perque les bones noticies,no son noticia?

Avui, com cada dia la T.V. ja "endolçat" el dinar.Que si morts a la carretera, que si dones maltradades, que ni hi han i ja ho crec que ni hi han.Però devegades penso que amb comptes de donar protagonisme a aquets mals fills, las mares pobretas, prou pena tenan de haber-los parit. S´haurien de posar més mitjos perque aixó no passés i i la meva modesta opinió, es que al fe tanta publicitat d´aquestes coses, fa que les persones amb mala ánima,copiin més aquets mals exemples.Pero es clar ara están de moda les banyes, l´agresivitat i el que pitxor trovo que etiquetin amb malalties mentals,amb el seu nom i poden haver persones malaltes que no facin mai mal a ningú i quedi ferida la seva sensibilitat. O sigui que a la hora de dinar amb la familia mes valdria conversar més i veure menys t.v.
Afortunadament hi han parelles que s´estiment que viuen molts anys junts, que es respecten tot i tenir els seus alts i baixos de la convivencia, pero no son noticie.
L´altre día vareig veure una pel-licula que amb va emocionà molt.El diario de Noa.Es l´exemple del verdader amor d´una parella.,inclús quand el sexe ja no es posible degut a la malaltia.Per exemple la tieta del Gabriel, que enterrarem el passat mes dÓctubre la Maria Esteller,es va casar amb el seu marit malalt als 23 anys, ell en tenia 33, al va cuidar i estimar molt.De vegades m´explicava que de sexe no ni havia hagut gaire degut a que estava malalt.Però es van estimar tant.Que els 37 anys, quand es va quedar vidúa, ella al ninxo,va posar Pere i Maria.Deia que encare que continues fent vida normal, el seu cor s´havia enterrat amb ell.Ara quand va morir,als 90 anys, aci a Valencia, vivia amb nosaltres, portarem les seves cendres a Barcelona i l´enterrarem amb el seu Pere i la bandera catalana.Si algú amb llegeix el bloc i pot fer-ho tot-hom, coneixerá una verdadera historia d´amor la del Pere i la Maria.Però es clar, això ja no vent.Montserrat Llagostera Vilaró.