Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

jueves, 8 de octubre de 2009

FA MOLTS ANYS HI HAVIA UNA VAQUERIA....-HACE MUCHOS AÑOS HABIA UNA VAQUERIA...

EL MEU GERMÀ I JO
ESTA FOTOGRAFIA DEL ESTABLO ES SACADA DE INTERNET







FOTOGRAFIA TRETA DEL LLIBRE JOAN MARAGALL OBRES COMPLETES, QUE HEM VA DONAR EL MEU PARE.
DIJOUS, 8 D´OCTUBRE 2009
JUEVES, 8 DE OCUBRE 2009


Bones tardes:
Ara m´enrecordo de la vaqueria-lletería que hi havia quan era petita al carrer Menéndez y Pelayo(Torrent de l´Olla) de Barcelona, devant de casa meva.
Ahora me acuerdo de la vaquería-lechería que había cuando yo era pequeña en la c/.Menéndez y Pelayo (Torrent de l´Olla) de Barcelona, delante de mi casa.

Jo cap el vespre creuaba el carrer de la ma de la meva mare, portan una lletereta a l´altre ma, perque la señora Agustina, o la seva mare amb posessin una miqueta de llet.La mare en portava una de litro.

A la lletería hi havía una finestra envidriada a la que jo hi enganxaba el nas, per veure les vaques.
En la lechería había una ventanita de cristal en la que yo enganchaba la nariz, para ver las vacas.

Comque aleshores no hi havien T.V., ni video-jochs, les criatures ens nutriem de petites il-lusions.
Como antes no habian ni TV., ni video juegos, las criaturas nos nutríamos de pequeñas ilusiones.

Per mi això de poguer veure vaques de veritat cada día, era tot un luxe, perque era una nena de Ciutat.
Para mi esto de poder ver vacas de verdad todos los días, era todo un lujo, ya que era una niña de Ciudad.

De l ´Internet he triat una fotografía que hem recorde aquella cuadra o estable
De l´Internet he escogido una fotografía que me recuerda aquella cuadra o establo.

I per guarnir aquesta entrada una poesia de JOAN MARAGALL

LA VACA CEGA

TOPANT DE CAP EN UNA I ALTRE SOCA,
AVANÇANT PER CAMI DE L ´AIGUA,
S´EN VE LA VACA TOTA SOLA. ES CEGA,
D´UN COP DE ROC LLANÇAT AMB MASSA TRAÇA,
EL VAILET VA DESFER-LI UN ULL I EN L´ALTRE
SE LI HA POSAT UN TEL: LA VACA ES CEGA.
VE ABEURAR-SE A LA FONT COM ANS SOLIA,
MES NO AMB EL FERM POSAT D´ALTRES VEGADES
NI AMB LES GERMANES, PELS CINGLES, PER LES COMES,
PEL SILENCI DELS PRATS I EN LA RIBERA,
FAN DRINGAR L´ESQUELLOT, MENTRES PASTUREN,
L´HERBA FRESCA A L´ATZAR...ELLA CAURIA.
TOPA DE MORRO EN L´ESMOLADA PICA
I RECULA AFRONTADA...PERÒ TORNA,
I BAIXA EL CAP A L´AIGUA, I BEU CALMOSA.
BEU POC, SENS GAIRE SET.DESPRÉS AIXECA
AL CEL ENORME, L´EMBANYADA TESTA
FENT UN GRAN GESTO TRÀGIC;PARPELLEJA
SOBRE LES MORTES NINES, I S´EN TORNA
ORFE DE LLUM SOTA EL SOL QUE CREMA,
VACIL-LANT PELS CAMINS INOBLIDABLES,
BRANDANT LLÀNGUIDAMEN LA LLARGA CUA.

Y para adornar esta entrada una poesía de JUAN MARAGALL.

LA VACA CIEGA

TOPANDO LA CABEZA EN UNO Y OTRO TRONCO,
AVANZANDO DE INSTINTO POR EL CAMINO DEL AGUA,
VIENE LA VACA TODA SOLA. ES CIEGA.
DE UN GOLPE DE PIEDRA TIRADA CON DEMASIADA CERTEZA
UN CHIQUILLO LE DESHIZO UN OJO Y EL OTRO
SE LE HA ENTELADO: LA VACA ES CIEGA.
VA A BEBER A LA FUENTE COMO ANTES SOLÍA,
MAS NO CON EL FIRME PASO DE OTRAS VECES
NI CON SUS HERMANAS,NO ; VA TODA SOLA
SUS HERMANAS, POR LAS CIMAS,
POR EL SILENCIO DE LOS PRADOS Y EN LA RIBERA
HACEN SONAR EL CENCERRO, MIENTRAS PASTOREAN
LA HIERBA FRESCA AL AZAR...ELLA CAERIA
TOPA DE MORRO EN LA REFINADA PILA
Y RETROCEDE AFRENTADA...PERO VUELVE,
Y BAJA LA CABEZA AL AGUA, Y BEBE CALMOSA.
BEBE POCO, SIN MUCHA SED. DESPUÉS LEVANTA
AL CIELO, LA CORNUDA CABEZA
HACIENDO UN GRAN GESTO TRÁGICO; PARPADEA
SOBRE LAS MUERTAS PUPILAS, Y SE VUELVE
HUÉRFANA DE LUZ BAJO EL SOL QUE QUEMA
VACILANDO POR LOS CAMINOS INOLVIDABLES,
MOVIENDO LANGUIDAMENTE LA LARGA COLA.

Desde Valencia amb carinyo.
Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró





















.






4 comentarios:

  1. Montse, recuerdo cuando íbamos a veranear a Caldetas, los mayores nos mandaban con una lechera a buscar la leche a una lechería que había un poquito en las afueras del pueblo, íbamos en tropel, los niños y las niñas, al ir no pasaba nada, al volver la lechera le dábamos vueltas para ver si se caía o no la leche, la mayoría de las veces no pasaba nada, pero más de una vez, llegábamos con la lechera vacía, no veas lo que podía pasar, nadie había sido, pero la regañina no no las quitaba nadie, decidimos llevar más dinero en el bolsillo por si acaso. Palabra que era una fiesta, un bonito recuerdo que tengo de mi infancia, me pasa muchas veces por mi mente, te puedo decir que casi lo veo como una película.
    Besos a todos

    ResponderEliminar
  2. Bonitos recuerdos que forman parte de tu vida, gracias por compartirlos

    Besos

    ResponderEliminar
  3. Es que digo:- A ver que sale hoy del archivo del "coco".Y mira hoy han salido las vacas.
    Un petó Montserrat

    ResponderEliminar
  4. Hola Begoña:
    Los recuerdos positivos, para mi son la riqueza del alma.
    Gracias.Montserrat

    ResponderEliminar