Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

viernes, 9 de enero de 2009

SARDANES ESTIMADAS, SARDANES ENYORADAS


JO ACI TENI 14 ANYS,. L,´ANY 1963, EN UN APLEC A VILA JOANA

Bones tardes:

LA SARDANA ES LA DANSA MES BELLA DE TOTES LES DANCES, QUE ES FAN I ES DESFAN.

Aixi comença el vers del que va ser gran poèta català JOAN MARAGALL.

Dança preciosa que ens agermana, a tots/tes, siguin de la raça que siguin.

L´ultima vegada que la vareig ballar, va ser fa més de 10 anys.Una vegada que vareig anar a Barcelona, i en una Plaça de Sta.Coloma, i mentres la ballava el meu cor batia depressa, recordan la meva adolesencia.Aquells 14, 15, 16 anys.Els diumenges a la tarda.Quand ens reuniem amics i amigues, a la PLAÇA DE SANT JAUME i entre sardana i sardana, xerravan o jugavan a Saltar Pins.

Als 17 anys vaig entrar a formar part a la colla Vallvidrera.Vareig estari un a temporada.Si trovo una foto que tenia amb tots i totes, vestits de sardanistes en un Concurs, ja l´afegiré

Aci Valencia fa molts anys. les tocavan en el Parterre, promociondas per la Casa de Catalunya.

Per culpa de la ditjosa politique.Varen deixar de tocarles.

I pensar que molts compositors de sardanas en sigut valencians.

Jo mentres estic escribint m´emociono i les llágrimes roden per les meves galtes i no amb fa cap vergonya diro.

A mi m´agradaria poguer ballar sardanes amb els inmigrants/tes.Siguin de la raça que siguin, creguin amb el que creguin, o no creguin.

Ara si puc afegirè un video de sardana tocada per la COBLA POPULAR, recordan aquells diumenges a la tarda a LA PLAÇA DE SANT JAUME.

I vos dic ADEU SIAU AMICS DE LA SARDANES .
Desde Valencia. PAU I BE, PER TOT EL MON
Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Viláró

2 comentarios:

  1. Eso mismo me pasa a mi, al oír una sardana el bello se eriza y las lágrimas corren por mi cara ¡Qué maravilla pasar la mañana del domingo en cualesquiera de las plazas o lugares de Catalunya donde se podía oír esa música maravillosa y engancharse ya desde pequeños a la rueda o hacer otra más pequeña en el interior, anotándose que todos somos hermanos, que abrazamos a todo aquel que llega.
    Un beso Montse, por que esa emoción esta flotando en mi.
    Besos amiga.
    Higorca

    ResponderEliminar
  2. Es maravilloso lo que en cada uno de tus escritos descubro. Nunca escuché hablar de una sardana. Sabes, Montserrat, lo lindo de esto, es que lees y tu imaginación va creando la escena. Ver la foto y leer lo que tu amiga Higorca comenta es emocionante.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar