Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

martes, 5 de abril de 2011

AMADORA

AÑO 1963- YO TENIA 14 AÑOS - AQUI ESTOY CON MI ENTRAÑABLE AHIJADA AMADORA.

-SI CLICÁIS AGRANDARÉIS LA IMAGEN-


BON DIA: Vull recordar l´Amadora Valls.

Una velleta, la que per dos anys 1963/64, vareig ser padrina en la festa dels Vellets de Gracia.

Ser padrina d´un vellet/a., consistia en anarla a visitar durant tot l ´any, de tan en tan. Després quan s´acostaba la Festa amb una guardiola de fang, anaven a recaptar la "Voluntat pels vellets de Gracia". L´Amadora, va ser per mi una persona molt entranyable. El día de Corpus s´els hi feia un homenatge.

Per al mati cada padrina anave a buscar el seu vellet/a al domicili particular, ens reuniam al Centre Moral de Gracia i després anavan en porfessó a l´Orfeo Gracienc on s´els hi feia l´homenatje.

Després les acompanyaban a un restaurant o dinavan, els vellets/es, las padrines ens anaven a casa i més tard les anaven a recullir per acompanyarles al seu domicili. L´Amadora vivia sola al c/. Vallfogona de Gracia i jo de tan en tan l´anava a veurer i li portava pastissets, xarravem , i ella que era molt alegre es posava a ballar el twist.

I com reiem les dues!

Desgraciadament només amb va durar 2 anys. Doncs l´any 1965 la Dama del Alba, la va anar a recullir i se l´emportar amb una nova dimensió, jo crec que al Cel.

PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

BUENOS DIAS:


Quiero recordar a Amadora Valls.


Una viejecita de la que por dos años 1963/64 fui madrina en la Fiesta de los viejecitos de Gracia.


Ser madrina de un viejecito/ta, consistia en irla a visitar durante todo el año de tanto en tanto.
después cuando se acercaba la fiesta, íbamos pidiendo con una hucha de barro, "la voluntad para los viejecitos de Gracia".

La Amadora, fue para mi una persona muy entrañable.


El día de Corpus se les hacía el homenaje.


Por la mañana cada madrina iba a buscar a su viejecito/a en el domicilio particular, nos reuníamos en el Centro Moral de Gracia, después íbamos en procesion hasta el Orfeó Gracienc, donde se les hacia el homenaje.


Luego los acompañábamos a un restaurante donde comían, solo los viejecitos, las madrinas íbamos a nuestra casa.


Por la tarde
pasábamos a recogerlos y los acompañábamos a sus domicilios.

La Amadora vivía sola en la c/.Vallfogona de Gracia y yo de tanto en tanto la iba a ver y le llevaba pastelitos, hablábamos y ella que era muy alegre, se ponía a bailar el twist.


¡Y como reíamos las dos!.


Desgraciadamente sólo me duró 2 años pues La Dama del Alba,la recogió y se la llevó a otra dimensión, yo creo que al Cielo.


PAZ Y BIEN.


Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

23 comentarios:

  1. Una historia mol maca la que ens explicàs ,son records que mai es poden olbidar
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Me encanta tu bolso!

    Un abrazo de Marpín y La Rana

    ResponderEliminar
  3. Sin duda una preciosa labor la que realizabas, estabais muy elegantes las dos, que buena manera de solidarizarse y compartir buenos momentos con la adorable gente mayor, algo que sin duda todos tenemos que llegar o por lo menos lo deseamos, un fuerte abrazo Montserrat

    ResponderEliminar
  4. Hola Montserrat.Dons alla les trovarem, ha les persones entranyables que`an pasat per les nostres vides: si som dignes d`elles una abraçada

    ResponderEliminar
  5. MIESFE-64
    ---------
    Aixis es, noi.

    son recors que quedant guardats en un indret de la memória.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
  6. LA BLOG DE MARPIN Y LA RANA
    ------------------------------

    Ja,ja...

