LA PLATJA ON ES BANYAVEN LA MEVA IAIA I LA MEVA MARE.
LA MEVA IAIA CARME RIUS, POC AVANS DE MORIR TINDRIA UNS 50 ANYS, PERO ESTAVA MOLT MALALTA DEL CORBon día: La meva iaia Carme, no la vareig coneixe, nomès se d´ella, el que la mare m´explicava.Ja desde molt petita,una de les mevas aficiòns hen sigut entretindrem mirant velles fotografies.A casa dels meus pares ni havien moltes, però jo d´aquesta aia nomès en tinc una de molt petiteta, feta poc avans de que es morís.L´scaner es estupendo d´una foto de carnet, en surt una gran.
La meva aia Carme, va neixa a Tarragona, no se exactament si va ser a Reus, o a la capital.
El que si vareig coneixe, i m´enrecordo d´ell.Era el seu germà, l´oncle Salvador.L´ anave a veurel a Barcelona, amb els meus pares, a la Clínica on el varen operar.Jo era molt petita. Però es com si el veigès. Diuen que tinc molta memòria fotogràfica.
La mare m´explicava, que es va casar molt joveneta amb l´ avi Daniel.Tots dos tindrien uns 17 anys. I que devegadas, quand la meva mare era més grandeta, es pensavan qu' eran germanas.
Al poc temps de casada, va tindre en el meu tiet Daniel i cap d´un any i pocs díes a la meva mare.
La meva aia Carme, havia sigut molt guapa.I tant la meva mare, com el meu tiet, de joves eran guapissims.Jo no tinc fotos.Però les que hi havien a casa dels meus pares.La veritat es que semblavan dos artistas.El tiet era molt alt, semblava l´Errol Flin.I la meva mare, alta i esbelta, molt més alta que jo i de cara molt bonica..
La mare, tambè amb parlava de quand anaven amb la seva mare, a Salou, que aleshores era una platja casi verge .(Suposo que a Salou i aniria en vacances, vivien a Barcelona) tambè que la iaia Carme havia agafat reuma al cor, perque es deixava el traje de bany mullat posat a sota el vestit,
i pujava al tren, amb la roba molt mullada.No crec fòs d´això.La aia Carme i el meu avi Daniel, es varen casar a molt joves, els seus fills varen neixa a Reus.Més tard anirien a viure a Barcelona.
Ella es va morì molt jove Tindria pòc mès de 50 anys.Estava malalta del cor.El sufriment i la maleida Guerra Civil, la varen envellir molt, perque no es podia cuidar.
Amb les persones que si que vareig relacionarme, de petita, es amb els seus nebots, que vivien a Tarragona, els tiets Eduard, Salvador i Pere. I tambè conec els fills d´aquets.El que passa que no els he vist desde que recent casats varen anar a Tarragona.
Però amb la Rosa Maria, la filla del tiet Eduard, es comuniquem de tan en tan per tfno. e Internet.
Avui he dedicat aquesta pàgina, a una aia que no vareig coneixe, però que n´he sentit parlar molt.
Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilarò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario