo tus letras. El tiempo pasa de prisa y 40 años en un suspiro. Eso me pasa a mí, la vida se me pasa más rápida de lo que quiero, parece que ayer tenía mis hijos pequeñitos, Y ya tengo nietos y biznietos/as. Es verdad pasa la vida en un suspiro, aprovecha cada momento y disfrútalo con gusto con alegría.
    Gracias por compartir esos cuarenta años, que compartas muchos más.
    Te dejo un fuerte abrazo y toda mi estima.
    se muy muy feliz.

    ResponderEliminar
  15. Hola Marina Fligueira.
    Muchas gracias.
    Es que ultimamente ando muy atareada y hago los Posts más espaciados.
    Hoy acabo de publicar otro.a mi el tiempo me pasa volando.
    Biquiños, Montserrat

    ResponderEliminar