MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

viernes, 12 de septiembre de 2008

STA. FE DEL MONTSENY

JO EL MES DE MARÇ DEL ANY 1970, A STA. FE DEL MONTSENY. ESTAVA PELADA DE FRED.
EL JORDI LLEONART, GRAN AMIC D´EN GABRIEL, ENREGANTME EL RAM DE NUVIA. ELL VA SER EL MEU PADRI DE BODA



Bon día: Era el mes de març del 1970.Feia 2 mesos que el Gabriel i jo ens havien casat.Quan un diumenge varem fe una excursiò amb autocar, a Sta. Fe del Montseny, patronitzada per el Club Ajedrez de Barcelona, del que era soci en Jordi Lleonart, molt amic del Gabriel i tambè va ser el meu padri de boda.Aleshoras, encare que el pare acompanyès a l´altar a la nùvia i havia el padri de boda, que regalava el ram a la nuvia i l´hi portave a casa, ( a mi amb va recitar un vers molt bonic)i aleshores ja es podia anar a l´Esglesia on esperava el nuvi.



Nosaltres encare varem tardar 2 anys a tenir cotxe, o sigui que les excurssions les feiam en autocar i tren.



Jo amb vareig axecar de bon mati i vareig preparar empanadillas d´atún, uo dur, olives rellenas pebrot. I tambè carn rebossada, uns entrepans, la bota de vi, la cantimplora i cap a l´autocar. Era el començament del meu embaraç i amb vaig marejar com una sopa.Jo mai m´he marejat, en els viatges, només quan he estat embaraçada.Va ser una excursió molt divertida, cantan . Varen coincidir amb joventud que coneixiem de vista del Club Helena.Tambè amb un company de la meva classe, aleshores jo encare anava a l´Institut Francés, doncs en varem casar el començament del 2º trimestre.



Jo no anave preparada de roba, doncs no anava gaire d´excurssiò i fredolica que sóc veig passar un fred que amb pelaba.



Però la veritat es que va valdre la pena.Per mi va ser un dia inoblidable.Sobretot perque era el començament de casada i comque el Gabriel i jo varen festejar molt poc temps, tot era una novetat i una il-lusió.



I avui he trobat una fotografia d´aquell día i dit i fet m´he posat a escriure aquesta memòria.



Quan recordo a les persones que hen passat per la meva i vida , procuro posari carinyo. I si ens hen fet mal, encare que de vegades tingui ràbia. desseguida amb poso el "chip" del perdò.



Ja he dit en altres escrits que no es que tingui memòria selectiva.Sòc jo la que selecciono la memòria, ja prou que voldria borrar els fets de les personas que ens hen fet mal, de quan en quan tambè els repaso i però no vull ser renconiosa.Encare que devagades "Perdono, pero no olvido."i els bons cristians tenim tambè que oblidà les rencunies.



Quan era petita i desobedienta, el meu pare amb castigava fent-me escriure el que havia fet malament. A mi no m´agraden els càstics psiocològics escrits.Perque poden crear rancùnia.I els vareig estripar. Encare que sempre dic que s´ha d´educar a les criaturas. Sino mireu el que està passant ara.



De tot cor vos desitjo un bon fi de setmana. Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada