AQUELL ESTIU DE 1983

El Gabriel, l´Albert i jo

El Pere 12 anys, el Jordi,9 anys, l´Abert 9 mesos i jo 33 anys.M´havia tallat el cabell molt curt

DIMECRES, 6 D´AGOST DEL 2OO8.

Bon día:El primer record d´avui, ha sigut del estiu de l´any 1983.

Ahir, van venir tots a sopar a casa i jo els contemplava i pensava.Com hen crescut¡¡¡

Aquell primer estiu de la vida de l´Albert, va ser el primer que els vaig tenir els tres junts.

El Pere, amb 12 anys, el Jordi, amb 9 i l´Albert amb 9 mesos.

Quina gallina cloca, era jo amb 33 anys¡¡¡

Ja en feia set que viviem a Valencia.

Tots els estius venian els meus pares a passar uns dies amb nosaltres. I ens anaven al poble de Siete Aguas, que forma part de la Valencia Castellana, está a prop de Requena. La gent d´aquest poble parlen el castellà, una mica com el d´Aragò.En un altre apartat ja vaig parlar-ne.

Doncs aquell estiu de 83, va ser meravellòs.

Ja veieu, que vaig a la meva i m´agrada tan recordar el passat com el present.Sempre dic que els bons records son un tresor. I ajuden a cambiar el "chip".Sabretot en las situacions dures.

Per exemple les nits que vetllant en l´ Hospital,quand cuidava de la tieta, jo m´en anava en el passat.Inclús amb ella la distreia i de vegades a casa, ens posavem a cantar totes dues cançons populars catalanas i aixi mitigaban el dolor.I jo l´escoltava hores i hores, quand amb parlava dels seus records. Que ara amb serveixen tambè per escriure quand par-lo d´ella.

Doncs tornan aquell estiu.Puc dir que va ser un dels millors de la meva vida. Els nens estavan en una edad molt maca i sempre sortiem els cinc junts.Semblavam la familia Ulises¡¡¡

I ara vos desitjo a tots/as un bon dia i a pintar-lo de col-lors positius, amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró