Jo se mareta estimada,
que un día en tornarem a trovar.
I aleshores quina al-legria.
De la teva energia,
Tornaré a disfrutar.
Tinc un cordo umbilical,
Que encare no s´ha trencat.
Pot-ser no et vaig demostrá prou,
El molt que t´he estimat.
Vius en le meu pensament,
En els meus somnis també,
I se que un día vindrá.
les nostres energies ningú separará.
Avui, marona meva,mentres amb banyava al llac d´Anna i mirava els arbres i el Cel, m´enrecordava de tu.Pot-ser perque quand m´he axecat he parlat de nosaltres.M´hi enrecordat de quand venias amb el pare a Valencia i feiam excursions, amb el Gabriel i els nens petits,De quand, ja mes gran , fa 25 anys, jo estava en estat del Albert.Varem anar totes dues a veure l´estrena aci Valencia, de La Plaça del Diamant, que protagonitzaba la Silvia Munt. I comque no paravem de xerrar.Perque sortia el nostre barri.Un xicot ens va dir.-Senyores, volen fe el favor de callar¡Encare mareta que jo de petita fos una mica arisca, ja saps que després vaig cambiar i vares ser per mi la meva millor amiga, el que passa que tu erats bastan pesimista, i perque no amb tiresis les il-lusions enlaire.Hi havie coses que no te les explicava.
Ja veus marona meva, el temps passa volant i el día 8 de setembre, ja fara, 7 anys que t´en pujares al Cel. Al cap de dos díes del teu enterrament, a Barcelona., van atentar contre les Torres Gemelas de New York.
Les circustancies van fer que jo no et pogues tindre al meu costat. Però jo sempre, sempre marona meva t´he estimat.Amb amor de filla.Montserrat Llagostera Vilaró
Que mujer tan bellaaaaaaaa ¿Es tu madre?.
ResponderEliminar