Bon día mestressas de casa. Buenos días amas de casa y también a los amos de casa.
Ja es hora de que las mestressas de casa aumentem i cultivem una mica la nostra autoestima.
La feina de la casa es dura i poc reconeguda. I no te perque ser només bufar la pols. I treure brillo als metalls.
Son tantes i tantes coses que las nostres mares i avies, van fer sensse comoditats i sense reconeixer la seva feina i a més a més algunas treballavan i tot a fora de casa. I els senyors, assentavan a que les esposas els hi portessin les sabatilles-Quina barra¡ Encare que no es culpa d´ells sino de les mateixas dones començant per les mares dels nois. Mireu jo sóc mare de tres fills. I sempre deïa que el futur benestar de les parelles, començaba per les mares dels nois.Nosaltres som las que hem de conciençarlos que la casa es de tots. I si la dona traballa també a fora just es col-laborin.I encare que no traballi caramba.¡
La tieta Maria, que va viure fixa amb nosaltres, els ultims sis anys de la seva vida.Amb deia que jo defensava a las dones gandules.I aixó no es veritat camtamba¡¡ Jo defenso a la dignitat de les persones i també crec que si un home fa de "amo de casa" i tracta la dona com ama no com esclava, per mi es una persona digna d´admiració. Jo no soc feminista radical.Ni molt menys¡¡¡
Jo, defenso el ser humá, el carinyo.La familia com una pinya.No com una dictadura.I sobretot el respecte i la col-laboració.
I gràcies als meus sermons.Avui dia els dos fills que viuen amb la seva dona i l altre companya, pero per mi son totes dues les meves nores.Ajudan a casa.
Jo particularment no amb puc queixar, encare que devagades refunfunyo, pero es per vici.Doncs, quand ving d´ajudar a Cáritas de la Parróquia, ja amb trovo la taula parada i el sopar fet.
Un truco per pujar-me l´autoestima, es començar a fer números., per l´ofici de cuinera, netejadora, administradora, psicóloga, compradora, esposa i mare.Encare tinc el fill mes jove a casa.
Una de les coses més importan de la casa.Per mi es l´administració que arrivin els "calés a fi de mes". I fer números.No m´agrada comprar amb tarjeta.Prefereixo el contante i sonante, perque aixi no amb passo, però si la persona no pot fer-ho d´un altre manera això es una altre cosa.
La cuina m´agrada molt.El que passa que quand cuino ho escampo tot.Encare que després o recullo.Quand entra la Gabriel a la cuina.Amb diu-Ja has montat el Laboratorio del Profesor Chiflado.Ja, Ja..Però després be li agrada el que cuino. Ah i si una s´ entrenen una mica pot fer menjars economics i d´aliment.Aixó els hi dic a les emigrants que atenc i els hi donno alguna receta de cuina.
Quand era joveneta.Un amic de Lleida, amb deia que era una noia molt economica. I després el mateix també m´ho va dir un altre noi que també era de Lleida i que estudiaba Ciencias Económicas. La veritat es que sóc una persona molt sencilla.Feliç amb poc.Diu un refrán"NO ES MAS FELIZ EL QUE MAS TIENE SI NO EL QUE MENOS NECESITA".
Doncs mestressas de casa per acabar vos voll dir:AMUNT L´AUTOESTIMA. ¡¡¡ Que aquesta feina es de molta valia.Res més per avui.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario