SOC MOLT SOMIADORA

Aci, amb la meva guapa mareta l´any 1952.Ella tenia 41 anys i jo tres. Quina cara d´enfadada que faig oi?

De petita, et tenia por mareta meva, i aixó que eras amb mi més bona que un ángel¡.Però Dèu sap,que va ser una de les persones que mes he estimat aquesta vida.Marona meva desde el Cel resa per nosaltres.En aquesta foto, jo estava malalteta, tenia paperas.Es per aixó que tinc la cara tan inflada.

Bon dia: Cada dia m´axeco cansada, es com si hagués trevallat tota la nit. I es que quand m´en vagi a dormir m´adormo desseguida.I comença una altre vida. I quin tip amb faig de somniar.I que real que ho veig i ho sento tot.No ser si aixó es bó o dolent. El que passa que si hem despertan amb sobresalto molt i m´agafa molt malhumor, però desseguida amb torno a dormi i a continua vivin en el mon dels somnis.

Quand era petita a causa d´aixo vaig patir molt.Doncs, somiava que tenia tres o cuatre mares igualas que amb feian pesigolles.I amb despertava esgarrepada. L´explicació que ara dono es que jo tenia molta orticaria i es clar amb rascava jo mateixa.Però de día era molt esquerpa amb la meva marona.I comque no deia res.Doncs es clar amb tractaven de rara.Fins que un día, tindria uns nou anys, estan al taller amb el meu pare.Ell amb va preguntar.-Nena perque ets tan esquerpa amb la mama pobreta?,Jo li vaig explicar el que amb passaba.I ell amb va dir que no li digués res a la mama, que li faria molta pena.Aleshores, vaig començar a ser mes carinyosa amb ella, i a no fe cas dels somnis. Un truco que vaig trobar, es que quand m´en anava a dormir, pensava amb el nen que m´agradava i va funcioná.Ja ho crec que va funcioná.aleshores somniava amb novios, que amb protegian i amb regalavan coses i passejava amb ells agafada de la cintura.Que romántica.¡¡¡.Ja un llibre que es diu La princesita que soñaba con los cuentos de hadas. Sembla que estigués escrit per mi.

Bé doncs tornan a les pesadillas que tenia amb la meva mare, ara de gran li deia.Mama ojala et tingués sempre i li agafava la ma i li feia fer-me pesigolles.Perque vos doneu conte que de vegades les manies, un mateix se les pot treure.

Ara un somni que tinc que per mi es molt gratifican, es que levito.O sigui, que estic amb gent i de cop i volta m´elevo i no toco de peus a terra i vaig caminan per l´aire sense gravetat.

També ultimamen amb criatures i que torno a ser mare.Aixó penso que es degut a que estic atenen a la Parróquia a mares amb les seves criatures de totes raças i pateixo per elles, i la nit surt el instin maternal. De vegades somniu que netejo.Quina rabia amb fa aixó¡¡¡,També que vaig pel carrer i amb perdo.A qui es reflexa el meu despiste de tota la vida.

Amb els meus pares somnio quasi cada nit, que viuen encare a Gràcia i jo estic amb ells i parlan i tot i soc feliç. I m ireu quina cosa.Quasi mai somnio amb els de casa. I també que amb provo sabates i están desaparalladas i que faig tard a una festa, perque el vestit no m´entra. I ara vaig a repetir-me en una poesia que vaig escriu-re quand tenia 19 anys.

TOT ENS PORTARA POESIA

Tot ens portara poesia,

Si aprenem a somniar

Coses dolces i boniques,

Que el cor ens fan bategar.

Una fulla disecada,

Perduda en un llibre vell,

Amb recorda aquella rosa,

Que un jorn am regala ell

Aquella ermiteta vella,

On anavem a resar.

Amb recorda la capella,

On tots dos ens vam casar

Tot ens porará poesia,

Si aprenem a somniar...

Si, de vegades, a la vida, també es bó somniar una mica desperts.O sigui tenir il-lusions.Però això si sense pendre porqueries(amb refereixo a la desgracia del Segle XXI, les drogues i l´alcohol), que fan malbé el cervell. Un bon llibre de lectura, també es gratifican i aparta dels problemes.Encare que també es te que tocar de peus a terra per poguer-los afrontar.

Els dimarts a la T.V.3 la de Catalunya, després de Vent del Pla, fan un programa que es diu Somniers.I está força be.El que passa que de vegades no puc acaba de veurel perque m´adormo i m´en vaig cap els meus somnis.

Desde Valencia, vos desitjo que tingueu molt bon día.Montserrat Llagostera Vilaró.