MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 19 de junio de 2008

SIETE AGUAS

Jo a la terrassa de la caseta de Ser Aigües, l´ escaleta verda puja a una altre tarrat molt gran, jo mi sentava a comtemplar les montanyas i a fer relaxació.Aquesta foto es del mes de juliol de l´any 1986.
Carreras Populares infantils l´any 1984, el meu fill Jordi es el de la camiseta verda, el mig.El Samuel i a ma dreta, el meu fill Albert, en el Festival de Play-Back, l´estiu de 1993, tots dos tenian 10 anys. Interpretavan una cançò del Grup U2.
La Sociedad Musical La Paz

La Font dels Siete Caños
Vista d´aquest preciós poble. Siete Aguas , Villa Frondosa, diu la cançò.
El Gabriel, els nens i jo a dal del Cerro, l´any 1980

L´Albert, el Jordi, jo i el Pere, l´any 1985

La Font de la Vallesa, en Pere i en Jordi amb els meus pares l´any 1981
Bon día: Avui vos parlaré, d´un poble d´aci Valencia, en el que he passat, junt amb la familia, maravellosos moments, envoltada per la naturalesa. Es diu Siete Aguas. Degut a la font dels Set Canyos. També hi a la Fon del Caçador, la del Retiro i la de la Gota, perque l´aigua cau molt lentament.Diuen que aquestas aigües sont molt bones per el runyó i per el fetge.

Hi vem anar el any 1980. Aleshores el Pere tenia molta tos i ens van recomanar, anar a passar les vacances a un poble de montanya.

Hi varem llogar una caseta a Siete Aguas. Aquest poble, que está situat aprop de Requena, es parla bastan el castellá(en diuen la Valencia Castellana).Aci a Valencia cap a la zona d´Utiel, es parla un castellà, que sembla de la part d ´Aragó. Diuen que es perque l ´ejercit del Rei Don Jaume, que es va instalà , aquestes terres eran aragonesos i la part que es parla valencià catalans.

Recordo que el primer estiu. Per la verbena de Sant Joan, va anar en Paco Muñoz i ell si que va cantar en valencià. Aleshores l´alcalde era socialista i es feia La Semana de la Cultura Popular.

I com disfrutavem els meus nois.

A l´estiu i vanien a passar uns díes els meus pares i també el meu germà i cunyada.

La caseta era de poble, pero nosaltres.I nosaltres estavem amb un atic amb dos terrasas.Una que donave a la cuina i tenia una escala de fusta que es pujava al terrat bastant gran i allá es veia el campanar de l´esglesia que el teniam en fron mateix.I a la nit contemplavan les estrellas. A l ´escaleta de fusta.Jo mi assentava, i meditava amb la naturalesa, respirava fons, I podia contemplar un paisatge preciós. Les montanyes.I badar contemplan els ocellets.

El segón estiu jo ja estava embarassada de l´Albert. I allà estiguerem tots, amb els meus pares, el gos Drall(la tieta s´havia trencat el peu i el varem tenir que portar a Valencia) i el gat Tom. El gos es pujaba a la taulada que estava arran de terrat a perseguir als gats.Vos imagineu gos llop a dalt d´una taulada?.El molt gamberro va fer goteres.Tambe hi havia un balcó que donava a dos habitacions i veiam el carrer.La Plaça del Ajustament la teniam quasi al devant.I si voliam veiam les Festes de la Plaça sense sortir de casa.

I per Sant Joan comencen les Festes dels Bous.Però a mi no m´agraden

Aquest poble. L´Albert ja hi va començar a anar de recent nascut. Ell es valenciá.Pero a casa parlem tots en catalá i posem la T.V.3. Ara amb la antena digital terrestre.

Vos parlaré també de la Banda de la Sociedad Musical La Paz, d´aquest poble i dels concerts a l´aire lliure, que hem pogut disfrutar. Es una de les millors bandas de Valencia.

En Gabriel, els diumenges també jugava a futbol.

I després del Gran Fondo.La carrera popular que s´organitza més o menys desde l´ any 80.En Gabriel també formava part de l´organització. Els nois participavan de la carrera i jo disftutava repartin fruita i aigua conforma anaven arrivan els atletas.

També feiam excurssións. I torradas de carn a fora la terrassa.

Ara fa tres anys.Un constructor va comprar la casa.I varem tenir que deixarla., perque la varem enderrocar, per fer-hi un edifici de pisos.La veritat es que aquell tros de carrer ara el veig lleig.Avans tenia un aire més de poble.Crec que l´han desgraciat.Coses de la societat de consum¡.
Be fa tres estius que ja no hi anem(la casa la teniam per tot l´any pero quan la drsfrutavam més era l´estiu). I no amb varem llogar cap més perque teniam a la a la tieta molt velleta i mal-lalta i ultimament casi que jo no hi anavam.

Ara encare moltes nits i somnio.Algún diumenge hi anem a pasetjar i dinem allà.

De vegades dic que quand amb mori esparceixin les meves cendres per las montanyas.

Aquest poble es molt sá per les seves aigues i montanyes.Per`ara ja s´está fent una zona turística, inclús i volen posar un camp de golf. A mi m´agrada més la sensillesa.

Que tingueu día magnific.Desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró.













































No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada