MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 1 de octubre de 2008

NO DEIXEM QUE EL TEMPS ENS BLOQUEGI-NO DEJENOS QUE EL TIEMPO NOS BLOQUEE


JA COMENÇA EL TEMPS DE LES TARONJES. AQUESTA ES UNA FOTO D´UNA POSTAL DE VALENCIA


Bon dia: Avui parlaré del rellotje.Del temps.



Jo quand era petita era molt romancera.M´agrada la lentitud.Però es que a més més.Quand amb donaven un temps per arreglarme perque haviem de sorti ja hem bloquejava.Pensan que no tindrie temps.I per no posarme nerviosa, quand tenia que agafar el tren o sortir a una hora determinada,matinava molt. Sempre hi preferit arrivar la primera a tot arreu i la sensaciò de no arrivar a l´hora amb posava molt nerviosa.



Tambè amb pasava en els exàmens.Sino amb posavan temps.Acavaba la primera.I si amb deian aquest problema en 5 minuts, començaba a pensar en el temps i no resolvia el probleme.Cosa que si no hem deian rés el resolvia en un 1 minut.El que fa la sujestió.¡¡¡



Diuen els que hem coneixen-"Montse eres como el buen vino, que mejora con los años."



Es que aci Valencia parlen molt el castellà.



I la veritat es que ni jo mateixa amb cònenc.



Ara, amb 59 anys, m'arreglo amb un moment.Faig una pila de coses.



He après a prioritzar les feines. Fe durant el dia les mès importans.I que passa.Que al no imposar-me rés.Faig molta mès feina i no m ´altero.



Tot això o anat aprenent.Poc a poc.Amb els tallers de habilitats socials i de psicologia.



Tambè les dificultats i la meva força de voluntad.Jo sòc mèss tossuda qu´un burro.Quan amb proposo apendre una cosa erre que erre, fins que ho consegueixo.



El principi de tenir l´ordenador. No podia dominar el ratón.I jo, m´axecava d´hora i vinga fer pràcticas.Amb molta paciencia. He après a escanejar.Jo sola, amb faig les paginas del blog diarias.Amb poso les fotos. Ah i les coses, meves personals i records els escric directament del pensament al teclado.Nomès de vegades corretgeijo les faltes.Però sòc noble i trasparent.



Ara, ja no hem deixo dominà p' el rellotje.



Penso:"No t´alteres Montserrat i ha tot el temps del mòn."I amb poso les piles i faig moltes, moltes coses.Sense que amb dominin els nervis i l´stress.



De tan en tan, respiro profundamen.



I xino, xano, "sin prisa pero sin pausa", m´en surto de tot.



Ah i acavo amb aquesta frase de Teresa de Jesús que es el meu "mantra".



NADA TE TURBE, NADA TE ESPANTE,



LA PACIENCIA, TODO LO ALCANZA...



Com cada dia tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada