MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

lunes, 8 de septiembre de 2008

L´ELISA I JO

ELISA TAMBE TENIA UNS 17 ANYS. NO L´HI VA AGRADAR LA FOTO, PERÒ, ES CONSERVA INTACTA
JO TENIA UNS 17 ANYS

AL PRINCIPI JUGAVEN A CUADRETS EN UNA FULLA DE BLOG


Hola de nou: I ara escriuré sobre una amiga que per mi es i ha sigut entranyable.L´Elisa.



Ens varem coneixer a l´Escola de ORIENTACION CATOLICA PARA OFICINISTAS, el mes de setembre del any 1962.Jo el febrer del següent any feia 14 anys, ella era també de la meva edat.



Estavem fent el 2º Curs de preparaciò per oficina.Era una especie entre comerç i batxillerat.



Aquell any anavem a l´Escola per els matins. I seiam una al costat de l´atre amb unes cadires, en el que un braç era més ample i servia per apoiar les llibretes.



Entre classe i classe ens donavem una mica de descans. I els primers díes m´enrecordo que varem començar a fer amistad jugan a cuadrets en una fulla de blog.



Desseguida conectarem i ens ferem molt amigues. I ens explicavem les nostres confidencias.



Teniam una de les professores que era molt velleta.I portave olleres i anave amb un bastò.Era la Srta.Rigau.Era una mestra molt dolça. I devagades ens confonia.Deia: -"Es que os pareceis mucho.Sois muy igualitas"Primer l´Elisa portava el cabell llarg.Però desseguida s´el va tallar i ens pentinavan les dues igual.Mitja melena i puntas endins. De vegadas ens deixavan el cabell llarg i ens feiam monyos dels anys 60. I nosaltres feiam broma i deiam es que som "gemelas".



El que passa que no sortiem juntas els diumenges.Ella vivia el Clot i jo a Gràcia.I de joveneta de fet sortia molt poc es quedava ajudar a la seva mamà.Jo era mès" pendó".I els díes de festa no hi havia qui amb fés quedar a casa.



Més tard jo vareig entrar a trevallar amb ella a "Construcciones Gaspar".I procuravem alguna estona, que podiem xerrar una mica. Fins qu´ella va entrar a treballar al Banc i jo al Laboratorio Pecuario Regional Catalán.Però quand per el Laboratori havia d´anar el Banc on ella trevallava.Jo tota contenta m´oferia i aixi podia veurela.Aleshores ella ja s´havia casat.Es va casar uns 2 o 3 anys avans que jo, molt joveneta.Aleshores els nois desseguida es volien casar.Les noies ens feiam de valdre molt, Aquella época hui havia molt masclisme i havien d´anar molt en conte.Perque si ho donavem tot i ells cansaven,ja quedavem marcadas.Això si que no hi havia dret¡¡¡.Jo només varen passar 15 mesos de coneixe al Gabriel i casan-se.Perque volia casar-me intacte.



Quand jo amb vareig casar l´Elisa va vindre amb el seu marit a veure al pis. Ella estaba embarassada del primer fill.



Desprès hi parlat, varias vegades amb ella per tfo. I ara ens comuniquem de tant en tan per Internet i tfo.Ella viu a Barcelona i jo a Valencia.



L´altre día vareig trovar una fotografia d´ella. Encare m´enrecordo de quan la vaig acompanyar a ferse-la.



Anarem al fotógrafo Napoleón.Era un senyor molt vellet.I l' estudi estava en un pis molt antic.Al entrar hem va donar la sensaciò d´una pel-licula de por.Tot tan fosc.Doncs resulta que aquest senyor(segons amb va dir el meu pare quan li vareig explicar, havia sigut un dels millors fotógrafos de Barcelona.



Quand varem anar a buscar la fotografia. a l´Elisa no li va agradar.Doncs l´havia fet el sistema antic.El color estava pintat a mà.El senyor Napoleón ens va dir qu´era artesanal.



Però aquella fotografia me la va regalà l´Elisa a mi i encare la guardo amb tot el carinyo.



Desprès varem anar a fer une altre foto que li va enviar en el seu novio, però resulta que aquella es va fer lletja i descolorida i aquesta encare es conserva intacta.



Aquesta nit trucaré a la meva amiga i li diré que hi parlat en el meu blog de la nostra amistad.Bon nit i bona hora fins demà si Dèu vol.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada