Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 18 de junio de 2008

EL PRIMER TREVALL

Aquesta sóc jo, amb 15 anys, l´any 1964, el día del casament del meu jefe al Sr. Rafael Gómez
Bon día: Als quince, quand vaig acabar el 3er curs d´Oficinistes.

Una noia que anava cusir amb la meva mare, la Rosa Maria, amb va presentar el seu promés que era el jefe de personal de la Empresa FINANCIERA NACIONAL DE SEGUROS Y REASEGUROS, de Barcelona. I després d´una prova, hi vaig entrar a trevallar.

M´havien preparat molt bé, el que passa que les máquinas d´escriure d´Oficinistas, eran d´avans de la guerra "cacharros" i amb aixó si que era molt patosa i a sobre aleshoras, encare no existien els paperets borradors., sino que eran unes gomes rodones, i de vegades s´estripavan a els papers, tampoc jo havia fet servir mai el paper carbò per les copies i deixava les meves emprentas. O sigui que varen tenir amb mi una paciencia que ni els budistas.Però per altra banda no tenia faltas d´ortografia i de taquigrafía i arxiu en sabía prou.

Allá també vaig apendre a atendre la centraleta, al posarse malalta una noia la Aurora Blasi, que era una rosa molt bonica, semblava estranjera.( Al cap d´uns anys de estar jo ja casada), per l´esquela del diari m´en vaig enterar que s´havia mort als 36 anys.

M´anrecordo molt, de la Mª Tersa Mut, la secretaria, amb quin carinyo amb tratava i com m´ensenyava, d´en Vericat i l´Isabel Solé, amb ells agafa el metro, doncs tots tres viviem a Gràcia.I el Sr. Rosario., que estava en el despatx de secretaria.

A Pólizas i havia un senyor que era molt simpatic i amb feia riure molt, el Sr. Camprubí. I el Sr. Matas, i també el Vicente Orozco, i en Bargalló que era tan gros com bó.I l´Ibáñez.També en Forns., els conserjes el Sr. Piedrafita i el Sr. Cristóbal Colón. El Sr. Alfonso, que era el chófer del Sr. Armengol i sempre s´estava posant amb mi (era com si fós el meu jefe, quand estava a la centraleta)I els botones, que devegades amb feian enrabià gastan-me brometes amb la máquina d´escriure, jo ja era prou patosa, que només amb faltava aixó.

Sempre he sigut molt obervadora, i aixó m´ajudat a apendre una mica de cada cosa. Dons, si ajudava a Pólizas, amb fixaba i aprenia el que era una póliza, o un sinistre, amb els borderós, també vaig apendre que els seguros es feian segons els CV. de cada coche. Ah hi també, amb ve a la memoria el Sr. Vidal, que era l´abogat i els inspectors. I no acabaria mai, parlo de les persones que més vaig tractar.


Avui agraeixo al Sr. Rafel Gómez que era el jefe de personal per haver tingut tanta paciencia.


I ara vos vaig a dir perque se m´ha despertat tan la memória.


L´any passat.Amb vaig passar moltes hores al Hospital, cuidan día i nit a la tieta, que vivia amb nosaltres i vaig aprofitar aquestas horas d´atenció i tranquil-litat, per fer regresiò i trobar-me a mi mateixa. Ja que desde als 21 anys que vaig tindre el primer fill , fins ara no m´havia buscat el temps per pensar.


Qui m´havia de dir que amb 59 anys, aprendria a fer sevir l´ordenador, escanejar i encare el que amb falta. I quasi tot per mi mateixa, perque els c meus fills, quand estudiaban -Mamà passam aquet treball a máquina. I desprès apa Montserrat ja t´apanyaràs. Bueno de quand en quand, també m´ensenyant una mica eh¡ Es que cadasqú te la seva feina.


Adèu siau a tots i que tingueu molt bon día. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró








No hay comentarios:

Publicar un comentario