MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

martes, 7 de octubre de 2008

EL GRAN VALOR DE LES COSES MES SENCILLES

DOS PULSERAS DE PLASTIC, QUE HEM VA DONAR LA MEVA AMIGA LLUISA FRAXANET, EL 18 DE JULIO DE 1968, ENCARE ME LES POSO I TORNAN A ESTAR DE MODA. I JO DIC TOTA ORGULLOSA. FA 40 ANYS QUE LES TINC.
UN SENCILL PALILLERO, QUE QUAN JO VAREIG NEIXA, JA ESTAVA A LA VITRINA DE CASA ELS MEUS PARES

UNS PETALS DE ROSA QUE VAIG DISSECAR FA MOLTS ANYS





Bon día:Només me aixecat, fullejan un llibre de versos de Joan Maragall, m'he trovat aquets pètals de rosa, que fa molts anys vareig dissecar.





I es que per mi, les coses mès sencillas, tenen un gran valor sentimental.





Tambè guardo algun llapis de "carpintero" del meu pare, de quan tenia el taller.





Figuretas que no tenen cap valor material, però per mi si.





De vegades amb diu el Gabriel, podries llençar tot això i amb un parell de figuras de Lladrò i de calitat, ja en tindriem prou.





Però, es que per mi, el valor de les coses es el sentimental.





Una de les figuretas que més estimaciò li tinc, es un vell palillero que quand vaig neixa ja estava a casa i està molt deslluit, es un peix.





Tambè guardo una pedra que amb va donar a la platja un dels meus quan era petit.I tonterias, que per mi són importans.





I no diguem de les fotografies. Quan amb diu el de llençarne i quedanse unes quantas, jo poso el crit al Cel.





Jo no sóc amiga de les marques, i de les etiquetas.Si un vestit m´agrada tan se val que sigui del mercadito, com d´una boutique.I els meus fills els hi ensenyat aixi.I deprès casqu´u desideix.





De joveneta, els nois amb deian que seria una noia molt econòmica.I a mi això amb picava perque no sóc cap mercancia.El que pasa que aprecio molt la sencillesa i això, tambè dona benestar, perque es molt fàcil tenirme contenta.Encare que devagades, ja qui disfruta fen la punyeta, perque quan et veuen contenta i sonriure o ajudan als demès alguna vegada m´hen dit-Mira, pareces Teresa de Calcuta.I jo he contestat-Que más quisiera parecerme aunque fuera un poquito a ella.Per mi ha sigut una dona petita fisicamen, però inmensament gran en bondat i sabiduria.





Bueno, mica a mica vaig despatan la meva ánima.





I ara m´en vaig a preparar els esmorçars. Que tingueu molt bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró





No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada