Desembre
ME ACOMPAÑAN
jueves, 11 de julio de 2013
SEGUIDORS - SEGUIDORES
BONES TARDES:
Resulta que ja han aparescut les estimades cares o perfils dels seguidors.
Se veian desde els altres llochs, pero jo no podía veurels desde el meu ordenador.
Ja s´arreglat i jo estic pero que molt contenta.
PAU I BÉ.
Desde Valencia amb carinyo
BUENAS TARDES:
Resulta que ya han aparecido las estimadas caras o perfiles de los seguidores.
Se veían desde otros lugares, pero desde mi ordenador no podía verlos.
Ya se ha arreglado y yo estoy pero que muy contenta.
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
Si queréis ver mi otro blog de fotografías clicad http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Celebro que se hayan puesto en su sitió, aqui esta cayendo,una tormenta que tapa la montaña
ResponderEliminarGracias Julio.
EliminarA Valencia fa molta calor.
Una abraçada, Montserrat
A mi también alguna vez me ocurrió. Cuando tengas algún problema con blogger entra en su foro y al rato te envían la solución por mail.
ResponderEliminarBesosss Montse
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarHola Norma2,
EliminarYa se ha arreglado.
Muchas gracias, en esta foto mi padre tenía 20 añois.
Besos, Montserrat
Hola de nuevo Norma2.
EliminarResulta que la que me había comentado sobre la foto de mi padre era ambar, en la anterior entrada. Disculpa.
Besos, Montserrat
Caram, ens havies perdut? devíem jugar a fet i amagar...A mi un dia em van desaparèixer tots els noms dels seguidors i per art de màgia, van tornar a sortir...Em sembla que a tothom li passa alguna cosa d'aquestes, de tant en tant.
ResponderEliminarPetonets amb quatre gotes de pluja, Montserrat. Feia una olor de terra mullada!!!
Hola M. Roser.
ResponderEliminarEl cas que la gent desde els seus ordenadors si que m´els veien. Era a mi que amb sortien en blanc.
He anat a la meva plantilla i allí si que estaban, pero quan tornava al blog, estaven en blanc.
He tocajat varies coses, al final en sortit, no se si per casualitat.
Una abraçada, Montserrat
Jo no seguisc massa això dels seguidors però potser estiga en el teu, la veritat és que no ho sé, però bé, el cert és que els polps estan d'allò més naturalitzats a les nostres platges i dir-te una miqueta en pla de broma, quin home no ha estat una miqueta polp a la platja en algun moment de la seua vida? he, he, he...
ResponderEliminarVicent