Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 21 de enero de 2009

AFANY DE SUPERACIO


Bon día:

Centrada en aquest moment en l´avui 21 de Gener del 2009.

Son les 10,15 del matí.

I parlo del meu afany de superaciò.

De cada dia apendre coses noves.

Aquest matí, només m´hi axecat, a les 7,30 del matí.M ´hi posat a fer crucigramas.

M´agrada molt fer trevallar el "coco".

No faig servir mai les calculadores.

Quand vaig a comprar acostumo calcular mentalment el preu de les coses i quan arrivo a la caixa.

Casi sempre acerto.

Com podeu veure.No viatjo només el passat.Sino que tambè procuro viure el present.

Donar gràcies a Dèu, per està en aquest mòn, encare que devagades, com humana que sóc, m´entristeixi, per la situació que està passant aquesta societat.

El estar com a voluntaria de Cáritas, també amb manté i el ajudar els demés, amb dona un bon sentit de la vida.

Penso que en aquest món en contes de espitjant-se(ampujarnos), ens tindiem que donar tots la mà.

Però, amb afany de superar-me una mica cada dia dintre de les meves posibilitats, també es pot contribuir, posar un petit grà de sorra, en aquesta platja tan enorme que es aquesta Terra.

De vegades m´asento, respiro fondo, i amb poso a pensar en un món ple de Pau.

I penso amb les persones qu´estimo, qu´ están lluny i els desitjo que estiguin bè, que siguin feliços.

Si el ser humà tenim aquet dò tan gran del pensamen i l´imaginació.Penso que es pot emplear positivament.

I quan veig la T.V. amb aquestes Guerres, també penso i els trasmeteixo pensaments de PAU.

Pot-ser això meu es una utopia, però està Plena de Bona Voluntad. I si en aquet Univers hi han personas, que tinguin les creencias que tinguin, encare no siguin les meves, i pensin en La Pau, els nostres pensaments, es poden unir per el BE.

I no ers penseu que no tinc feina,en tinc molta.Com ama de Casa.Encare que no sigui ni agraida.Encare que sigui una feina invisible.Però jo li trovo molt de mèrit.

I cada día vull que sigui un día nou.Amb un afany de superaciò.

SOC REPETITIVA PAU, AMOR, ARMONIA, PER TOT EL MON.

Desde Valencia, amb carinyo. Montserrat Llagostera Vilaró





2 comentarios:

  1. Mnotse dicen que hay que hacer muchos crucigramas, es una manera de tener ágil al cerebro. A mí también me gustan resolverlos. Muchas veces he evaluado con crucigramas que yo misma creaba en función del tema a estudiar.
    Todo vale para tener frescas las neuronas. Besos

    ResponderEliminar
  2. Pues si.Y escribir en el blog. tambien.

    un abrazo.Montserrat

    ResponderEliminar