LA MARETA I JO, QUE ACI TENIA SET ANYS
EL MEU GERMÀ, JO I LA MARETABon día.
Avui diumenge, son les 9,40 h. del mati i sense esmorçar,M´he posat a escriure.
Aquesta entrada en homnage a la meva mareta Carme, que encare que fisicament ja no existeix,
La meva profunda Fe, amb diu que la tinc al Cel.
I sobretot, viu dins del meu pensament.
I casi cada nit la somiu. I sempre son cosas agradables.Tot el contrari de quan era petita que tenia pesadillas.
De vegades somiu en la planta baixa de Gràcia, on vivia de soltera i la meva mare está amb mi i parlem i sortim...Siu vos dic que devagades tinc ganes de anar a drmir per somiar amb ella.
Avui he triat del youtube una cançò del Manolo Escobar, del que sóc gran admiradora.Jo de joveneta devegades li cantava a la mare.
Que tingueu un bon día.Desde Valencia amb carinyo, vos desitjo PAU I BE.
Montserrat llagostera Vilaró
Precioso recuerdo, que bonita palabra mamá, mareta, madre, que bien suena en boca de una hija o hijo, que día tan bonito ¿Cuantos recuerdos se agolpan? Un beso para todos
ResponderEliminarSi Higorca, si.A mi madre siempre la llevaré en mi mente y corazón.
ResponderEliminarUn abrazo.Montserrat