EL PARE, LA MARE I JO AL MIG DE TOTS DOS. ERA L´ANY 1956. EL PARE TENIA 44 ANYS, LA MARE 45 ANYS I JO 7 ANYS.
Bon día : Avui retrocediexo a l´ any 1956.
Ja vaig recordar en una altre pàgina quand el pare feia teatre.Però avui buscant records m´ha vingut a les mans un programa d´aquella época, quand jo tenia 7 anys y el pare 44.
Quand algún diumenge a la tarde anave a veurel actuà en el Teatre d´Aficionats, qu ell dirigia.Jo m´ho passaba molt bè, savorejant aquellas bossetas de paper de diferents colors, plenas de patates frejides,me les menjava poc a poc, perque duressin tota la tarda. Desde sempre m´hen agradat el teatre, el Cine, escoltar la radio. I comque era una nena bastan quieta observaba molt , parava l´orella a les converses dels grans.
El pare deia que ficava el nas per tot arreu. El ser tan observadora de petita, fa que m´enrecordi de tantas coses.
Per mi reviure els bons records, amb dona noves energies i una pau interior molt gran.Inclùs amb rejoveneix.
Aquesta mania que hi a ara de volguer que les persones no recordin el passat i nomès centrarse en el present.A mi no m´agrada gens. Es com si fossim robots. I crec que les persones sòm algo més.Tenim sentiments.
Jo mateixa gràcies a l´educaciò rebuda, m´ha servit per salvar molts obstacles en el present.I per això no vull oblidar mai la meva infantesa, ni els meus principis i valors morals i espirituals.
Jo matino bastan i desprès d´arreglar-me el primer que faig es escriure I desseguida torno al present i amb centro amb les feinas i a resoldre el millor que puc els problemes cotidians. I tambè disfruto de la familia, i amb la neta i el meu gatet Pipo , es una passada¡
Un dia plé de Pau , desitjo de tot cor, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario