UNA FOTOGRAFIA DEL DIUMENGE DE RAMS DE L ´ANY 1972

EL MEU PARE, EL MEU FILLET PERE I JO, L´ANY 1972

Bones tardes:

Practicant la meva aficiò favorita, que es mirar fotografies antigas. Ha vingut a les meves mans, una per mi molt tendre.

Està feta el diumenge de Rams de l´any 1972. El meu fill Pere tenia 1 any i mig.jo, 23 anys recent fets i el meu estimat pare 60.Encare que a la foto sembla mes grand.

Aleshores, viviem a Gràcia, els meus pares a Menéndez y Pelayo (Torrent de l´Olla) i el Gabriel, el nostre fillet Pere Gabriel i jo, al carrer Encina, tocant a la Plaça del Nord, molt aprop dels Lluisos de Gràcia.

A mi m´agrada recordar els moments bonics del passat, viure el present i el futur amb esperança. De cap manera estic d´acord amb que es perdre el temps recordar coses del passat.

I més jo que se seleccionarlas.

Diuen que les noies ens assemblem amb els pares, i jo conforme amb vaig fent grand m´en dono compte, que si que jo sóc la llavor femenina del meu pare.

Com ell m´agrada la calma, la poesía, les belles arts.

Com ell sòc una romàntica empedernida.

Inclùs quand era joveneta una professora, concretament Doña Prudencia, li va dir en el meu pare, que tots dos teniam la mateixa manera de redactar.Ell li havia fet una carta parlant-li de mí.

I comque el diumenge que bé, es el diumenge de Rams, poso la fotografia del meu fillet, amb el seu avi (que a més a més era el seu padri) i jo qu´era tan joveneta.

El pare sempre creia com jo en el més enllà.

Pare meu allà on estiguis, aquesta entrada te la dedico a tu.( o a vostè), com el tractavem el meu germà i jo.

Desde Valencia, amb carinyo, desitjo PAU I BE, Montserrat Llagostera Vilaró.