EL MEU PESSEBRE 2017

EL MEU PESSEBRE 2017

MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 12 de junio de 2008

LA SARDANA

Aci al mig, jo amb 14 anys, amb un Aplec
Bones tardes: El gran poeta Joan Maragall va escriure:



LA SARDANA


1


La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil-lant.

Ja es decanta a l´esquerra i vacil-la,

ja torna altra volta a l´esquerra dubtant,

i s´en torna i retorna intranquil-la,

com mal orientada l´agulla d´imant.

Fixa´s un punt i es detura com ella...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.


La sardana es la dansa més bella

de totes les dances que es fan i es desfan.


2


Els fadrins, com guerrers que fan via,

ardits la puntegen; les verges no tant;

mes, devots d´una santa harmonia,

tots van els compassos i els passos comptan,

Sacerdots els diríeu d´un culte

que en mística dansa s´en vénen i van

emportats per lo símbol oculte

de l´ampla rodona que els va agermanant .

Si el contrapunt el bell ritme li estrella,

para´s, suspesa de tal meravella...

El ritme tornant,

La sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan .


3


El botó d´eixa roda, quin era

que amb tal simetria l´anava centran?

Quina mà venjativa i severa

buidava la nina d´aquest ull gegant?

Potsé un temps al bell mig s´hi apilaven

les garves polsoses del blat rosejant,

i els suaus segadors festejaven

la prodiga Ceres saltant i ballant..

Del contrapunt la vagant cantarella

sembla estrafeta passada d´aucella

que canta volant:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.


4


No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d´altres desaparellant:

es la dansa sencera d´un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suament se deslliga;

desfent-se, s´eixample al volant;

cada mà. tot deixant a l ´amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornarán de parella en parella¡

Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles dian:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.



Preciosa poesia la de Joan Maragall, dedicada aquesta dança que uneix als macos i lletxos als alts i baixos, a totes les races i cultures. Amb aquesta anella no hi i ha descriminació.


Quina llástima que aci Valencia, no en facin¡¡¡

La sardana es la dança de les energies, doncs tot donan-se les mans ens unim amb una armonia i pau al compás de la tenora, el floviol i demés instruments. Adeu-siau amics de las sardanes.
Desde Valencia, Montserrat llagostera Vilaró.






Aci teniu a l´Escolania San Agusti de Sabadell, interpretan la sardana Record de Calella.M´encisa com cantan aquets nois.

No hay comentarios:

Publicar un comentario