Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 11 de octubre de 2008

QUAN S´ENS TRENQUEN ELS ESQUEMAS, ELS PROJECTES...

AQUEST ERA EL MEU PARE, QUE VOLIA QUE AMB CASES AMB UN NOI DE BARCELONA. I JO, AL CAP DELS ANYS M´EN VAIG ANAR A VIURE A VALENCIA



Bon dia: Avui parlo dels projectes trencats. I sempre escric, sobre les meves experiencies personals i no voldria ofendra a ningú.


Doncs, quand era petita, era una nena molt tossuda, que sempre volia sortir amb la seva. I el meu pare era molt recta.Encare que alguna vegada per no sentirme cedia.Però si m´havien dit que aniriem algùn lloch i deprès per el que fòs o perque m´havia portat malament i amb castigavan amb deseparava i vinga plorar. I moltes vegades eran tonteries.


Recordo qu´ una vegada a Tarragona, a casa d ´uns familiars, dormia en un llit de matrimoni amb dues cosinas.I cada dia una es posava el mig.I el dia que amb va tocar a mi.No mi varen deixa posar perque amb vellugava molt i donava patades.I jo un disgut.I repetia:-M´ho hen dit, m´ho en dit, que dormiria al mig i ara no hem deixan.Tindria uns 9 anys.


Aixi era jo¡¡¡


I dic era.Perque he après molt de la vida.De treure importancia a les coses que no en tenen i a ser tot el feliç que puc.


Mireu, moltes vegades el tindre massas apegos a les cosas, no es bò.


El meu pare, quan era joveneta patia perque a la Plaça de San Jaume, tenia alguns amics qu´eran de fora de Barcelona, i estudiaban o trevallaban en aquesta ciutat.I amb deia:Nena, amb tans nois que hi han que viuen a Barcelona, encara et casaràs amb algùn noi de fora.


I va passar que hem vareig casar amb un noi de Barcelona, i vareig anar a viure a Gràcia, molt aprop de casa d´ells.Però al cap de 6 anys, per questions de la feina d´en Gabriel varem vindre a viure a Valencia.I total per al cap de 18 anys per trancarse tots els nostres esquemas de la feina.Però això, comque ens estimavam i ens estimen molt ens va unir encare mès i junts varem tirar endavan.


O sigui que el meu pare, que no volia que em cases en cap noi de fora de Barcelona.Va tindre que conformarse.


Per això, jo sempre he dit que els fills s´els ha d´estimar i aconsellà, que els pares, hem de procurà no se egoistas.I cuantas vegades he dit jo, que preferiria, veure el fill que tinc a casa, lluny però feliç.Això seria senyal de salut.I no hem fa cap nosa, no .Egoistamen m´agrada tenir-lo aprop. Tot són contradiccions.


Sin no ens aferressim tan a les coses materials, els traumes, serian més lleus.


Ara he après a no fer massas projectes a llarg termini.


A la nit, dic:Bona nit i bona hora, fins demà si Dèu vol.I desseguida m´adormo.Encare que hi han nits, que m´axeco a veura que fa el noi, que devades es posa a fumar, i el faig relaxà perque es torni a dormi i jo desseguida m´ en vaig cap el llit i torno agafar el son.Això si somio molt.Es com si quan tanco els ulls tinguès une altre vida.Inclùs m´enrecordo del que somio.Però mai tinc pesadillas .


Desprès al axecar-me dic.Un nou día.I vaig fen camí.


Es per això, que sempre dic que la Fe, m´ ajuda molt.I l ´esperança no diguem.Sempre procuro veure el got mig plè.


Per mi trevallar de voluntaria, no es cap sacrifici.Tot el contrari, amb dona una força molt gran.Es una sensaciò de Pau interior.Si molts joves en contes de beure en excés i malgastar les nits fense malbè la salut. Gastessin aquestes energies ajudant els demès, sentirien una euforia natural i que a mès a mès els ajudaria a creixa.


Va bè divertir-se. Es fantástic.Però tot dintre d´una mesura.Sense pendre porqueries i quan el cos demana dormi.Doncs a dormir.Que la naturalesa es molt savia.


Perque sino desprès es trenquen molts esquemas en la feina i els estudis., i ve "Doña Depresión".


I ara encare que devegades s´hem hagin trencat els meus projectes i esquemas.Procuro treuren una lliçò.I penso·"Pot-ser el que jo volia, no es el que més amb convenia". Encare que tambè sóc tossuda i torno a començar de nou, però amb al-legria i conformaciò.Ja no agafo aquellas iiutils rabietas.


I ara per acabar com sempre amb carinyo desde Valencia desitjo un día plè de Pau, Amor, Armonia...Montserrat llagostera Vilaró




No hay comentarios:

Publicar un comentario