EL PLAER D´ESCRIURE

AQUEST ERA EL DESPAIX DEL MEU PARE, A ELL LI AGRADAVA MOLT LLEGIR I ESCRIURE

DIUMENGE, 21 DE SETEMBRE DEL 2008.

Bon día:Son les 7,45 del matí.I quin plaer i pau més grands, amb aquest silenci,poguer escriure una estona, el meu blog o diari.

El gatet, està corren i passa per el meu costat movén la cua i rascan-me amb les potetes perque li faci cas, però jo en aquest moment centro la meva atenciò en el teclat de l´ordenador.

Ja desde ben petita, m´agradat molt escriure. I quand m´enamorava.Escribia poesias i desprès les amagava. Aquell trocet de paper era el meu confident.

El que no m´agradava es escriure els càstics que amb feia fer el meu pare. I això li vareig retreure quand vareig ser gran.Perque a mi que sóc molt sensible, amb creavan un sentit molt gran de culpabilitat.

El qu´ es bò, es que quand tens un sofriment i no el vols explicar l´escrius en un paper(respirant profundamen)i desprès el trencas, i moltes vegades funciona. Jo això ho he fet pocas vegades, perque tinc el caràcter molt obert i casi tot o explico.

Fa uns , 8 o 9 anys.Varen fer aci al Barri de La Llum de Xirivella(Valencia), uns tallers de literatura . Eren estupendos.Allà vareig apendre molt. Redactavam, llegiam, recitavam. I es feìan troços de classe en valencià, i algunes persones, vàren protestar.I el que passa amb aquestas coses.La gent es cansa.Varem començar amb tota la classe plena i acavàrem sent "cuatre gats!."

I comque aquets cursets eren subvencionats per l´Ajuntament, ja no els varen fer més. Jo vareig tenir molt disgust.Doncs unes companyas i jo haviem lluitat perque es fessin aquets cursos."Marujas", amb molta honra, però tambè cultas.

A part d´escriure, tambè m´agrada molt llegir, el que passa que ara s´hem cansa molt la vista.

Però avui diumenge, sino surto aprofitarè per llegir una mica.La T.V. no la veig gaire.A la nit, amb pesen desseguida els ull i m´adormo.

El que segueixo es el dilluns i dimarts la serie de T.V. 3 de Cataluña,VENT DEL PLA. I els diumenges a la nit, en el Canal 9 de Valencia, L¨ALQUERIA BLANCA., emitida en valencià.

Ara, tambè recordo que quand era petita, anava amb el meu pare, a la Plaça de Llana, de Barcelona, on feian els Jocs Florals.

Els Jocs Florals s´hí presentavan poètas i es seleccionava la millor poèsia.I el poèta premiat se li concedia la Flor natural.

El poèta guanyador escollia a una noia, perque fòs laReina dels Jocs Florals.

Ara recordo aquell any qu´ el alcalde de Barcelona, d´ aleshores, va acompanyar a la seva fiila que era la Reina dels jocs Florals.

Jo amb quedava bocavadada, miran els Heraldos, que estaven al Escenari, un a cada banda.

A mi tot allò amb semblava com viure un conte de fades"cuento de hadas".

Que tingueu un diumenge amb molta al-legria i felicitat. I recordeu que el escriure ajuda molt a tranquilitzar. Desde Valencia, com sempre amb molt de carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.