MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

sábado, 25 de abril de 2009

ELS ESCOLANS DE MOSSEN CINTO VERDAGUER

ANY 1965, L´ESCOLA DE MOSSEN CINTO(NO M´ENRECORDO DEL SEU NOM),
AMB EL MEU PARE
ANY 1965, EL MEU PARE JOAN LLAGOSTERA, AMB EL SR. RAMON TORRES,ESCOLA DE MOSSEN CINTO




Bones tardes:

Ja he acabat de dinar.

I he agafat un album de fotografies de diferents moments i días de Homenatges i records a Mossén Cinto Verdaguer.

I amb fa molta il-lusió poguer explicar que els meus pares i jo ambé, coneguerem i tractarem amb els que fòren escolanets de Mossén Cinto Verdaguer.

He triat dues fotografies del any 1965, jo aleshores tenia 16 anys.

Els escolans eran molt més grands que el meu pare.

Ell tenia molt tracte amb ells.Sobretot amb el més vellet, el Sr. Ramón Torres i Rosell.De l´altre no m´enrecordo del seu nom.

Ja vareig explicar en una altre entrada, que quan vivia a Barcelona, desde que vareig neixa, fins que vareig venir a viura a Valencia.Cada any anava primer amb els meus pares, més tard amb el germà i sra , i després també acompanyada del meu marit, la tieta Maria i els meus fills. a tots els aconteixements Verdaguerians, sobretot a Vila Joana.I també havia visitat Folgaroles, Vinyoles d´Oris, La Gleva.Molts llochs en els que havia viscut Mossén Cinto.

Jo sempre dic Sant Mossen Cinto, encare que no l´hagin elevat els altars.

I acabo desde Valencia amb aquesta estrofa dé l´EMIGRANT


DOLÇA CATALUNYA,



PATRIA DEL MEU COR,



QUAN DE TU S´ALLUNYA



D´ANYORANÇA ES MORT.

Mossen Cinto Verdaguer
PAU I BÈ. amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró


















4 comentarios:

  1. Montserrat, te das cuenta que estás escribiendo tus memorias? Y es autorizado el asunto, pues lo escribo la propia autora. Sigue así, de a poco vas erradicando tu pasado. Evidentemente tus recuerdos son todos buenos. Adelante.- Norma.-

    ResponderEliminar
  2. Siiii....¡, Norma, si.
    A mi blog, yo le llamo mi terapéuta.Y a mi ordenador le puse Kiko.
    Besos.Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Querida amiga, no solamente escribes tus memorias, también me evocas miles de recuerdos de un lugar donde naci y del que añoro durante muchas horas del día. Graçias de nou per tants maravillosus muments.Un peto molt fort per tots. Higorca

    ResponderEliminar
  4. Gracias Higorca:
    mi padre desde pequeña me enseñó mucha cultura de mi tierra.
    Hoy se lo agradezco mucho.
    Molts petons.montserrat

    ResponderEliminar