    Era un bolso de mimbre de color rosa y blanco, que me regaló un chica mayor que yo.
    Y como el vestido tambien era rosa.
    Ay cuando me veo me entra la risa.

    Ahora que voy con vaqueros y deportiva.

    Gracias por comentar.

    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  7. PACO SALES
    ----------

    Era la época y yo siempre era muy modosita, ja,ja...

    Ahora soy feliz vistiendo vaqueros.

    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  8. JULIO
    ------

    Això espero.

    Ara les tinc a la meva memòria.

    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  9. Pues me parece una historia muy bonita, así las personas mayores estaban acompañadas.
    Un abrazo fuerte amiga, desde mi LIbrillo.

    ResponderEliminar
  10. Al cel i cuidant de tu...
    Un bes amiga.

    ResponderEliminar
  11. ROSARIO
    -------
    Hola amiga
    Si y las chicas éramos inocentes y a la vez sensatas y responsables y muy románticas.

    Por lo menos así era yo a los 14 años.

    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  12. que hermosos son tus recuerdos Monse, sigues siendo fiel a los principios inculcados en esos tiempos de ideales puros, maravillos escrito mi querida amiga, te abrazo

    ResponderEliminar
  13. que hermosos son tus recuerdos Monse, sigues siendo fiel a los principios inculcados en esos tiempos de ideales puros, maravillos escrito mi querida amiga, te abrazo

    ResponderEliminar
  14. Qué cosa más bonita has contado...esa iniciativa de ser madrina de un anciano me ha hechho ver que tu corazón era ya de oro desde jovencita.
    No conocía una costumbre así. Es la primera vez que alguien me cuenta algo así.
    Tú estabas muy bonita vestida de gala, para hacer honor a tu cometido.
    Un beso y un abrazo muy uerte, guapa.
    ¡Ah! y el gato en el ordenador...jajaja, encantador.

    ResponderEliminar
  15. LA ABUELA FRESCOTONA
    ---------------------

    Si son unos recuerdos dulces, que guardo en un rincón de la memória.

    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  16. ROSA CÁCERES
    -------------

    Rosa, pues siempre era una niña, que sentía ternura por los mayores.

    Me levantaba en el metro para dejar sentarse.
    ayudaba los ciegos a cruzar la calle.

    Siempre con las lecciones de urbanidad de aquellos tiempos.

    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  17. Una historia que demostra la gran persona que ets i un recordatori per aquesta velleta que segur se sentia molt agust al teu costat.

    Aquestes fotos antigues m'encantan i estas molt maca.

    Petons.

    ResponderEliminar
  18. Hola Pakiba
    -------------
    Tenia només 14 anys.
    Portaba un vestit rosa que m´havia fet la meva mare.
    I el bolso erra de mimbre rosa i blanc.
    I amb els meus primers talons de "pollita"
    Era tan presumida e inocenta.
    Si la Sra. Amadora m´estimaba molt.

    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  19. Hola mi querida Monserrat.

    Muy agradecido y encantado con tu relato. Gracias de verdad por comaprtirlo.

    Espero que te encuentres bien. Muchos saludos y Dios te bendiga.

    Has recojido el premio en mi blog?

    Fra Rodolfo de Jesùs O.Carm.

    ResponderEliminar
  20. FRA RODOLFO DE JESÚS CHAVEZ MERCADO
    -----------------------------------Gracias por comentar.

    Acabo de recoger tu premio y lo he colocado en mi blo otro blog ROSA D´ABRIL PREMIS I REGALS.

    Besos, Montserrat

    ResponderEliminar
  21. Buenos días Montserrat,

    Una historia bien bella, que dice mucho y bien de ti. Me ha encantado leer tu entrada! Siempre me gusta escuchar experiencias ajenas.

    Te deseo un gran día. Besos,

    Antonio

    ResponderEliminar
  22. Markosy
    --------
    Gracias Antonio.
    Un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar