LA MARIA I EL PERE, AL COMENÇAMENT DE CASATS . QUINA PARELLA MES BONICA¡ I COM ES VAREN ESTIMAR SEMPRE¡¡¡
EL NINXO A ON ESTA ENTERRADA LA TIETA MARIA, JUNT EL SEU ESTIMAT MARIT.DISSABTE, 18 D´OCTUBRE DEL 2008
Bones tardes:No pensaba escriure avui.Però el meu fill Jordi amb va dir ahir.-Mamà per què no poses la fotografia del ninxo on està enterrada la tieta Maria?.
I ara mateix que estava recordan, que fa una any varem anar a Barcelona per enterrarla, al Cementiri de Montjuich, en el ninxo, on descansan les restes del seu estimat marit.
La tieta del Gabriel, quan es va quedar vidua, només tenia 37 anys.Va fer posar a la lápida els noms PERE I MARIA.I jo un día li vareig preguntar:-I aixó perque tieta?.I ella amb va respondre:-Mira Montserrat , quand es va morir el meu Pere, el meu cor va queda enterrat allà dins, encare que vareig continuar vivin, treballan, cuidan d´en Gabriel..
Fa uns mesos ja vereig parlar d´aquesta historia d´amor, que amb tinc ben apresa.Doncs ella me l´explicaba moltes vegades. I com se l´ il-luminaven els ulls.I a mi m´agrava tan escoltarla.
Si ara amb puguèssiu veure com estic escribin i les llágrimes amb van rodan per les meves galtes.
Recordo la seva sencillesa i elegancia a la vegada i el dia que va vindre a casa a coneixer els meus pares.Com ens explicaba quan li va anar a demanar la mà en els seus pares del seu Pere .-I era tan elegant ens deia.¡
I per les fotografies que tinc sé que tenia raò semblava un artista de cine.
Quan es van casar la tieta tenia 23 anys i ell 33.I quina parella més bonica i ben avinguda.¡¡¡
Sempre amb deia:- El meu Pere desprès de casats, es va continuan portanse com un novio.
No varen tenir fills i varen adoptar el meu marit, que era el seu nebot.
I a mi m´agrada escriure tot això. Perque sembla que avui dia, nomès siguin noticia la gent que viuen malamen.I ara el Pere i la Maria, estàn junts per sempre les restes mortals en el ninxo i les seves animetes estic segura, que en el Cel.
Amb despedeixo per avui.Desde Valencia amb carinyo,Montserrat Llagostera Vilaró .
No hay comentarios:
Publicar un comentario