Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 31 de agosto de 2008

LA TIA PEPETA

JOSEFA PRADO MORANCHO, LA TIA PEPETA, l´any 1967, el dia del casament del meu germà.



DILLUNS, 1 DE SETEMBRE 2008

Bon día: Un persona importan de la meva infantesa, va ser la tia Pepeta.Era la cunyada del meu avi Celestino(no tinc cap fotografia d´aquest avii tampoc el vaig coneixe), que era el pare del meu pare. I la iaia de la meva estimadas cosinas Maria dels Angels i Rosa Maria.Una filla del tiet Joan, i l´altre del tiet Joaquim.Pero amb la que vaig tindre més relació va ser amb la Maria dels Angels, perque eram casi de la mateixa edat.



A casa l´estimavem molt. Ens venia a veure i nosaltres també anavem a visitarla.Encare que, quando jo era petita ella vivia sola el Clot, prop del seu fill Joan. casi sempre estava a casa d´aquest fill, ja de més velleta s´ aniniria a viure amb ells.



Estic molt agraida, amb ella, doncs quand es va morir el meu avi Daniel s´hen va emportar uns dias i vaig poguer estar amb la Maria dels Angels. I s´ens emportava a passeig i el Cine.



Jo, de petita, vareig portar roba molt bona de la Maria dels Angels.I jo anave molt modada, perque la deixava nova i ella vestia molt bé.Eran de familia acomodada.I quand anava a pasar uns dies a casa seva amb sentia com una nena rica.Perque la Maria dels Angels tenia unas ninas molt macas, i me les deixava.Aleshores la tia Pepeta, ens mimava a totes dues molt.



La tia Pepeta, tenia una germana, que semblava la seva bessona.Es deia Lluisa, i casi sempre anven juntes.



Tinc que dir, que també m´enrecordo molt dels pares de la Maria dels Angels, els tiets Joan i Enriqueta, iels hi estic agraida perque amb deixavan passar alguns dies a casa d´ells.I es que el no tenir germanas, per mi era molt bó poguer compartir jocs amb la meva cosineta.



Ara m´agradaria poguer parlar un día amb la Maria dels Angels.Pero no tinc el seu tfno.I comque no ser el connom del seu marit, per els llistins tampoc ho puc buscar.



La tia Pepeta, va tenir que passar per la gran pena de veure morir els seus fills.Amb pocs anys de diferencia.

I ella ja es va morir, ja fa bastans anys, molt velleta.Amb més de 90 anys. I acabo per avui dient que sempre la portaré al meu cor i pensament, com una de les personas importants i estimades que hen passat per la meva vida.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


















































No hay comentarios:

Publicar un comentario