A mà esquerra el pare i la mare, tenían 55 i 56 anys respectivament.Crec que es a Vil-la Joana.
A baix, 1ª a ma esquerra, el meu germà, jo amb dos anys i la meva mare. La 2ª, la meva mare, el meu germà i jo amb uns set anys, amb la meva nina Anita, (que caminaba sola i ma la va regalar al Sr. Mogas)
La mareta i jo, que tenía pocs mesos. I la mare i jo de 1ª Comunió al Parc Güell.
Mareta Carme, que estás al Cel:
Jo se que ets un ángel, tan bona en vida.Jo de petita t´havia fet enfadar molt i un día, que estavam al porxo del col-legi de Santa Rosa, li vares dir a una senyora que demanaves a Dèu que tingués un fill que amb fés patir molt.Mareta Carme, tant a propet de Dèu com estás intercedeix pel meu fillet pobret.Ell no te cap culpa i està depresiu i amb molt de sofriment.Ell es bò, es un trós d´angel, però de vegades els seus nervis el traicionan i fa patir molt.Mareta meva, resa, que li acertin la medicació, ara li han donat litio.Jo marona meva pot-ser amb mareixo patir, però no a costa del sufriment del meu fillet.Jo la Montserrat com a persona creient, et demano marona meva la Carme,la Carmeta,no t´enfadis eh? Ja se que no t´agradava que et diguessim Carmeta, que resis per el teu net el més jove.Que li acertin el tractament i tiri endavant.Jo, sóc molt positiva. De vegades amb deias que disfraçava la realitat.Cada día intento, quand m´axeco de dormir, anar pintan el día i amb la meva FE amb Dèu, donar vitaminas al meu "coco", per poguer cuidar de tots.Que la meva oració t´arrivi i el Senyor ens escolti.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario