Bon dia: Ara fa uns mesos, vareig veure una entrevista, en una canal de la T.V., al home que per mi es el mes savi i humil dels Segles XX i XI.
Amb quina tranquil-litat i sabiduria, responia a totes les preguntas que li feian. I que trevallador qu´es. Ell si que ejergeix bè la caritat. Ensenya a les persones a trevallar i a treure els seus propis recursos per sortir de la pobresa. I quand pous s´en construit gràcies amb ell i fundacions d´ajuda. I jo l´escoltava i mirava la seva envellida imatge, pero amb aquella mirada que difundia amor.Un home lluitador repetuòs amb les altres filosofies i religions que hi han a la India.Un home incansable.El meu fill Jordi amb va regalà la seva biografia.
Jo sòc cristiana i católica i a la vegada una gran admiradora de la India, encare que no hi estat mai, per les coses que hi llegit i els reportatges que he vist.La gent tenen una filosofia i un mirar les coses molt diferent de nosaltres. Jo tenia una amiga, que fa temps que no he vist.I amb deia que si tingués que viure allà, no s´ho pensaria. M´explicava la tranquil-litat en que la gent afronta els problemes. Jo no se si podria, perque sóc molt cómoda. I allà hi ha molta pobresa.
Una pel-licula que amb va agradar molt va ser la Ciudad de la Alegria, basada amb el llibre de l´escritor Dominique Lapierre.
I amb el pensament posat en aquesta gran persona el misioner Vicente Ferrer. Acavo avui, amb carinyo.Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario