MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 28 de agosto de 2008

EL DIA QUE EL MEU PARE VA TAPAR ELS MIRALLS

EL MEU PARE, MOLT RECTA I BONA PERSONA
ALS 16 -17 ANYS, JA M´HAVIA PASSAT LA TONTERIA

ACI TENIA 12 ANYS. L´ANY 1961






Bon día: Son les 7,30 del matí.

Ara torno cap el passat.

Era l´any 1961, jo tenia 12 anys. Aleshores, estaban de moda els crepats. I les nenes "tontes" com jo, voliem ser grans. A mi m´agradaven els pentinats de la Brigitte Bardot, de la Gelu..I comque tenia el tipet de més gran, amb passava molt de temps devan del mirall crepan-me el cabell.

Aleshores estavan de moda els "piropos". M´hen deian molts.I per carrer els nois m´anavan el darrera.Jo estava cofoia, perque amb la meva inocencia, s´hem pujava l´autoestima. Ara si pogués amb donaria a mi mateixa, un parell de bolets i amb faria trenetas.

Veiam els nois com "príncipes azules", les cançons eran románticas, no es parlava de sexe. Ara dic que si hagués vist aquets monstruos maltractadors que surten a les noticies T.V., pot-ser m´hauria fet monja, ja que sempre he sigut molt devota.Penso que alguna vegada també haurien de posar els homes bones persones, com exemple ja que afortunadament també ni han.Jo gracies a Dèu, he tingut molta sort.Tan amb el meu pare, germà, espòs, fills i marit, tots bones persones.

Ara, puc imaginar-me el que patiria el meu pare.Ell, era molt sensat i m´estimava molt.Li estic agraida, perque gràcies amb els seus consells, no amb va passar mai rés dolent.

Doncs, degut a a les hores mortes, que hem passaba devant del mirall, un dia va decidir tapar-los(però només per un dia). I jo a les hores amb mirava amb el ganibet del pà

De vegades algunas amiguetes i jo, ens emportavem la laca a la cartera, i quan arrivabem a l´escola, una mica abans de començar la classe, ens crepaven el cabell, d´una manera exagerada.

Fins que un bon dia, a la Peluqueria amb varen fer la permanent. Després de més gran només m´ el crepava una mica, perque s´aguantés el pentinat.I en cambi ara, no m´el deixo crepar a la peluqueria perque dic que fa de senyora gran.

Passada aquesta época tonta.Puc dir que sempre he sigut molt sensata.
Els burros també ho sòn, ja,ja.Jo tinc molt carinyo per aquets animals.El llibre "Platero y yo" de Juan Ramón Jiménez, es un dels meus predilectes.

El meu pare, quand vareig ser més grandeta va ser el meu millor amic. Quand als 17 anys sortia a les 8 de la nit d´Oficinistes, de classe de Taquigrafía, algun día al passava a buscar a la botiga on treballaba, aleshores, que també estaba a les Rambles, concretamen al c/. Pelayo.I li explicava les meves inquietuds, si m´agradava algún noi.Aleshores ell amb donave consells.

Ara acabo l´escrit d´avui, amb la conclusió ,que es molt bò que s´enseny als nens i tampoc s´els deixi passar sempre amb la seva.Perque a la llarga els pejudica més.Encare, que jo amb els meus he sigut bastan consentidora.

Que tingueu molt bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada