MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 11 de junio de 2008

SER FELIÇ UNA ESTONA NO COSTA DINERS


De vegades no sabem disfrutar del cant dels ocells, i aixó es gratis.

Que tingueu molt bon día: Amb una societat on prima el que te el millor cotxe. El milllor xalet.El mes guapo el mes alt el mes deportista.Jo dic no.


La gent quantas vegades ens hem deprimit, perque els nostres objetius sen anat a fer punyetes(perdoneu el taco). I hem estat tan enfonsats que no hem sapigut respirar, agafar les coses amb calma o inclus resar, aleshores ve la pau interior, el cervell s´espabila i venen les solucions als problemes.


Avui día mentres ja nens que no tenen ni per menjar, amb aquest paisos del que diem el tercer món, d´altres tenen tants juguets per reis i, sants i cumpleanys, i no saben amb que jugar.


Sempre recordo que el meu pare m´explicava que de petit amb una caixeta de cartó i un cordillet es feia un camió i la mare amb un trós de drap, cordill i serraduras es fabricava una pepona, i tan feliços. Això si molt ben educats.No com ara que fins i tot jo de vegades dic tacos.


Mireu una vegada que ens van fer una de molt grossa.Ja fa molts anys. Jo vaig dir-li al meu marit:No et depremeixis Gabriel:-Mira aquest Cel estrellat, mira les montanyas.Respira això no t´ho poden pendre.Respira... I jo resaba, resaba, .Això amb va evitar caure en el pou de la depressió.I al final els problemes, amb paciencia, amor i serenitat, es van solucionar.


De vegades la meva mare que era molt pesimista, quand jo tenia il-lusions i me las xafava,Jo li deia- Mamá no vegis les coses tan negres. -Es que nena tu no tocas de peus a terra.Jo soc realista. I de realista rés. Jo procuro sempre veure el got mig ple i lluitar.E inclús dormo molt be. També vos tinc que dir que tot aixó mo he trevallat molt.


Es cuestió de valorar coses que tenim el costat, que no valen diners, i ens passan desaparcebudes.Com el sonriure d´un nen o nena, la sabiduria de la gen gran, el cant dels ocells, escoltar bona musica, ajudar als demés(això també dona pau interior). En fi tantes i tantes coses...Vos desitjo, molta, molta pau...Montserrat Llagostera Vilaró



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada