Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

viernes, 16 de mayo de 2014

ELS CREPATS-LOS CREPADOS

BONES TARDES:
Miran aquesta fotografía, m´enrecordo dels disgustos del meu pare,(la mare amb deixaba fer),  quan amb 12 anys, amb pentinaba amb aquest crepats.
I no m´estranya, ara amb donaría a mi mateixa un mastegot i amb pentinaría amb trenetes, pero era  la moda i volía semblar gran.
Ai Senyor, que tonta qu´era.!
De vegades surtia de casa amb la laca a la cartera i quan arrivabe a Oficinistes, Orientación Católica para Oficinistas, una mica abans de començar les clases, ens crepavem el cabell les unes a les altres.
I comque per carrer amb deian piropos i jo infeliç amb creia qu´estava tan maca.
Menos mal que no amb va passar mai rés dolent.
Ah,  pero el que va passar  es que després als  19 anys amb pentinava amb cuetes, aleshores ja no volía semblar gran.
Bueno, ja vos es explicat una altre etapa de la meva vida.
PAU I BÉ.
Desde Valencia amb carinyo.

BUENAS TARDES:
Mirando esta fotografía, me acuerdo de los disgustos de mi padre (mi madre me dejaba hacer), cuando con 12 años, me peinaba con estos crepados.
Y no me extraña, ahora  me daría a mi misma un cachete y me peinaría con  trencitas, pero era la moda y quería parecer mayor.
¡Ay Señor, que tonta que era!
A veces salía de casa con la laca en la cartera y cuando llegaba a la Orientación Católica para Oficinistas,
un poco antes de empezar las clases, nos crepábamos  el pelo las unas a las otras.
Y como en la calle me decían piropos y yo infeliz de mi, me creía que estaba tan guapa.
Menos mal que nunca me pasó nada malo.
Ah, pero lo que pasó es que después a los 19 años me peinaba con coletas., entonces ya no quería parecer mayor.
Bueno, ya os he explicado otra etapa de mi vida.
PAU I BÉ.
Desde Valencia amb cariño, Montserrat llagostera Vilaró
 

12 comentarios:

  1. Ya ves Montserrat en el fondo todo era inocente pero siempre nos ha gustado hacernos mayores antes de tiempo.
    Muy bonita estás en esta foto y el peinado impecable.
    Besos.

    ResponderEliminar
  2. Hiola Mari-Pi-R
    Si yo era muy inocente y romántica, nada tenía que ver con la época de ahora.
    Muchas gracias.
    Un beso, Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Te vi en facebook :)
    Mi mamá tiene un peinado así en las fotos que se hizo cuando se iba a casar...

    Te ves muy guapa.

    Besote

    ResponderEliminar
  4. Gracias Manuel López Paz, pero sólo tenía 12 años y no era edad para llevar este peinado.
    Un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar
  5. Quina gràcia noia, jo amb aquests crespats em feia uns monyos d'allò més xic! Però els alternava amb la melena, les cues i les trenes...Imagina't amb aquest pentinat, les sabates de taló alt i les faldilles de tub, tot un espectacle, he, he...M'encantava pentinar-me i m'hi passava molta estona en canvi ara, amb els cabells sempre curts, en passo molta via! Jo era una mica més gran, a partir dels 15 o 16...
    Petonets, Montserrat.

    ResponderEliminar
  6. Hola M. Roser.
    Aquesta afició a creparme el cabell, amb va durar poc temps al menys tan exigerat.
    T´enrecordes de la Colecció Claro de Luna "Tu canción hecha historia".
    Un petó, Montserrat

    ResponderEliminar
  7. Esos peinados los he visto en fotos, y la verdad es que estaban muy de moda. Suele pasar, al principio queremos parecer mayores, y luego jóvenes. Cosas de la vida. Un abrazo Montserrat, me siento muy bien leyendo lo que escribes, es todo muy entrañable. Gracias.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Muchas gracias Pepe Lasala.
      Tienes toda la razón.
      Yo tenía muchas ganas de sr mayor.
      Te mando un abrazo desde Valencia, Montserrat

      Eliminar
  8. M'ha entendrit aquest article sobre els creps i la teua vida, la veritat és que quan arribem a certes edats deixem de voler ser grans, mentre que a unes altres ho volem amb ànsia.

    I tu segueixes sent bonica Montserrat, una salutació d'amistat des de Russafa

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Vicent.Moltes gràcies, a la meva edad el que val més es la bellesa interior que també reflexa la part de fora.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  9. !jaja! Cada loco con su tema. Yo me escondía los pantalones que una amiga de cole me había prestado y me escondía en una escalera y allí me quitaba el vestido para ponerme el pantalón y la blusa y al regresar, otra vez hacer el cambio. Nunca me descubrieron !jaja!
    Un peto per a tots
    Sor.Cecilia

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola sor Cecilia.
      Mi padre tampoco quería que me pusiera pantalones, y ahora con lo a gusto que los llevo.
      Petonets, Montserrat

      Eliminar