El meu Albert, l´any 1989, tenia set anys.Hola: Son les 8 de la tarda i fins ara no he pogut escriure.Doncs, aques mati he portat l´ordenador a arreglar, perque feia temps que es reniciava. I es posava molt calent. Li han cambiat un aparato de dins.Els ventiladors no funcionavan be i hagués acavat espatllan-se del tot.I jo ja m´enyorava de no poguer sentar-me a esriure i a veure el you-tube.
Bé, doncs ara fa poc , perque estic ordenant fotografies antigues,he trovat la de quand vaig disfraçar l´Albert de pallaset.Tenia set anys. I era tan al-legre. Els seus germans grans li portan l´un 12 i l´altre 8 i mig anys.I es clar, el ser jo més gran, doncs quan va neixa jo ja tenia 33 anys, per mi va ser com un nino i sempre será el petit.Encare que ara ´m´estic tornan com una gallina cloca i m´agradaria tenir-los a tots sota les meves ales. Que depressa que passa el temps. El mes que bé la meva neta Lucia ja fará tres anys.I sembla ahir que la Sonia estava embaraçada. M´agradaria viure molts anys amb coneixement i junt amb amb el meu Gabriel, i fills, per poguer-la veura molt gran. Veieu ara par-lo del futur.
El present, m´el vaig formant moment a moment i es la manera que sigui més real.Perque si faig massas plans de vegades es cambien.I ara m´en vaig a fer al sopar.Bona nit i bona hora i fins de má si Dèu vol, amb tot el meu carinyo.Desde Valencia.Montserrat LlagosteraVilaró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario