MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

lunes, 25 de agosto de 2008

SOC MOLT TOSSUDA, FINS QUE NO SURTO AMB LA MEVA...


Bon día: Ja m´ho deia el meu pare de petita que era tan tossuda que semblava "aragonesa", (no vull faltar, però es la fama que tenen).I es que si amb deia que no d´una cosa no parava, fins que ho conseguia. Està clar qé eran coses sencillas.Com anar a jugar a casa d´una amigueta.

El pare volia que anés a l´escola per un carrer.Doncs, jo passaba per un altre, per trucar a les amiguetas i anar juntes.Desprès li explicava.I de vegades amb guanyava algún cástic, però jo ja havia sortit amb la meva.Preferia que amb castiguessin, que dir mentidas.Ara continuo igual, perque les mentides tenen les potes curtes.

El ser tossut vegadas es una cualitat.Perque es logran moltes coses i positives.Encare, que alguna vegada també fallin.No sé si lo meu será més constancia, que tossuderia. Però aquesta manera de ser a mi m´anat molt bé.

Ja qui hem diu, que més que tossuda sóc constan.Jo no hem deixo vence facilmen i m´en he sortit de moltes dificultats.

Un altre tossuderia va ser el volguer-me que dar a Valencia, fa 15 anys, quand en Gabriel va perdre la feina.I erre que erre, tot es va solucioná.

I tossuda que tossuda, quand m´axeco el dematí, molts dies, es clar que matino bastan, amb poso a llegir o escriure, en contes d´agafar el "mocho" i netejar la casa.

Jo dic, això ja ho faig més tard.M´agrada començar el día fen lo que vull.

Els altres encare dormen i no amb moltestan.

I ara s´hem a posat el cap apendre l´anglés i no pararé fins a cosseguiro.

De vegades val la pena ser una mica tossut. Fins i tot es vencen malaties, es puja l´autoestima.

També m´agrada solucionar-me, si puc els problemes tota sola

Si hagués fet cas el meu pare, en principi, només hauria tingut un fill. Ell era sobreprotector.I n´hi tingut tres de fills¡¡¡També la meva il-lusió va ser casar-me als 20 anys, amb un noi bona persona, que fós més gran, i aixi va ser.

De vegades amb sento com una gallina cloca.I protegeixo molt el noi que tinc a casa.Coses de mare¡I sóc tan tossuda, que no paro de demanar-li a Nostre Senyor, amb tota la Fe del meu cor, per el meu fill perque es trovi cada dia millor. Sembla que mica a mica i amb l ájuda del metge ,ja es va consseguinJo no amb deixo vença no.

Ara amb els meus 59 anys.Tinc moltes inquietuts. I amb la meva tossuderia, crec que les conseguiré.Al menys unes cuantas.

I ara si que amb vaig a posar amb les tasques de la casa.

Amb carinyo, vos desitjo que tingueu tots un bon día. Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró




1 comentario:

  1. avui he trovat el teu blog, mi sento molt identificada. soc nascuda el 49 a Taradell, aquest any en motiu dels seixanta anys del nostre naixament en aquesta Vila farem un sseguit d'actes i per això busco informació, m'ha agradat molt l'article dels cupones del hogar.
    Una abraçada desde Taradell

    ResponderEliminar