Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 22 de noviembre de 2009

UN ANUNCI DEL ANY 1927 PUBLICAT PER LA REVISTA PATUFET.UN ANUNCIO DEL AÑO 1927...

HE AÑADIDO ESTE TROZO DE ANUNCIO PUES EN EL DIBUJO DE ABAJO DEL TODO, NO SE VEIA BIEN LA FECHA. ESTA REVISTA PATUFET DEL AÑO 1969, INCLUYE ENTRE SUS PÁGINAS EL ANUNCIO DE ABAJO DEL AÑO 1927. LO VOLVIO A EDITAR COMO RECUERDO.





EN EL AÑO 1927 SE PUBLICÓ ESTE ANUNCIO POR PRIMERA VEZ EN LA REVISTA PATUFET.

SI PINCHAIS CON EL RATON LAS DOS IMÁGENES, LAS VEREIS MÁS GRANDES.


7, 3O H. DILLUNS-LUNES, 23-11-2009


Bon día:



Buenos días:


Crec que ja he explicat alguna vegada que de petita, en comptes de jugar a nines, preferia tindre entre les mans contes o revistas i mirar les seves imatges.


El meu pare tenía moltes REVISTES PATUFET de principis de Segle, aquestes jo no les tinc, pero si que tinc les de finals del anys 60 i principis dels 70, i vaig escanejant vinyetas per posar al blog.



Creo que ya he contado alguna vez, que yo de pequeña, en vez de jugar a muñecas, yo preferia tener entre mis manos cuentos o revistas y mirar sus imágenes.

Mi padre tenía muchas REVISTAS PATUFET de principios de siglo, estas yo no las tengo. per si tengo las de finales de los años 60 y principios de los 70 y voy escaneando viñetas para poner en el blog.



Al posar aquest anunci de llet condensada, m´enrecordat d´aquellas pincellades d´aquesta llet posades a les llescas de pa que algun día feia la mare per berenar.


Al poner este anuncio de leche condensada, me he acordado de aquellas pinceladas de esta leche puestas en las rebanadas de pan que algún día hacia mi madre para merendar.



QUE TINGUEU UN DIA PLE DE PAU I BE.


QUE TENGAIS UN DIA LLENO DE PAZ Y BIEN.



Desde Valencia amb carinyo.


Con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró




12 comentarios:

  1. Bon dia Montserrat, La gent de la nostra generació teniem la mania de guardar i guardar coses, que quand surten a la llum, tenen un color groc i ranci que no tothom
    aprecíe. Jo les valoreo i les agraeïxo.

    ResponderEliminar
  2. BON DIA MONTSERRAT SALA.
    I a mi els de casa, amd diuen que sóc una drapaire.
    Mira encare conservo i amb poso a la munyeca dos aros de plástic que amb va regalar una amiga meva fa més de 40 anys.
    I lo bò es que ara es tornen a portar.
    Això, no vol dir perque es que amb faig vella.
    Sino que sempre he sigut aixis.
    Ara m´en vaig a fer els esmorçars.

    Un petò

    ResponderEliminar
  3. Hola Montse.
    Qué ricas estaban esas rebanaditas de pan con leche condensada, sabes?, mi madre me compraba tubitos de leche condensada y no veas que rica sabía con y sin pan,jejeje, que tiempos en los que no era necesario pensar en la línea.
    Gracias por tu comentario en mi blog.
    Besitos y feliz semana.
    Miguel
    --------------
    www.asaltodemata.com

    ResponderEliminar
  4. Gracias por tu comentario Miguel y gracias por tu generosidad en tu entrada de blog en contra de la violencia de género.

    Besos

    ResponderEliminar
  5. Me gustan mucho casi todos los anuncios antiguos. Los carteles también. Ahora lamento, por ejemplo, no haber guardado aquellos prospectos que eran reproducciones de los carteles de las películas que se proyectaban y que repartían gratuitamente. Eran preciosos.
    Como también lo son los anuncios que pones.
    Gracias por compartirlos.

    ResponderEliminar
  6. Ya me acuerdo Fonsilleda.Mi prima coleccionaba estos carteles, los daban en la entrada de los Cines.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  7. A mí también me encantaba ojear las revistas viejas que había por mi casa, ahora me arrepiento de no haberlas conservado.

    Bonitos recuerdos Montse

    Besos

    ResponderEliminar
  8. En casa de mis padres también había las Revistas encuadernadas Blanco y Negro de principios de siglo, que habán sido de mis abuelos.Pero yo no las tengo.
    Besos.Montserrat

    ResponderEliminar
  9. A mi también me gustaba el Patufet, era divertido y tenía mucha moraleja su contenido, una buena forma de educar y al mismo tiempo que rica la leche condensada, yo cuando no me veían, cogía la lata y me tragaba un buen traguito, que rica, era de la única manera que bebía leche.

    Besos

    ResponderEliminar
  10. HOLA HIGORCA:
    SI QUE ESTABA RICA, SI, LA LECHE CONDENSADA.
    TENGO CUATRO VOLUMENES ENCUADERNADOS DE LA REVISTAS PATUFET DE LOS AÑOS 69 Y 70 Y CUANDO LOS REPASO, ME PARECE MENTIRA QUE HAYAN PASADO 40 AÑOS, PUES MUCHAS VIÑETAS PARECEN ACTUALES.

    UNA ABRAÇADA.Montserrat

    ResponderEliminar
  11. Jo havía llegit Patufets de principis de segle que pertanyian al meu avi. Eran la vida en vinyetas i molt "pensats". No eran tonteries.

    ResponderEliminar
  12. Hola ROSA MARIA, SI EL MEU PARE TAMBÉ EN TENIA. NO SE ON PARAN.
    JO ELS QUE TINC ELS COMPRAVA LA TIET A L ´NY 68 Y DESPRÉS NOSALTRES A PARTIR DELS 7O. ESTÁN ENCUADERNATS. PETONS DE LA TEVA COSINA(PRIMA), QUE T´ESTIMA
    Montserrat

    ResponderEliminar