IMAGEN SACADA DE INTERNET
BON DIA:
El pare amb va deixar alguns llibres de escriptors catalans. Aquest es un d´ells que conservo amb molt de carinyo.
Aci teniu un Poema del que fou gran escriptor Josep Maria de Segarra.
Més avall el tradueixo al castellà
LES CRIATURES DEL MAR
Les estrelletes de sorra
s´encenen a flor de blau.
Cada clavell es un clau
que s´ensorre
en el somni de les dolces
finestretes,
que vigilen de puntetes
el mar blau
i les estrelles de sorra,
A l´escàlem i a l´arjau
vent de seda, que s´esborra;
ala tèbia d´un sospir
de clavell i sal i perla.
Ona fina que s´esberla
amb un serrell de safir.
Clavells de les finestretes,
claus humits de sang de somni,
fresques corones de sang!
I en el carreró somiquen
les criatures del mar,
que juguen amb les formigues,
i amb les escates de peix
-mortes estrelles de nacre-.
Les criatures del mar,
porten el peuet descalç,
i ploren a les eixides
emblanquinades de calç,
amb les gates adormides
i amb els xiscles dels pardals.
Les criatures del mar,
no veuen el mar com balla,
perque viuen massa per elles,
massa per el cor que no els calla
dia i nit;
massa pel ritme del seu cor petit;
com l´oreneta, que estripa
el sospir de l´aire;
com la ginesta, que aquests díes,
de tam perfum esclata,
i com la cua de las julivies
i com la cua de las julivies
de plata
PAU I BÉ.
BON CAP DE SETMANA
Desde Valencia amb carinyo.
BUENOS DIAS:
Mi padre me dejó algunos libros de Poetas catalanes. Este es uno de ellos que conservo con mucho cariño.
Aquí tenéis un Poema del que fue gran escritor D.José Maria de Segarra.
Lo traduzco al castellano.
LAS CRIATURAS DEL MAR
Las estrellitas de arena
se encienden a flor de azul.
Cada clavel es un clavo
que se hunde
en el sueño de las dulces
ventanitas,
que vigilan de puntitas
el mar azul
y las estrellas de arena.
Al escálamo y al arjau
viento de seda, que se borra,
ala tibia de un suspiro
de clavel sal y perla.
Ola fina que se quiebra
con un flequillo de safiro.
Claveles de las ventanitas,
clavos húmedos de sangre de sueño.
¡frescas coronas de sangre!
Y en el callejón sollozan
las criaturas del mar,
que juegan con las hormigas,
y con las escamas de pez
-muertas estrellas de nacar-.
Las criaturas del mar,
llevan el piececito descalzo,
y lloran en las galerías
emblanquecidas de cal,
con las gatas adormecidas
y los gritos de los gorriones.
Las criaturas del mar,
no ven el mar como baila,
porque viven demasiado para ellas,
demasiado por el corazón que no les calla
día y noche;
demasiado para el ritmo de su corazón pequeño;
como la golondrina, que rompe
el suspiro del aire;
como la retama, que estos días,
de tanto perfume, estalla,
y como la cola de las julivias
de plata.
PAZ Y BIEN.
FELIZ FIN DE SEMANA.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
Si queréis ver mi otro blog de fotografías clicad http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com
Hola.
ResponderEliminarLas estrelas del Mar, hace maravillosas ante la visión.
Quiero dejarte aqui el mi sentimeinto de Amistad.
Un abrazo de Brazil.
Muchas gracias José Maria.
EliminarUn abrazo desde Valencia, Montserrat
Las criaturas del Mar; . cuanta belleza encierran en algunas de ellas, como en La Estrella.
ResponderEliminarAmiga Montse Gracias por compair.
Adeus Maca
manolo
Hola Manolo:
ResponderEliminarMuchas gracias por comentar.
Es un alegría tu visita.
Un abrazo, Montserrat
Feliz fin de semana guapa.
ResponderEliminarMe queda el mar lejos ahora que vivo en el centro de la península...Y no sabes cuanto añoro pasear por la arena para relajarme en las tardes luego de trabajar...
Besote. Llueve a cantaros aquí
Feliz fin de semana Doc.Manuel Líopez Paz.
EliminarAquí hace mucho viento.
Un abrazo, Montserrat
No coneixia aquest poema d'en Segarra, i això que és un dels meus poetes preferits...
ResponderEliminarSegur que algunes estrelles des del cel, devien tenir ganes de capbussar-se al mar i si van quedar...Són molt boniques!
Petonets i bon cap de setmana, Montserrat.
Hola M. Roser.
EliminarDoncs en aquest llibre i han varios Poemes referits al mar.
Ja aniré posanne més.
Una abraçada, Montserrat
me encantan las estrellas de mar,las caracolas y todo lo que él nos dá.
ResponderEliminarGracias por tu bonita poesia.
Un abrazo
Hola Pakiba.
EliminarLa Poesía de D. José Maria de Segarra es muy bella.
Tiene varias referentes al mar.
Una abraçada, Montserrat
¡Qué bello poema, Monserrat, gracias por compartirlo. Ya estoy de nuevo en casa, gracias a Dios, después de vivir unos días estupendos junto al mar, precisamente.
ResponderEliminarUn abrazo. María
Muchas gracias Maria.
EliminarMe alegro que hayas pasado unos días tan bellos.
Un abrazo, Montserrat
Pues es precioso. Parece que tuviste de quién heredar tu amor a la poesía...y la sensibilidad...en fin, Montse...encantada de volver...no es que esté bien del todo pero quiero remontar. Un beso grande y gracias.
ResponderEliminarGracias Francisca..
EliminarA mi padre le gustaba mucho la Poesía y de él heredé este libro de José Maria de Segarra, que es el autor del Poema.
Un beso grande y ánimos, Montserrat
Bon dia Montserrat . ES UNA ALEGRIA AIXECARSE AL MATÍI I TROBAR AQUESTA POESIA TAN MACA QUE NO CONEIXÍA.
EliminarMOLTES GRACIES PER AL'ALEGRIA QUE EM DONES, UN PETÓ
Hola Montserrat Sala.
EliminarEn aquest llibre hi han poemas molt bonics de Josep Maria de Segarra.
Ja en copiaré més en altres Posts.
Un petó gran, Montserrat
Tu padre te dejó un gran regalo, no solo el libro sino también la gran sensibilidad que nos muestras cada vez en tus entradas, en tus fotografías y yo que tengo la suerte de conocerte en persona, conozco tu gran corazón.
ResponderEliminarEl mismo que sentimos en el abrazo mutuo
Hola Laura.
EliminarMuchas gracias por verme con tan buenos ojos.Para mi también fue una alegría conocerte en persona.
La verdad es que a mi padre le gustaba mucho la Poesía y tenía muchos libros, algunos me los dejó en herencia.
Y era muy buena persona al igual que mi madre.
Te mando un beso,. Montserrat
De la mar va venir la vida Montserrat i, a la mar anirem algun dia, tu no saps que hi ha Universos immensos fets de aigua? És tot un misteri i l'aigua que nosaltres bebem i tenim a la Terra ve d'alguna gota o gotassa que va arribar a la Terra temps ha.
ResponderEliminarI les criatures que van viure a la mar o que hi vam nàixer som tots, visquem eternament, perquè el que ha existit no pot desaparéixer mai.
Vicent
Si Vicent el principi tot era Mar.
EliminarTambé hi ha la llengenda de l´Atlantida la ciutad sumergida.
Molt agraida per el teu comentari.
Una abraçáda, Montserrat