Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

jueves, 12 de junio de 2008

LA SARDANA

Aci al mig, jo amb 14 anys, amb un Aplec
Bones tardes: El gran poeta Joan Maragall va escriure:



LA SARDANA


1


La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil-lant.

Ja es decanta a l´esquerra i vacil-la,

ja torna altra volta a l´esquerra dubtant,

i s´en torna i retorna intranquil-la,

com mal orientada l´agulla d´imant.

Fixa´s un punt i es detura com ella...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.


La sardana es la dansa més bella

de totes les dances que es fan i es desfan.


2


Els fadrins, com guerrers que fan via,

ardits la puntegen; les verges no tant;

mes, devots d´una santa harmonia,

tots van els compassos i els passos comptan,

Sacerdots els diríeu d´un culte

que en mística dansa s´en vénen i van

emportats per lo símbol oculte

de l´ampla rodona que els va agermanant .

Si el contrapunt el bell ritme li estrella,

para´s, suspesa de tal meravella...

El ritme tornant,

La sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan .


3


El botó d´eixa roda, quin era

que amb tal simetria l´anava centran?

Quina mà venjativa i severa

buidava la nina d´aquest ull gegant?

Potsé un temps al bell mig s´hi apilaven

les garves polsoses del blat rosejant,

i els suaus segadors festejaven

la prodiga Ceres saltant i ballant..

Del contrapunt la vagant cantarella

sembla estrafeta passada d´aucella

que canta volant:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.


4


No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d´altres desaparellant:

es la dansa sencera d´un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suament se deslliga;

desfent-se, s´eixample al volant;

cada mà. tot deixant a l ´amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornarán de parella en parella¡

Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles dian:

la sardana es la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.



Preciosa poesia la de Joan Maragall, dedicada aquesta dança que uneix als macos i lletxos als alts i baixos, a totes les races i cultures. Amb aquesta anella no hi i ha descriminació.


Quina llástima que aci Valencia, no en facin¡¡¡

La sardana es la dança de les energies, doncs tot donan-se les mans ens unim amb una armonia i pau al compás de la tenora, el floviol i demés instruments. Adeu-siau amics de las sardanes.
Desde Valencia, Montserrat llagostera Vilaró.






Aci teniu a l´Escolania San Agusti de Sabadell, interpretan la sardana Record de Calella.M´encisa com cantan aquets nois.

No hay comentarios:

Publicar un comentario