MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 3 de diciembre de 2008

L´ULTIM HOMENATGE D´EL GRUP ESCENIC EN EL MEU PARE




Bon dia:Com podeu veure el meu blog.No té un ordre cronológic.Per això es diu Pensaments i Memòrias.Perque cada dia busco una miqueta de la meva vida.Pero sense un ordre.


I avui m´he trobat aquest Programa del últim homenatge que li varen fer el Cuadro Escènic de l´Agrupaciò Cultural Folklòrica de Barcelona, en el meu pare junt amb una altre actriu L´Isabel Brotons.


Va ser l ány 1973.


Aquella tarda, el varen anar a veure, els més allegats.El meu germà i cunyada, la tia Genara, els meus tiets Daniel i Lola, i segurament d´altres que no anomeno.Tambè hi havien els meus padrins, doncs ells també eran socis de l ´Agrupaciò.


Jo ja estava casada i el meu Pere tenia 2 anys i mig.


Recordo que varen anar a veure l´Homenatge. I el meu fill no parava quiet.I el Gabriel jo teniam que entrar i sortir continuament de la Sala del Teatre.Doncs, volia anar al escenari i deia:-L´avi, l´avi¡¡¡


El meu pare.Va fer molt anys teatre a dos Centres a l´Agrupaciò i tambè va dirigir el Grup Escènic del Centre de Lourdes.


Però de l ´Agrupaciò i va ser soci fins que es va morir.I quan va deixar aquest món, els 79 anys, a la Sala del Tanatori, no si cabia de la gent que el va anar a veure.


Allà va interpretà moltes obres de Teatre, tan conegudes com Otelo, Terra Baixa,La Creu de la Masia.I no pararia de nombrar. Ell tenia moltes fotografies, però jo no en tinc cap.


Per això aquest programa, que guardo com un tresor enganxat en el meu album de fotografies.


M´ha servit per recordar aquell día.


El pare quan li feren aquest homenatge només tenia 61 anys.
El que passa, que el no tenir gaire cabell i ja no es trovaba massa bè, doncs semblava més grand.


De l´Isabel Brotons, la senyora o senyoreta, que li varen fer l´homenatge el mateix dia. Tambè m´enrecordo molt.Doncs, havia fet teatre amb el meu pare.Aquell día a l´obra també actuaba una amiga meva la Maria dels Angels Garcia, que tenia dos o tres anys més que jo.Havien anat a excursions juntes amb l´Agrupaciò, i tots els altres actors jo tambè els conexia.


Ara que ja fa 33 anys que visc a Valencia.Recordo amb carinyo aquella infantesa meva, a la que anava a l´Agrupaciò Cultural Folklorica de Barcelona, que primer estava el carrer S.Honorato, desaprès a la Via Layetana i més tard a la Plaça del Pi.En aquest últim local jo ja no hi anava gaire.


Si el meu pare amb poguès veure, crec que estaria molt content, del escrit que he fet avui, dedicat amb ell.


Aquest blog meu, es familiar.Però tothom que el vulgui llegir, serà ben rebut i els comentaris tambè, encare que siguin crítics, sempre que siguin amb respecta.


Desde Valencia desitjo de tot cor que ELS PARATS TROBIN FEINA, QUE ELS MALATS ES CURIN, QUE HI HAGI PAU I BE.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró




2 comentarios:

  1. Jo no vaig estar aquell día (vaig naixer un any després, pero sempre meu fet saber el "artista" que era l´avi. Crec que la teva neta te algo d´artista d´escena també, ja que li agrada molt cantar i vallar.

    Un petó Avi.

    Jordi Esteller

    ResponderEliminar
  2. Si fill, el meu pare,i avi teu, va ser un home, molt sensible, creatiu.Tan en el su ofici, com escribint poesias, pintan i a l´escenari.Era tot un poeta.Ojalà la nena tregui aquestas qualitats.Una abraçada.

    ResponderEliminar