EL PERIQUITO

Als principis dels anys 60, el pare amb el perico, la tia Genara i la meva mare.

Bon día: Ahir miran la tenda d´animalets, m´enrecordava del periquito que teniam a casa , a principis dels 60.Era d´un color blau fort, mascle i xerrava pels descosits. Aquests ocells son el revés de nosaltres, els que xarren son els mascles, les famelles només emiteixen sonidos.

Era la mascota del meu pare.Tenia predilecció per ell a mi amb picava.

Cada día en ben sopat li obriam la gabia, volaba pel menjador i es posava sobre la calva del seu amo.Després corria per sobre la taula, picant les molletes de pa.I li deiam balla perico i es posava a donar voltetes. Jo, tenia una argolla que era de fusta i tenia el cap d´un urbano doncs, era el seu joguet li parlava, mentres li picava el nas.

Xerrava amb la claretat d una persona i deia frases senseras com:Bona nit i bona hora fins demá si Dèu vol. Bon día Joan, bon día perico, bon día reiet.I donava petonets.De sentir-me a matins dir:Faré tard. faré tard.També o va apendre i Patim, patam, patum´i cantava el Ah,ah , ah de la Juanita Banana, i tantes i tantes coses.

El pare tenia un carinyo molt gran per ell. Teniam un trevallador que no es creia que el perico pogués parlar tant.Però un día, que estava trevallant al taller i el perico penjadet amb la seva gavia va començar a xerra, que xerra, amb molta més claretat que els lloros.I el Sr. Benito es va quedar pasmat¡¡¡ i va dir que si no ho arriva a sentir, no so hauria cregut mai.

Però, un mal día, l´endemá de Sant Joan(es per això que avui escric del perico), ens vem despertar i estava mort.Bé el meu pare el va veure fatigós aquella nit i s´el va posar arrupidet a sobre d´ell. El que va passar es que el día de Sant Joan van anar gent fumadora a casa i el perico estava el menjador. I pobret es va intoxicar del fum¡¡¡

No vos podeu imaginar el disgust del meu pare¡¡¡ Tots ho varem sentir pero amb ell li va afectar molt. Després varem tenir altres pericos.Un d´ells també parlava, i era vert.Però com aquest cap.Desde Valencia, amb carinyo.Una persona que s´estima als animals.Montserrat Llagostera Vilaró.