Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

viernes, 12 de diciembre de 2008

PER DOS HORAS VAIG SENTIRME COM UNA NENA

LUZ HORTELANO (PANOCHA ES EL NOM ARTISTIC), AL MIG, EXPLICANSE UNA MICA, D´HISTORIA DEL RIURE
JO ESTIC AL FONDO, AMB EL GLOBO VERT A LA MA


JUGANT COM A CRIATURES


Bon día:



Començo el día contenta.Avans d´ahir, la meva amiga Pallassa i Profesora de Risoterapia, Luzpanocha, amb va enviar les fotografies, de le sessiò que vareig anar a fer amb ella fa un mes.Jo ja hoi havie anat un parell de vegades i vareig volguer repetir.



Puc dir , que m´ho vareig passar "pipa".



Oblidarse de tan en tan dels problemes, i tornarse petita per un parell d´horas, es una experiencia meravellosa.



Es tornar als jocs de l´infantesa.



Els nens i nenas interiors, van fluir i ens o vàrem disfrutar com a criatures.




Al començar la sessió, Luzpanocha, ens va explicar, els beneficis de la risa en la salud de las persones. Inclús una mica d´historia. De quand els gregs ja utilisatven la risa, com a font de salud.


Hi ha un dit que la risa es el yoga de la boca.



Mireu si quand m´axeco i m´enrecordo, intento forçar el somriure.Com una gimnasia.No com una falsetat.



I quand amb trovo a la gent coneguda la sonrisa amb surt automàtica.Es un hàbit natural.Repeteixo, no té perque se falsa.



La gent del teatre saben que es més fàcil fe plorar, que riure.



En una altre apartat ja vareig parlar dela caritat dels pallassos, que fan riure als nens malats.I de la meva admiraciò per ells.



Doncs tornan al riure.Quan riem a gust fem inclús abdominals.



Jo quand tenia 14 i 15 anys, reia molt.I el meu pare qu´era molt serio, amb deïa:-Nena sembles tonta sempre rius.



I amb tots els meus respetes, crec que no s´ha de renyar a una persona perque rigui.



I digui riure o sonriure.Jo mai m´en ric de ningú.Això, es una altre cosa.



No m´agrada que faltin el respeta a les persones.Cosa que moltes vegades, es fa per els medis de comunicaciò.



Pero la risoterapia.Quina passada¡¡¡.



Tornarè a repetir.



-Gracias Luzpanocha, dulce payasa y profesora, porque las dos horas fueron un regalo a mi persona.



I amb la meva millor sonrisa, o sonriure.Desitjo a tohom un dia amb molta ALEGRIA, PAU, AMOR I ARMONIA.



Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario